Resultats de la cerca
Es mostren 573 resultats
Escàndol per una festa amb ministres i líders polítics espanyols
Medicina
El casino de Madrid acull una festa amb vuitanta convidats per celebrar el cinquè aniversari del diari El Español Entre els prop de vuitanta convidats hi ha diversos ministres del PSOE Unidas Podemos declina la invitació, un dels quals el de Sanitat, Salvador Illa, i els líders del PP, Ciudadanos, presidents de comunitats autònomes del PP i del PSOE, el president del Real Madrid Florentino Pérez i representants de la cúpula de l’exèrcit La festa dona lloc a un escàndol perquè es considera que la celebració contravé les mesures i les recomanacions de l’estat d’alarma del mateix…
Institut Català de la Salut
Sociologia
Organisme creat l’any 1983 en el marc del departament de sanitat i seguretat social de la Generalitat de Catalunya.
Recull les competències de l’Instituto Nacional de la Salud INSALUD, i integra tots els serveis sanitaris públics de Catalunya de tipus assistencial, preventiu i de promoció de la salut Té les següents funcions garantir l’assistència sanitària en cas de malaltia comuna o laboral, accident laboral o no i maternitat proporcionar atenció mèdica i subvencionar part de les prestacions farmacèutiques i sanitàries administrar el personal, els centres, els serveis i els establiments sanitaris públics fer efectives les prestacions relatives a medicina preventiva i promoció de la salut individual i…
Josep Plana i Dorca
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Metge major de sanitat militar, la seva poesia, de tendència modernista, mostra la influència de la teosofia --juntament amb Josep Roviralta i Borrell, fundà la rama teosòfica de Barcelona 1891-- La recollí en els llibres Curtes i més curtes 1901, Bastides i pedruscall 1904 i Papallones 1907 Aquest darrer i l’opuscle Els meus ex-libris i sa descripció filosòfica 1905 són volums de temàtica plenament teosòfica, amb elements d’escriptura hermètica Escriví l’assaig Quatre mots sobre el drama d’en J Vallmitjana que té per títol “Els Oposats” 1907, en el qual vincula…
Els ministres del Govern del PP juren el càrrec
Els membres del nou executiu del Partit Popular sorgit de les eleccions del 6 de juny de 2016, presidit per Mariano Rajoy, juren o prometen el càrrec en una cerimònia al palau de la Zarzuela El nou Govern té tretze carteres, com l’anterior Els canvis més importants són la substitució de Jordi Fernández Díaz i José Manuel García-Margallo per Juan Ignacio Zoido i Alfonso Dastis a Interior i Afers Estrangers, respectivament Soraya Sáenz de Santamaría continua com a vicepresidenta i ministra de la Presidència i assumeix la cartera d’Administracions Territorials, fet pel qual es converteix en…
Onada de vagues al sector públic de Catalunya
Els professionals de diverses branques del sector públic català comencen una sèrie de vagues i manifestacions al llarg de la setmana La reivindicació comuna és la reversió de les retallades aplicades pels anteriors governs Una de les de més incidència és la dels metges d’atenció primària, que reclama dotar de més recursos la sanitat pública i, sobretot, reduir el nombre de visites per metge El dia 28 s’hi afegeixen els estudiants i professors, amb la rebaixa de les taxes universitàries com a punt central, i el 29 els mestres, que reclamen recuperar les condicions laborals d’abans de la crisi…
Boehringer Ingelheim
Medicina
Empresa farmacèutica alemanya.
Fundada el 1885 per Albert Boehringer 1861-1939, té la seu central a Ingelheim am Rhein Renània-Palatinat A més de medicaments, elabora també productes químics, per a la sanitat, veterinaris, i té una presència destacada en els camps de la biotecnologia i l’alimentació El 1999 obtingué uns ingressos d’uns 5 500 milions de $ i, amb 139 companyies filials en més de 60 països, ocupava unes 26 500 persones El 1952 fundà una filial espanyola, que ha esdevingut una de les més importants i és localitzada a Catalunya Barcelona oficines, Malgrat de Mar producció química, Sant Joan Despí i…
Martí Rouret i Callol
Història
Mestre i polític.
Estudià a la normal de Girona i collaborà a L’Empordà Federal de Figueres i a L’Autonomista de Girona El 1926 anà a Móra d’Ebre com a mestre del Centre Instructiu Democràtic i el 1930 fundà L’Ideal de l’Ebre , i poc després la Federació Radical Socialista de la Ribera i Terra Alta Des de la seva fundació, fou militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, i, després de l’adveniment de la República, fou elegit, el 1932, diputat al parlament català, del qual fou secretari Fou empresonat al vaixell Uruguay pels fets del Sis d’octubre Conseller de sanitat i assistència juliol-setembre…
Jaume Solà
Metge.
Estudià a Barcelona i fou titular de la plaça de metge de Caldes de Montbui Relacionat amb els metges més eminents del seu temps, defensà la teoria de la circulació de la sang de Harvey i fou un dels propulsors de les injeccions intravenoses, la transfusió sanguínia i l’anatomia cardiovascular Fou metge de l’Hospital de la Santa Creu, professor i catedràtic de la facultat de Medicina de Barcelona 1670-95 Collaborà amb les autoritats municipals en assumptes de sanitat pública i actuà amb abnegació durant les epidèmies És autor de Disputationes urinis 1701, Medica et legalis…
Instituto Nacional de Previsión
Sociologia
Entitat autònoma de dret públic encarregada de la gestió de la seguretat social a l’Estat espanyol creada l’any 1908, amb caràcter de voluntarietat.
A partir del 1918 s’inicià el procés de regulació obligatòria de les assegurances laborals als diferents camps d’activitat El 1963 fou reorganitzat el règim de seguretat social i hom en donà l’exclusivitat d’actuació a l’INP, la qual cosa significà el traspàs de la gestió privada de les assegurances d’accidents laborals, malaltia, etc, a les mutualitats laborals, creades el 1941 Arribà a comprendre vuit modalitats d’assegurances obligatòries i sis de voluntàries El 1978, poc després de la creació del ministeri de sanitat i seguretat social, fou substituït per l' Instituto…
Ciril Rozman i Borsnar
Medicina
Metge.
El 1948 arribà amb la seva família a Catalunya, fugint del règim comunista establert a Eslovènia aleshores antiga Iugoslàvia després de la Segona Guerra Mundial Llicenciat 1954 i doctorat 1957 per la Universitat de Barcelona, fou deixeble de Pere Farreras i d’Agustí Pedro i Pons, als qual succeí a la càtedra de patologia mèdica de les universitats de Salamanca 1967 i Barcelona 1969, respectivament Especialitzat principalment en malalties de la sang, entre les seves contribucions sobresurten l’estudi de l’esplenograma 1957, les collagenosis, les púrpures, la malaltia de Hodgkin, la …
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina