Resultats de la cerca
Es mostren 228 resultats
cinema francès
Cinematografia
Cinema desenvolupat a l’Estat francès.
Amb les primeres projeccions dels gemans Lumière al Salon Indien del Grand Café 1895 nasqué el cinema a França a la cambra documentalista dels Lumière i de llurs imitadors seguí la fantasia desbordant de Georges Méliès Si el capdavanter de la indústria cinematogràfica Charles Pathé donà a conèixer Ferdinand Zecca amb el seu realisme truculent, el seu competidor Léon Gaumont difongué l’obra de Louis Feuillade i tota una producció de films seriats d’un gran èxit popular, alhora que el film d’art , teatralitzat i limitat, restava marginat Parallelament sorgí un cinema còmic francès, la màxima…
Bielorússia

Estat
Estat de l’Europa oriental, que limita al NE i a l’E amb Rússia, al S amb Ucraïna, a l’W amb Polònia i al NW amb Lituània i Letònia; la capital és Minsk.
La geografia física El país ocupa una depressió herciniana enquadrada entre alineacions cristallines Ucraïna-Volínia i Voronež-Vitebsk, i les formes de relleu són degudes a les glaciacions quaternàries Les formes més usuals són les planes i les ondulades procedents de les morenes i els esbaldregalls glacials, i també hi ha complexos glaciofluvials més o menys degradats que se superposen a formes estructurals o formes d’erosió antiga En general, hom pot considerar el territori com una gran àrea palustre dividida al centre per una línia de turons mont Majak, 356 m, màxima elevació del país La…
Geòrgia

Estat
Estat asiàtic, a la part occidental de la Transcaucàsia, limita al N amb Rússia, a l’W amb la mar Negra, al S amb Turquia i Armènia i a l’E amb l’Azerbaidjan; la capital és Tbilisi.
La geografia física La major part del territori de Geòrgia és muntanyós Dins els seus límits entra quasi totalment el Gran Caucas Caucas, la part axial del qual és la Serralada Principal del Caucas, amb els pics El’brus 5642 m i Kazbek 5047 m El vessant sud del Gran Caucas és compost de diverses serralades transversals Gagra, Bzyb, Kodori, Svanètia, Lečkhumi, Račin, Surami, K'art'li i Kakhètia Als límits de Geòrgia hi ha els Alps d’Abkhàzia, amb formes de relleu alpí el pic més alt és Dombaj-Ul’gen 4047 m El Caucas Central té altituds superiors als 5000 m Al S s’estén el sistema muntanyós del…
Eslovènia

Estat
Estat de l’Europa central situat entre Àustria al N, Hongria a l’E, Croàcia a l’E i S, i Itàlia a l’W; la capital és Ljubljana.
La geografia física Llevat de l’extrem NE, on s’inicien les planes danubianes, el territori és muntanyós, accidentat per les serralades que formen l’extrem sud-oriental de l’arc alpí El conjunt és format per massissos i altiplans dislocats separats per diverses fosses tectòniques Al NW hi ha les crestes calcàries dels Karawanken, que continuen cap a l’est, pels Macelj, i voregen el massís cristallí de Pohorje Els Alps Julians, separats per la vall alta del Sava, on massissos i altiplans calcaris alternen amb depressions d’esquists, culminen al Triglav 2863 m i pel SE voregen la conca de…
Francesc Oliver de Boteller, abat de Santa Maria de Poblet (1596-1599)
El 22 de juliol de l’any 1596, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Oliver de Boteller Tortosa a 1557 – Barcelona 1598, abat de Santa Maria de Poblet diputat militar Lluís de Tamarit i de Rifós, donzell de Barcelona diputat reial Jaume Riu i Canta, burgès honrat de Perpinyà oïdor eclesiàstic Frederic Meca, comanador de Sant Joan oïdor militar Francesc de Gàver, donzell de Cardona oïdor reial Gaspar Segarra, doctor en drets i ciutadà de Tortosa El diputat eclesiàstic Francesc Oliver de Boteller, abat de Poblet, polèmic diputat…
Jaume Caçador i Claret, bisbe de Girona (1590-1593)
El 22 de juliol de l’any 1590, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jaume Caçador i Claret Barcelona a 1519 – Girona 1597, bisbe de Girona diputat militar Joan Granollacs i Pons, cavaller, domiciliat a Barcelona diputat reial Jaume Fortunyó, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Jaume Cordelles i Oms, prior comendatari de Sant Pere del Mont i canonge de Barcelona oïdor militar Marc Antoni Llentes i Gàver, donzell, domiciliat a Manresa oïdor reial Pere Saconomina, ciutadà honrat de Girona El diputat eclesiàstic Jaume Caçador i Claret, bisbe…
Santa Maria de Ridaura
Art romànic
Església L’antic monestir benedictí de Santa Maria de Ridaura fou fundat vers l’any 852 pel comte Guifré de Girona-Besalú i poc després, el 858, el bisbe de Girona Sunifred consagrà ja la seva primera església Segons figura en aquesta acta de consagració, el bisbe gironí confirmà les donacions que el comte Guifré havia fet en altre temps de les esglésies de Sant Joan i Sant Pere, amb els delmes, les primícies i les oblacions dels fidels així mateix li concedí idèntics drets en altres parròquies i llocs del comtat de Besalú Ridaura, Cruanyes, Artigues, Bacholardario , Cogolls, Falgars,…
Els Vilumara, a Barcelona
Ramon Vilumara, el marit de “La Fabricanta” La família Vilumara Els Vilumara o Vilomara, com es deien abans, poden presentar una cronologia en la qual els membres d’aquesta família treballen la seda durant tres-cents anys Primer com a mestres velers i després com a industrials Domènec Vilomara era mestre veler a Barcelona el 1693 Està enterrat a la seu barcelonina Un altre Domènec Vilomara el succeirà fins el 1723 Els seus fills, Jacint i Antoni Vilomara i Carrió, ompliran la resta del segle XVIII Jacint Vilomara actuà d’ examinador del Gremi de Velers 1746-51, l’encarregat de comprovar les…
positivisme historiogràfic
Historiografia catalana
La historiografia catalana de les darreres dècades del s. XIX experimentà un grau de desenvolupament molt notable gràcies a la influència que rebé d’un context científic marcat pel positivisme i també a l’actuació decidida d’un seguit de personalitats del moment, d’una gran categoria intel·lectual.
Desenvolupament enciclopèdic El fet ja fou evidenciat per Antoni Rovira i Virgili en la seva important “Introducció” a la Història nacional de Catalunya 1922, on reconegué que «la gran feinada de reconstrucció de la nostra història l’han feta en el darrer terç del segle passat i sobretot en el segle present, els monografistes, els investigadors d’arxius i els arqueòlegs» Per a ell, doncs, els grans avenços aconseguits en la seva època foren resultat d’un treball previ iniciat a la darreria del s XIX Aquest positivisme historiogràfic fou completament tributari de la idea positivista de ciència…
universitat
Educació
Institució docent integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, segons els països, on són impartits els estudis superiors de les diverses branques del saber i són atorgats els títols corresponents.
Desenvolupament general És regida per un rector, amb l’assistència d’una junta de govern o d’un organisme similar Les universitats medievals s’organitzaren com a comunitats de professors, anomenades universitas magistrorum París, o comunitats d’estudiants, denominades universitas scholarium Bolonya En les primeres els professors s’agrupaven en facultats i elegien les autoritats acadèmiques degans, a les quals corresponia el govern de la institució En les segones, els estudiants, repartits en nationes , segons llur procedència, formaven corporació o gremi i elegien llurs representants…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina