Resultats de la cerca
Es mostren 1264 resultats
Església de Vilba (el Pont de Suert)
Art romànic
El despoblat de Vilba o Mirbes és situat al cim d’una gran roca calcària, als contraforts de la Faiada de Malpàs Una de les primeres mencions documentals segures d’aquest indret data de l’any 1010, quan consta segons el cartoral del monestir de Santa Maria de Lavaix que aquest cenobi adquirí el castell de Vilba mitjançant una donació feta per l’abat Dacó i el seu germà Gamisa De l’església del poblat de Vilba no s’ha localitzat fins ara cap referència documental, ni tan sols se sap quina era la seva advocació tanmateix, en la prospecció arqueològica que s’ha fet darrerament al…
Sant Hilari (Cardedeu)
Art romànic
La capella de Sant Hilari es troba situada al nord del terme municipal de Cardedeu, a l’era de la casa Ros de Sant Hilari De fet, no es tenen notícies concretes de l’existència d’aquesta capella en temps molt antics, però es conserva un pergamí del mas Lledó en què el 1158 Ramon Joan ven a Joan Aialbert i Bassa una propietat ubicada al camp del Molnar, que confronta a migdia amb l’alou de Sant Hilari, a la parròquia de Santa Maria de Cartitulo Cal pensar, doncs, que existia en aquesta època una capella sota l’advocació de Sant Hilari No s’ha trobat cap més document que faci referència a…
Benet Paltor i Fiter
Botànica
Medicina
Metge i botànic.
Originari d’algun poble del pirineu català, fou deixeble del metge Piquer a la Universitat de València Posteriorment, es doctorà a la Universitat de Gandia, el 1751 Fou un dels dos metges, ambdós catalans, que acompanyaren Pehr Löfling, el deixeble de Linné, en la seva expedició a la Guaiana 1754-56 Tots dos exploraren la rodalia de Cumanà, els Llanos de Barcelona, les riberes de l’Orinoco entorn de la confluència del Caroní i la vall baixa d’aquest riu Quan morí Löfling, el 1756, a San Antonio de Caroní, es féu càrrec dels seus llibres, manuscrits i dibuixos i de les plantes aplegades per…
H. Robert Horvitz
Biologia
Científic nord-americà.
Estudià biologia a la Universitat de Harvard, on es doctorà l’any 1974, i el 1978 s’incorporà al Laboratori de Biologia del Massachusetts Institute of Technology MIT, on desenvolupa la seva tasca científica Horvitz ha emprat tècniques de genètica, biologia molecular, bioquímica, electrofisiologia, farmacologia i microcirurgia per a esbrinar de quina manera els gens controlen el desenvolupament dels diversos òrgans i sistemes de l’organisme, i especialment del sistema nerviós Utilitzant com a model el nematode Caenorhabditis elegans , ha investigat la presència d’una programació…
Santa Fe del Bordell (Talavera)
Art romànic
Un quilòmetre al migdia del poble de Civit hi ha les ruïnes d’un mas i un molí que són els pocs vestigis que resten del que fou el poble del Bordell, documentat des del 1051, on hi havia hagut una parròquia dedicada a la Santa Fe Aquesta antiga església és esmentada en la llista de parròquies del bisbat de Vic datable abans de l’any 1154, on apareix amb la grafia Bordil Se sap que posteriorment va dependre de la parròquia de Santa Maria de Civit En l’acta de la visita pastoral de l’any 1331, consta que els habitants del Bordell i de Civit discutien quina era la parròquia cap o…
problema de Dido
Matemàtiques
Problema consistent en la determinació de quina d’entre totes les corbes tancades sense punt doble, amb un perímetre donat, conté l’àrea més gran.
Fou resolt per J Bernoulli, que deduí correctament que la resposta és la circumferència el nom és atribuït llegendàriament a la fundadora de Cartago, que l’hauria plantejat empíricament
vehicle eficient
Transports
Vehicle automòbil que extreu un rendiment elevat de l’energia que necessita per a funcionar, amb independència de quina sigui la font d’energia utilitzada.
Es consideren vehicles eficients els vehicles elèctrics amb una eficiència del 90%, els vehicles híbrids endollables eficiència del 31-49%, segons l’ús i els vehicles híbrids amb recàrrega pel motor tèrmic eficiència del 30% En canvi, no s’hi consideren els vehicles amb motor de combustió interna, ja que tenen una eficiència mitjana només d’un 25% E ls vehicles d’alta eficiència energètica els que tenen un grau de rendiment més elevat
judici declaratiu
Dret processal
En el dret processal civil i en la jurisdicció contenciosa, judici on hom pretén la declaració d’un dret.
A partir de la llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil, els judicis declaratius passen a denominar-se processos declaratius, i són de dos tipus judici ordinari i judici verbal Per a poder determinar quin procés s’ha d’aplicar es tindrà en compte de forma predominant la matèria, amb la idea que així se solucionarà amb més rapidesa un gran nombre de casos i qüestions Amb aquesta regulació es decidiran a través de judici ordinari, sigui quina sigui la seva quantia, les demandes relatives a drets honorífics, les referents al dret a l’honor, intimitat i pròpia imatge, les d’…
transmissió
Un avantatge de la transmissió digital: en la recepció d’un senyal analògic atenuat i lleugerament pertorbat, hi ha una pèrdua irreversible d’informació, però no pas en la d’un senyal binari en les mateixes condicions, en què només convé distingir la presència de grans valls (‘0’) de la de grans muntanyes
© Fototeca.cat
Pas o transport d’informació (senyals) entre dos punts per mitjà d’energia elèctrica o electromagnètica, a través d’un medi, com és el cas d’una línia de transmissió
.
Tot sistema de transmissió ha de posseir una potència suficient i un grau de qualitat raonable En tot procés de transmissió hi ha pèrdues de potència a través del medi, fenomen que rep el nom d'atenuació Segons quina sigui la natura de la informació hom parla de transmissió de veu telefònica, de text telegràfica, de dades, d’imatge en moviment televisiva, d’imatge fixa telecòpia, etc Segons la forma del senyal a transmetre hom distingeix entre transmissió analògica i transmissió digital Els senyals de natura analògica són transmesos mitjançant la tècnica de multiplexatge per…
climatització
Condicionament mecànic: 1 sistema d’inducció (entrada d’aire acondicionat); 2 sistema de retorn (sortida d’aire viciat); 3 alimentació exterior; 4 equip unitari (sistema tot/aire - fred/calor). Condicionament natural: 5 espècie vegetal de fulla caduca Condicionament passiu: 6 vela para-sol; 7 aïllament tèrmic en paraments verticals i horitzonals; 8 persianes i vidres dobles amb cambra d’aire
© Fototeca.cat
Física
Condicionament de l’aire, per a aconseguir en un local, vehicle, etc, unes característiques de temperatura i humitat agradables al cos humà, o bé convenients per raons sanitàries, o d’altres.
El control de temperatura consisteix bàsicament en calefacció a l’hivern i refrigeració a l’estiu, per a aconseguir unes temperatures al voltant d’uns 20°C, sigui quina vulgui la temperatura exterior Com que l’home tendeix a adaptar-se al medi ambient, les temperatures confortables a l’hivern són més baixes que a l’estiu, de manera que, a l’hivern, a 20-22°C hom obté una sensació de confort que, a l’estiu, és equivalent a la de 23-25°C La humitat convé que es mantingui entre el 60 i el 70% de la de saturació a l’hivern, i entre el 40 i el 50% a l’estiu En particular a l’estiu,…