Resultats de la cerca
Es mostren 338 resultats
Sant Iscle i Santa Victòria de Sanavastre (Das)
Art romànic
Situació Façana de ponent, la part més genuïna d’aquest temple del romànic tardà ECSA - Rambol L’església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria és situada al poble de Sanavastre, que és vora l’aiguabarreig de la Valirota amb el Segre Mapa 36-10 217 Situació 31TDG055934 Per la carretera local GIV-4033 d’Alp a Bellver de Cerdanya, cal agafar un camí a mà dreta que porta directament a Sanavastre després de fer un recorregut d’uns 2,5 km RMAE Història La parròquia de Sanavastre s’esmenta per primer cop amb la forma Sanavaster en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, datada…
Castell de Vacarisses
Art romànic
El castell de Vacarisses, situat al bell mig de la població, s’esmenta documentalment al segle XI El 1021 en el testament sacramental de Bernat Tallaferro apareix aquest castell com un més dels castells que Bernat deixa al seu fill, Guillem Tot just dos anys més tard, la comtessa Ermessendis empenyorà el castell de Vacarisses, entre d’altres, al seu fill Berenguer Ramon I A mitjan segle XI el comte de Barcelona donà aquest castell de Vacarisses al senescal Guillem Ramon, que passà aleshores a cognominar-se de Vacarisses posteriorment canviaria aquest cognom pel de Montcada Aquest…
Santa Maria del Pla (Sanaüja)
Art romànic
Sota el Tossal Julià, 1 km al sud de Sanaüja, hi ha les ruïnes del que fou el convent augustinià de Santa Maria del Pla En aquest mateix indret hi hagué, a l’edat mitjana, una antiga església del mateix nom, documentada des del segle XI consta que l’any 1051 el bisbe urgellenc Arnau Salla féu una deixa testamentària d’una unça d’or per a l’obra de “ Sancta Maria de ipso Plano de Sanauga ” De l’any 1083 és la venda d’una peça de terra que feren els esposos Arnau Mir i Eicolina a l’església de Santa Maria “ qui est in ipso Plano de Sanauga ”, a favor de Reinald, capellà, i Ramon Guitard,…
Sant Sadurní d’Arfa (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
La notícia més antiga que es coneix de la vila d’Arfa és de l’any 910, que els homes de la vila d’Asua , en un judici celebrat davant el comte Sunifred, restitueixen a Santa Maria de la Seu les terres situades a Aravell que havien retingut indegudament durant cinc anys En el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell el lloc d’Arfa és esmentat amb la grafia Assoa En la documentació dels segles X i XI es troba aquesta vila amb les variants d’Asua, Asoua, Assua i Asfa Posteriorment aquest topònim pren les formes d’Affa o Arpha , fins a l’actual d’Arfa Són nombrosos els esments…
Sant Vicenç d’Erasús o Eresús (la Seu d'Urgell)
Art romànic
L’esment més antic conegut del lloc d’Erasús és del 952, any en què les dècimes dominicals d’ Arasuze foren donades pel comte d’Urgell a l’església de Sant Feliu i Sant Martí de Ciutat, amb motiu de la seva consagració en el mateix document el bisbe d’Urgell li donava les dècimes, primícies i oblacions que rebia de la vila d’ Arasuze Era inclòs al terme de Sant Feliu de Castellciutat i situat a llevant de les viles d’Aravell i Adrall com a tal la vila d’ Erazuci, Erasuci o Erasuz apareix en documents datats els anys 987, 988, 1003, 1019, 1040, 1041 o 1074 L’any 1050 hi ha documentada la…
Santa Coloma d’Arsèguel
Art romànic
Santa Coloma d’Arsèguel Jordi Domènech CC La vila d’Arsèguel apareix esmentada en la publicació sacramental del testament de Guitard del 996, en què deixà a Santa Maria de Ripoll una casa situada en aquesta vila Amb anterioritat, l’any 964, es documenta la serra d’Arsèguel Un altre esment és la deixa del bisbe Salla, l’any 1010, d’un alou a Arsèguel aquest lloc és esmentat també en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell En aquests documents la vila i el terme d’Arsèguel formaven part del comtat de Cerdanya posteriorment, al segle XIV, passaren a integrar-se al comtat d’Urgell…
Guillem Ramon
Història
Magnat conegut fins fa poc per Guillem Ramon de Montcada.
Senescal del comte de Barcelona des del 1130, probablement recollint la successió del seu pare i la renúncia del seu sogre Berenguer I de Montcada — s’havia casat el 1117 amb la filla i hereva d’aquest, Beatriu I de Montcada — Fou un personatge influent de la cort de Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV i Alfons I Figurà com a testimoni del primer testament del primer dels comtes 1121 i com a executor del segon i definitiu del 1130 Acompanyà el segon a les entrevistes de Carrión amb Alfons VII de Castella 1137 Potser intervingué en la conquesta d’Almeria 1147 Participà en l’empresa de…
moviment litúrgic
Cristianisme
Corrent de renovació de la vida i de l’espiritualitat sacramental de l’Església, en connexió amb altres moviments cristians, com és ara el bíblic o l’ecumènic.
Cal cercar-ne els orígens en el Romanticisme tardà francès P Guéranger, abat de Solesmes, en fou l’iniciador La seva acció influí especialment en els monestirs alemanys de Beuron que creà una escola d’art litúrgic i de Maria Laach que es convertí en un dels principals centres mundials de renovació litúrgica i en el belga de Maredsous i, a partir d’aquest, en el de Mont-César, a Lovaina Fou aquí on Lambert Beauduin, amb les setmanes litúrgiques de Lovaina i amb el primer missal traduït, inicià a partir del 1909 l’aspecte pròpiament pastoral del moviment litúrgic Aquest aspecte fou adaptat…
Castell de Montornès (Vallromanes)
Art romànic
Situació Ruïnes de la torre del sector septentrional del recinte, avui esberlada J Bolos Castell situat a la part oriental del terme de Vallromanes, al límit del terme de Montornès, al cim d’un turó Des del castell s’albirava tota la plana del Vallès Oriental Mapa L37-15393 Situació 31TDF404978 Des de Vallromanes, podem agafar l’avinguda que mena al camp de golf, sense entrar-hi, i pujar pels carrers de la urbanització que hi ha al seu darrere Cal seguir l’avinguda de Can Corbera fins a arribar a un collet, on hem de deixar l’automòbil i prendre un corriol força embardissat i costerut que s’…
Castell de Pedra (Àger)
Art romànic
Actualment no resta res d’aquest antic castell, segurament situat on ara hi ha el santuari marià de Pedra La primera referència sobre el castell de Pedra data de l’any 1042, en l’afranquiment que feren Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda als senyors de Pedra, Exabel i Garoca, de tots els seus dominis de la vall d’Àger, exceptuant el castell de Pedra Hom afirma que els béns afranquits foren aconseguits per compra o per aprisió Els Exabel, senyors de Pedra, són un llinatge illustre, segurament autòcton, que apareix com un dels més antics de la vall d’Àger El documentem al llarg de dues…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina