Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt de mànec arquejat Els mànecs -cadascun dels quals sosté una corda- poden variar en nombre entre cinc i vuit, i la seva flexibilitat permet modificar la tensió de les cordes i, per tant, l’afinació Originari de les regions centrals i de l’oest del continent africà, aquest instrument és conegut amb una gran diversitat de noms, depenent de la regió on s’utilitza A Europa rep el nom de pluriarc, terme indicatiu dels diversos arcs musicals que participen d’una sola caixa de ressonància L’instrumentista fa servir una mena de didal o…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon pinçat És format per un marc de ferro, en forma oval o de lira, al qual se subjecta una làmina d’acer acabada en un extrem corbat o en angle, collocada parallelament a les dues branques de la lira i fixada a la part oposada a la seva obertura Per a fer sonar la guimbarda es pinça amb els dits índex o polze la làmina que sobresurt del marc, tot utilitzant la boca com a ressonador i la cavitat bucal i la llengua per a la formació d’harmònics S’han construït guimbardes amb altres materials, com fusta o canya de bambú Aquestes últimes, originàries del…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon tipus flauta globular Consta d’una cavitat en forma d’ou allargat, amb un conducte amb bisell lateral, prop de l’extrem més ample És de terra cuita i té vuit forats a la part superior i dos al revers per als dits polzes de totes dues mans La forma globular fa que produeixi una singular combinació de sons harmònics Es construeix en diferents mides i tessitures Les formacions instrumentals d’ocarines foren populars a Europa i a Amèrica al començament del segle XX Aquest instrument fou inventat per Giuseppe Donati de Budrio, Itàlia, pels…

Semblantment al que succeeix en el piano, la pressió dels dits sobre les tecles activa uns martells que percudeixen unes plaques metàlliques suspeses sobre uns ressonadors En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de plaques La seva extensió és de cinc octaves del do2 al do7 sona una 8a més alta del que està escrit Fou patentada el 1886 per Auguste Mustel, el qual es va inspirar, probablement, en un instrument anomenat typophone o dulcitone , format per un conjunt de diapasons de forquilla que actuaven per mitjà del teclat, que havia construït el seu pare vint…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon de la família de les cítares, de cordes pinçades directament amb els dits Instrument semblant al koto japonès i al komun’go coreà, consta d’una capsa de fusta lacada, de forma allargada i posició horitzontal, l’extrem més estret de la qual queda a la mà esquerra de l’instrumentista La tapa de ressonància és lleugerament corbada, motiu pel qual és considerada com una cítara de mig tub Els models més tradicionals tenen entre set i cinc cordes de fils de seda, d’igual llargada però de diferent gruix Les mides i proporcions utilitzades…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de llengüeta senzilla tipus clarinet doble La forma castellana albogue antigament s’utilitzava per a identificar diferents instruments musicals aeròfons, de llengüeta doble o senzilla, o fins i tot amb bisell Probablement la forma més comuna era una variant de la xeremia Al País Basc, l’ alboka és un instrument del tipus clarinet doble -sovint idioglota-, fet de canya i amb dos pavellons, generalment de banya, als extrems i amb un suport de fusta o agafador Els dos tubs acostumen a tenir cinc i tres forats digitals respectivament El…

És una varietat de la veu de baríton molt poc freqüent i, per aquesta mateixa raó, molt preuada Les veus anomenades heroiques són, en general, veus grans i robustes, capaces de competir amb orquestres de grans dimensions, amb una resistència poc corrent i de timbre molt brillant Malgrat ser un terme bàsicament adscrit al repertori wagnerià, en papers com Wotan a la Tetralogia , Hans Sachs a Die Meistersinger von Nüremberg 'Els mestres cantaires de Nuremberg' i Telramund a Lohengrin , té una equivalència prou directa amb el terme baríton dramàtic, utilitzat en el repertori d’òpera…

En la nostra cultura, els instruments més coneguts d’aquesta família són la flauta travessera i la flauta de bec En ser dirigit contra el bisell -amb els llavis o des d’un canal -, l’aire produeix ‘sons eòlics’, als quals s’afegeixen els ‘sons d’escletxa’, generats per l’aire en sortir per una obertura petita -els mateixos llavis del flautista o el canal- La combinació d’ambdues vibracions produeix el so inicial, el qual, un cop tramès a l’aire de l’interior del tub -que actua d’amplificador i estabilitzador del to-, es convertirà en un so potent i estable Les flautes més primitives foren…

Estudià amb C Sachs i F Blume a la Universitat de Berlín 1925-32 El 1954 fou nomenat professor de musicologia a la Universitat de Leipzig però, a partir del 1967 li fou prohibit de publicar o ensenyar a causa de les seves crítiques obertes a les autoritats comunistes És conegut pels seus escrits més que no pas per les seves composicions, que són poc interpretades Escriví estudis sobre la història de l’òpera, especialment la produïda a Venècia, Nàpols i Hamburg durant el Barroc, la música del Renaixement i la producció de F Mendelssohn Com a compositor, és autor de l’òpera Der Tod…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció Conegut també amb el nom de màquina de vent, consisteix en una roda de fusta damunt la qual es fixa una tela gruixuda En fer-la voltar per mitjà d’una manuella, el fregament d’aquesta tela sobre la fusta suggereix la remor del vent La roda pot ser substituïda per un gran cilindre muntat horitzontalment amb taulonets separats i sovint folrat de seda que frega contra una lona quan es fa girar L’altura i el volum del so que es produeix depenen directament de la velocitat de la rotació com més ràpid gira, més agut i més fort és el so Alguns…