Resultats de la cerca
Es mostren 1020 resultats
Esther Edith Gerson-Kiwi
Música
Musicòloga israeliana d’origen alemany.
Es formà als conservatoris de Berlín, Leipzig i París, en els quals estudià piano i clavicèmbal S’especialitzà en musicologia a les universitats de Friburg amb W Gurlitt, Leipzig amb Th Kroyer i Heidelberg amb H Besseler, on es doctorà el 1933 El mateix any obtingué el títol de bibliotecària a la Universitat de Bolonya El 1935 es traslladà a Palestina i s’orientà cap a l’estudi de l’etnomusicologia Feu cursos a Friburg i Zuric, i el 1969 esdevingué professora de la facultat de musicologia a la Universitat de Tel-Aviv Escriptora prolífica, tot i el seu eclecticisme fou reconeguda…
Mariano Cugueró Conchello
Esport general
Esportista i dirigent.
Començà a practicar el rugbi als anys trenta amb el Barcelona Universitari Club BUC, entitat de la qual també fou dirigent Practicà també l’atletisme, el tennis, la boxa i el rem El 1935 fou nomenat seleccionador nacional de Catalunya en un moment que la federació catalana era reconeguda per la Federació Internacional de Rugbi Amateur FIRA Als anys quaranta fou internacional espanyol de tennis i collaborà en Mundo Deportivo Fou directiu del Reial Club de Tennis Barcelona i president de la Penya Motorista Barcelona Sota el seu mandat es posaren en marxa les 24 Hores…
Federació Catalana d’Agility
Agility
Organisme rector de l’agility a Catalunya.
Fou constituïda el 2008, amb seu a Badalona i María Dolores Rodríguez Campo com a primera presidenta, però no fou reconeguda pel Consell Català de l’Esport fins el 2009 És la federació esportiva d’agility pionera arreu de l’Estat i d’Europa La seva finalitat és ordenar, impulsar i dirigir l’activitat esportiva de l’ensinistrament caní a Catalunya en totes les seves categories i modalitats de competició Prengué el relleu de la Unió Catalana Esportiva de Clubs d’Agility, constituïda el 2002 i que fou l’entitat organitzadora dels primers Campionats de Catalunya, des d’aquell mateix…
hammadita
Història
Membre de la dinastia berber sanhaja que governà al Magrib central del 1017 al 1152.
Foren vassalls dels fatimites fins que Ḥammā ibn Buluǧǧīn se'n declarà independent 1016 La capital del nou estat, la independència del qual fou reconeguda en ascendir al califat al-Mu'izz 1017, fou una ciutat fortificada, avui en ruïnes, Qal’at banī Ḥammād, qua aviat es convertí en un centre cultural més tard, per afavorir el comerç marítim especialment italià, fou traslladada a Bugia 1091 El 1152 passà a formar part de l’imperi almohade Dinastia hammadita Ḥammād ibn Buluǧǧīn 1016-1028 al-Qā'id 1028-1054 Musḥsin 1054-1055 Buluǧǧīn 1055-1062 al-Nāṣir 1062-1089 al-Manṣūr 1089-…
hesicasme
Cristianisme
Corrent espiritual que es difongué a partir del mont Athos, al s XIV.
Cercava la unió amb Déu i la contemplació de la llum divina per mitjà del silenci i la calma ἡσυχία Entre les pràctiques hesicastes, que poden ésser relacionades amb corrents espirituals anteriors ss V-VI i fins amb doctrines i pràctiques d’altres religions, cal recordar la pregària consistent a repetir incessantment el nom de Déu, al ritme de la respiració Els principals representants de l’hesicasme foren Gregori del Sinaí i, sobretot, Gregori Palamàs i els principals opositors, el calabrès Barlaam i Nicèfor Gregoràs Les lluites doctrinals entorn de l’hesicasme, i que repercutiren en la vida…
James Monroe

James Monroe
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític nord-americà.
Elegit diputat per Virgínia 1782-86, fou senador 1790, ambaixador a París 1794-96 i governador de Virgínia 1799-1802 El 1803 Jefferson li encarregà la compra de la Louisiana Secretari d’estat 1811-17, candidat pels republicans, fou elegit president 1817-21 i reelegit 1821-25 Obtingué la Florida de la monarquia hispànica 1819 i intentà d’oposar-se als estats esclavistes del sud en limitar llur expansió compromís de Missouri, 1820 Reconegué les repúbliques sud-americanes i preconitzà la denominada doctrina Monroe, que proclamava el tancament d’Amèrica a la colonització europea i que fou…
Joan Corrales i Miralles

Joan Corrales i Miralles
© Família Corrales
Educació
Mestre i pedagog.
Obtingué el títol de mestre el 1880, i exercí en una escola privada fins el 1883, que guanyà una plaça a l’escola pública de Sant Pere de Ribes El 1896 fou nomenat director de l’Escola Unitària d’Esplugues de Llobregat El 1910 es traslladà a Arenys de Munt, on exercí fins la seva jubilació, el 1926 Home de fortes inquietuds cíviques, el 1917 fou un dels fundadors del Centre Moral d’Arenys de Munt, on tingué com a alumne, entre d’altres, Antoni Paluzie i Borrell Després de jubilar-se seguí fent classes de català i d’esperanto Al llarg de la seva vida dugué a terme una important tasca…
Josep Maria Boix i Selva

Josep M. Boix i Selva
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Fill de Josep Maria Boix i Raspall i germà del sociòleg Emili M Boix i de l’escriptor i editor Maur Maria Boix Fou director literari de l’editorial Vergara La seva poesia mostra la influència de Maragall i de López-Picó És autor d’ Angle 1935, Soledat abrupta 1937, Felicitat 1944 i Copaltes i mirinyacs 1946 També publicà El suplicant, la deu i l’esma 1972, premi Carles Riba 1971 i Presoner de la boira 1978, premi López-Picó 1976 Collaborà a la secció literària del diari El Matí És autor de la reconeguda traducció catalana en vers del Paradís perdut de John Milton 1950 Fou fill…
,
Ignac Fülöp Semmelweis
Tocòleg hongarès, més conegut pel nom alemany d’Ignaz Semmelweis.
Les seves investigacions en la primera clínica maternal de Viena i, després, al Rochuskrankenhaus de Pest li feren comprendre que la causa de la febre puerperal era la infecció provocada per les manipulacions dels mateixos metges i llevadores en les parteres Observà que la incidència d’infeccions en aquestes era molt superior quan havien estat ateses per metges que quan ho havien estat per llevadores, les quals es rentaven les mans amb més freqüència, hipòtesi que comprovà experimentalment el 1847 La seva obra més important és Die Ätiologie, der Begriff und die Prophylaxis des Kindbettfiebers…
Consell Europeu
Política
Òrgan de la Unió Europea que reuneix els caps d’estat o de govern dels estats membres.
En cadascuna d’aquestes reunions o conferència intergovernamentals CIG, que se celebren com a mínim un cop cada sis mesos, s’acorden les directrius bàsiques de l’organització, especialment en els camps de les relacions internacionals, de la seguretat, de la justícia i d’interior Fins al 1974, que s’institucionalitzà, funcionà d’una manera informal La seva existència fou reconeguda en l’Acta Única Europea 1987 El Tractat de Reforma de la Unió Europea o Tractat de Lisboa, aprovat el 2009 i en vigor des del gener del 2010, instituí una presidència del Consell Europeu en substitució…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina