Resultats de la cerca
Es mostren 838 resultats
Sant Antoni d’Ulldemolins
Ermita
Ermita del municipi d’Ulldemolins (Priorat), als vessants septentrionals del Montsant, al S del terme, vora l’antic camí d’Albarca a Margalef.
D’origen medieval, amb un arc apuntat i atri frontal, es trobava sota el patrocini de Santa Bàrbara El 1559 s’hi feren unes obres d’ampliació que comportaren, en bastir-s’hi l’altar de Sant Antoni de Pàdua, el canvi d’advocació, la qual ha prevalgut L’altar és presidit pels dos sants Al segle XVI fou lloc d’habitatge de l’ermità Jeroni de l’Albi, i el 1558 se’n feu càrrec l’ermità valencià fra Llorenç Julià, que el 1564 se n’anà, amb alguns companys, a Montserrat Poc després s’hi tornà a installar, fins que el 1576 entrà a la cartoixa L’ermita tingué encara altres ermitans Té una espaiosa…
Era Tuca
Esport general
Estació d’esports d’hivern del terme de Viella (Vall d’Aran), als vessants septentrionals de la tuca de Betren (2.514 m alt.).
La construcció d’un telecabina des de Betren fins a 1600 m alt, i la continuació amb telecadira, fou ideada pel pirineista Josep M Guilera Disposava d’un total de 23 pistes, en una àrea de 15 km 2 , servides per 2 telecadires i 8 teleesquís Fou tancada al final dels anys vuitanta
Aiòder

Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat als contraforts septentrionals de la serra d’Espadà.
És drenat per la rambla d’Aiòder , de règim intermitent, que recull les aigües procedents dels termes de Vilamalur, Fuentes i Torralba, les quals es troben sota mateix d’Aiòder, des d’on corren cap a tramuntana i aflueixen, per la dreta, al Millars, dins el terme d’Espadella El regadiu és escàs el secà, base de l’economia local, es dedica a garrofers, oliveres i vinya La terra de conreu és molt repartida i és explotada pels propietaris Les terres no conreades són cobertes de pinedes, la fusta de les quals és explotada, de brolla de romaní i d’argelaga unes 100 ha i, sobretot, de pastures unes…
Juià

Juià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, al sector N del massís de les Gavarres, als vessants septentrionals del puig de la Mare de Déu dels Àngels.
Situació i presentació Confronta al N amb el municipi de Bordils, a l’E amb Sant Martí Vell, al S amb Quart, al SW amb Girona i a l’W amb Celrà El terme comprèn una part del vessant septentrional de la serra de la Mare de Déu dels Àngels, o serra de Vall-lloreda, la vall de la qual és drenada per la riera dels Màrtirs o de Vall-lloreda, que desguassa a la riera de Sant Martí, afluent del Ter, ja al terme veí de Sant Martí Vell Comprèn, també, una petita part de la plana propera al Ter, però sense arribar al riu Aquesta part septentrional del terme és…
páramo
Geobotànica
Tipus de vegetació pròpia dels altiplans dels Andes septentrionals, entre 3.000 i 4.500 m d’altitud, per damunt de l’estatge del bosc.
És caracteritzat per l’absència d’arbres i per l’abundància de gramínies i també de mates Hi tenen importància les compostes del gènere Espeletia , estipitades i de fulles en roseta apical
Penàguila
Penàguila
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcoià.
Se situa al contacte del Miocè amb el Nummulític de les serres prebètiques valencianes, allargat des de l’Ull del Moro 1051 m alt, a l’W fins a l’alt de la Creueta 800 m, a l’E, formant part dels vessants septentrionals dels contraforts de la serra d’Aitana el Castell, 913 m alt de la Moleta, 1010 m i obert cap a la fossa d’Alcoi Recorre el terme longitudinalment el riu de Frainos o riu de Penàguila , que aflueix al riu de Seta, que rep el barranc d’Ares i un ventall de set barrancs del SW, alguns d’ells molt encaixats és notable la Plaça del Salt al barranc de la Font Els terrenys incultes…
dret valencià
Dret català
Ordenació jurídica privativa del País Valencià.
Sorgí de la necessitat de crear normes jurídiques arran de la conquesta de València per Jaume I de Catalunya-Aragó Aquest inicià l’atorgament de furs al nou regne Furs de València, que mostren una influència destacada del dret comú La cort de 1357-58 disposà que en l’administració de justícia no s’apliquessin lleis estranyes ni decretals, sinó que es tinguessin en compte els furs valencians i que, en tot allò que aquests no preveiessin, es fes ús del bon seny dels prohoms locals, però en la pràctica s’aplicaren el dret romà i el canònic D’altra banda, per a regir les relacions de la població…
Manuel Ferrandis i Irles
Historiografia catalana
Historiador i arxiver.
Estudià a la Universitat de Madrid i fou deixeble de l’arabista Francisco Codera Membre del cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs 1890, exercí professionalment a l’Arxiu General d’Alcalá de Henares i a l’arxiu de Lleida Posteriorment ocupà plaça de bibliotecari a Tarragona, a Castelló de la Plana 1896, a la Biblioteca Nacional de Madrid 1896 i a la de la Real Academia de la Historia 1898 Retornà al País Valencià, s’incorporà a l’Arxiu del Regne de València 1901 i inicià la publicació d’estudis històrics sobre les comarques de Castelló a l’Edat Mitjana Entre aquests destaquen…
Sant Miquel del Corb (les Preses)
Art romànic
L’església de Sant Miquel del Corb es troba dins el veïnat d’idèntic nom, en els vessants septentrionals de la serra del Corb Una de les primeres referències instrumentals del lloc apareix l’any 957, en què Ricarda i el seu espòs Sal la feren donació al monestir de Sant Benet de Bages de l’alou de les Preses, i juntament amb ell, de “ …ipsos villares quem vocant Corbos… ” Deixant de banda aquesta notícia sobre l’indret, malauradament manquen en l’actualitat dades històriques documentals que permetin de resseguir el passat d’aquest temple, el qual sembla que havia estat antigament…
Les serres de la Serrella i la Xortà
Detall de les fonts de l’Algar L’aigua, al naixement de l’Algar, és un element fonamental en el paisatge, i condiciona totalment les comunitats naturals que s’hi estableixen Ernest Costa Les serres de la Serrella i la Xortà 210, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic L’alineació formada per les serres de la Serrella i la Xortà descriu un arc que s’estén d’est a oest entre les valls de Seta, al nord, i Guadalest, al sud aquesta darrera les separa del massís d’Aitana, amb el qual es relacionen estretament des de tots els punts de vista La Serrella està constituïda per tres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina