Resultats de la cerca
Es mostren 330 resultats
Memoria renovata comitum et episcoporum Ripacurcensium
Historiografia catalana
Crònica escrita per un monjo del monestir d’Alaó al s. XII amb la intenció de corregir i ampliar la precedent Memòria o “crònica” del monjo Domènec, redactada al s. XI (vg. Memòria de Domènec d’Alaó).
Desenvolupament enciclopèdic Ha arribat a l’actualitat gràcies a una còpia inclosa dins el cartoral d’Alaó El seu autor, desconegut, havia de ser un personatge coneixedor de diversos arxius pirinencs, ja que esmenta l’acta de l’elecció del bisbe Borrell 1017-26, conservada a l’arxiu catedralici de la Seu d’Urgell, i també del llegendari pallarenc i ribagorçà, present en nombrosos punts del text Juntament amb el valor de l’obra com a ampliació de les notícies de cròniques precedents, se n’ha assenyalat els comentaris i el to pedant amb què el cronista es refereix a la tasca dels seus…
Codi de Napoleó
Dret civil
Recopilació del dret civil revolucionari francès, elaborada entre el 1800 i el 1804, a base de la ponència redactada pels advocats Félix Bigot, Jean Portalis i François Tronchet, pel consell d’estat i pels cossos collegisladors del consolat bonapartista.
Poc modificat per la Restauració, ha estat la norma de la vida jurídica francesa contemporània i ha influït també en el dret civil d’altres estats europeus i americans Fou traduït al català el 1812 a instàncies del baró de Gerando, conseller d’estat-intendent dels departaments del Ter i del Segre No arribà mai a ésser promulgat al Principat perquè la majoria dels juristes catalans s’hi oposaren, especialment per la supressió dels fideïcomisos, tan arrelats en el dret català
Josep Aragonès i Ferrer

Josep Aragonès i Ferrer
© Escola Pia
Educació
Cristianisme
Disseny i arts gràfiques
Religiós escolapi, dibuixant.
Biografia Es traslladà a viure a Mataró amb la seva família i entrà com a alumne a l’Escola Pia de Santa Anna Després anà a l’Escola Pia de Moià 17 de setembre de 1893 i hi professà el 18 d’agost de 1895 Inicià la carrera eclesiàstica a la casa central d’estudis d’Iratxe i la continuà a la de San Pedro de Cardeña Passà per diversos collegis Calella 1897-99, Sabadell 1899-1900, Olot 1900-03, Valls, 1903-09, Sabadell 1909-10, Sant Antoni de Barcelona 1910-11, Nostra Senyora de Barcelona 1911-19, Castellar del Vallès 1919-21, Vilanova i la Geltrú 1921-33 i Caldes de Montbui 1933-57 Els anys de…
Sant Pere de Pallars (Sort)
Art romànic
La casa de Sant Pere de Pallars, probablement una cella monàstica, apareix com una de les donacions que fa el comte Frèdol al monestir de Gerri, l’any 849, quan atorga als monjos del cenobi la immunitat sobre els seus alous i els beneficis que els ha concedit de Sant Pere de Pallars i de Sant Esteve de Perabella En la interpolació de l’auctoritas que es va efectuar en aquest document, dins el procés de falsificació de documents de l’arxiu de Gerri s’esmenta la donació a Gerri de Sant Pere de Pallars, església situada sota el puig anomenat Civitate Exposita , topònim que no ha estat possible…
Sant Pau de Terrassola (Lladurs)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església de Sant Pau de Terrassola des del costat sud-oriental L Prat Les ruïnes de l’església parroquial de Terrassola, i, a la seva vora, les del castell del mateix lloc, són al sector ponentí del municipi de Lladurs, a la riba esquerra de la ribera Salada Mapa 291M781 Situació 31TCG707583 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Bassella, fins al trencall que hi ha poc abans de Querol, a mà esquerra de la carretera 13 km Cal seguir aquest camí 6 km, bo i tenint sempre a mà esquerra la ribera Salada Fets aquests 6 km, hom arriba al peu d’un…
Fèlix Sardà i Salvany

Fèlix Sardà i Salvany
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic i apologeta.
Vida i obra Estudià al seminari de Barcelona, es doctorà en teologia a València i es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, després que, el 1865, fos ordenat de sacerdot Escriví, des del 1869, primer amb el pseudònim Un obscurantista de buena fe , milers d’articles i uns dos-cents opuscles —en català i castellà— volent orientar popularment sobre problemes socials i religiosos Fou defensor del Syllabus i dels principis de la Revolució Francesa, sobretot a través de la seva publicació Revista Popular 1871-1916, on llançà campanyes, de ressò a tot Espanya, contra la…
,
Georg Wilhelm Friedrich Hegel

Georg Wilhelm Friedric Hegel
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof alemany.
Acabats els estudis al gimnàs de la ciutat natal, on rebé una bona formació clàssica i volgué ja “comprendre la història”, anà 1788 al seminari protestant de Tübingen, on estudià filosofia i teologia i començà l’amistat amb Schelling i Hölderlin Renuncià, però, a fer-se pastor i, a Berna i a Frankfurt, es dedicà a l’ensenyament privat del 1793 al 1800, època en què passà una forta crisi religiosa Al principi del segle XX Dilthey descobrí els escrits corresponents a aquests primers anys, publicats el 1907 i coneguts com a Escrits de joventut El 1801 Hegel començà l’activitat docent a la…
Constitució del 1856
Història
Constitució de la monarquia espanyola redactada i aprovada per les corts el 1856, però que no arribà a ésser promulgada perquè O’Donnell, arran dels fets del 14 i del 15 de juliol, dissolgué les corts i restablí la Constitució del 1845.
Afirmava taxativament la sobirania nacional i era molt semblant a la del 1837
Pere d’Alcàntara Peña i Nicolau

Pere d’Alcàntara Peña i Nicolau
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
Després d’estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts 1833-41 i a l’Institut Balear 1835-41 de Palma, on fou company de Marià Aguiló, cursà dret a Barcelona, on dugué una intensa vida literària amb altres estudiants mallorquins com Jeroni Rosselló, Marià Aguiló, Miquel Victorià Amer i Joan Palou i Coll Compaginà aquesta activitat amb la de miniaturista, periodista i professor de matemàtiques i dibuix Amb Llorenç Pons Santandreu, Miquel Victorià Amer, Victòria Peña i Josep Lluís Pons i Gallarza redactà la revista manuscrita El Plantel El 1849 es llicencià a Madrid Personatge polifacètic, es lliurà…
, ,
Fons d’art romànic del Museu Comarcal Salvador Vilaseca (Reus)
Art romànic
El museu El Museu Comarcal Salvador Vilaseca inicià la seva història l’any 1934 amb la inauguració del Museu Municipal de Reus, dirigit per S Vilaseca fins a la seva mort Actualment, el Museu té la seu a la plaça de la Llibertat núm 13, on s’organitzen exposicions temporals, i al Raval de Santa Anna núm 59, on, des de l’any 1984, és oberta al públic la collecció d’arqueologia En el fons del Museu cal destacar una sèrie d’esteles procedents de diversos indrets de la comarca, a algunes de les quals es pot atribuir una datació medieval MaCC Estela funerària de Vilaplana Detall del disc d’una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina