Resultats de la cerca

Al servei del virrei de Nàpols, Ramon de Cardona, participà en les campanyes del nord d’Àfrica 1510-11 i, com a general, en la batalla de Ravenna 1512 contra els francesos Durant el regnat de Carles V comandà les galeres d’Itàlia El 1543 es destacà en la defensa del Rosselló contra la invasió francesa És enterrat a l’església de Santa Anna de Barcelona en un sepulcre amb la seva estàtua jacent

Deixeble i collaborador d’Alberti, participà en la construcció del Palazzo Rucellai, Florència, i estudià a Roma la primera reconstrucció de Sant Pere del Vaticà Per encàrrec del papa Pius II realitzà, entre el 1459 i el 1462, la urbanització i edificació del centre de Pienza Com a escultor féu el Monument funerari de Leonardo Bruni ~1444, basílica de Santa Croce, Florència, primer exemple del tipus capella sepulcre on són integrades les diferents arts

Es tracta d’una església, avui desapareguda, que es trobava vora el camí que condueix al mas de Santescreus, al nord d’Alp És esmentada per primera vegada en una sentència de l’any 1256 en què apareix com a possessió del priorat de Marcèvol Conflent, de l’orde dels canonges del Sant Sepulcre Tenia, segons J Martí Sanjaume, caràcter d’ermita i fou objecte de moltes deixes testamentàries durant els segles XIII i XIV

Fill de Pere Boïl i Castellar El 1401 Antoni Canals li dedicà la seva traducció del De providentia de Sèneca Implicat en les lluites de les bandositats valencianes, fou assassinat per Berenguer de Reixac, per instigació de Joan de Pertusa i de Gilabert de Reixac, que foren executats, car l’assassí havia fugit El seu sepulcre, bell exemplar gòtic procedent de la sala capitular del convent de Sant Domènec de València, és conservat al Museo Arqueológico Nacional de Madrid

Treballà preferentment el bronze Canelobre pasqual 1507-16 i Sepulcre de l’abat ATrombetta ~1518, ambdós a la basílica de Sant’ Antonio a Pàdua Relleus de la Vera Creu Museu Correr, Venècia i Tomba de Girolamo Della Torre 1516-21, església de San Fermo Maggiore, Verona, Musée du Louvre, París, obres que evidencien la influència que l’escola de Pàdua, de la qual fou un dels principals representants, rebé de l’escultura florentina a través de Donatello

Documentat des del 1454 a Sevilla —on és conegut com a Lorenzo Mercadante —, féu la tomba, d’alabastre, del cardenal Juan de Cervantes 1454-58 Entre el 1464 i el 1467 féu bona part de la decoració de les portes de la catedral de Sevilla, on és el màxim representant de l’estil borgonyó Hom li ha atribuït l’execució del magnífic sepulcre del bisbe Bernat de Pau —mort el 1457—, a la seu de Girona

Format a Parma dins la tradició manierista d’Il Correggio, féu un viatge a Bolonya, on entrà en contacte amb els Carracci, dels quals aprengué un fluid linearisme i un sentit més ponderat de la composició Les Tres Maries davant el Sepulcre Enterrament de Crist ambdues a la Galleria Nazionale, Parma, característiques que, juntament amb la interpretació del luminisme d’Il Caravaggio amb colors vivaços però esfumats, defineixen el seu estil L’Almoina , Museo e Gallerie Nazionali Capodimonte, Nàpols

Els Montcada, senyors de bona part de les terres del baix Segre i del baix Cinca Aitona, Seròs, Mequinensa, Fraga, tenien a Lleida un magnífic palau de Montcada , desaparegut i, a la catedral vella, la capella de Montcada , dedicada a sant Pere, per a la qual pintaren un retaule els deixebles de Ferrer Bassa i en la qual fou bastit, a la fi del s XVI, el notable sepulcre renaixentista dels marquesos d’Aitona, Francesc de Montcada i Lucrècia Gralla

El 1496 era domer de la catedral de Mallorca És autor de l' Ordinarium de administratione sacramentorum secundum ritum almae Sedis Maioricarum València, 1516 i de la Consueta de sanctis , i collaborà en la redacció de la Consueta de sacistia , ambdues inèdites Hom creu amb fonament que tingué cura de l’edició del Missale i del Breviarum secundum usum almae Maioricensis Eclesiae , impresos a Venècia el 1506 El seu sepulcre és a la capella del Sant Crist de la seu de Mallorca

Es casà amb Marquesa, filla d’Ermengol VII, comte d’Urgell Fet presoner pels castellans, fou alliberat gràcies a les gestions d’Alfons I de Catalunya-Aragó El rei, però, concertà després dos convenis 1190 i 1191 amb Ermengol VIII, el nou comte d’Urgell, per tal de repartir-se les propietats de Ponç El 1194 fou feta la pau entre aquest i Ermengol VIII, signada l’any següent Fou enterrat a Bellpuig de les Avellanes, en un sepulcre remarcable