Situació
Capçalera d’aquesta església del segle XI —decorada amb arcuacions i lesenes—, on es fundà la primitiva comunitat de canonges del Sant Sepulcre de Marcèvol.
ECSA - A. Roura
Es tracta de l’antiga església parroquial del poble de Marcèvol, avui gairebé abandonat del tot. És al capdamunt d’un serrat, prop de l’antic priorat de Marcèvol.
Mapa: IGN-2348. Situació: Lat. 42° 39’ 55” N - Long. 2° 30’ 4” E.
Marcèvol és a 2,5 km d’Arboçols per la carretera D-35.
Història
El primer esment del lloc de Marcèvol es troba en la butlla que el papa Sergi IV atorgà a Cuixà el 1011, on consta que aquest monestir hi tenia uns alous. Sant Martí del Canigó en rebé uns altres in villa Marceval el 1088. Entre ells una vinya, que afrontava d’un costat amb una vinya de Santa Maria [de Marcèvol]. L’església de Santa Maria és esmentada també el 1091 (ecclesia Beate Mariae de Marceval) en el testament del vescomte de Castellnou i ardiaca d’Elna Guillem Jaspert, el qual hi instituí una llàntia perpètuament, a càrrec del capítol d’Elna. El 1106, Hug, vescomte de Tatzó, li feu un altre llegat, i el 14 de gener de 1119, el comte Ramon Berenguer III i la comtessa Dolça, hereus dels comtats de Cerdanya i Conflent, li cediren, “en remissió de llurs pecats i dels de llurs parents” una alberga de quatre cavallers amb els seus escuders, que rebien anualment sobre el mas de Ramon Hug i de la seva mare. És esmentada com a parròquia (parrochia Sancta Maria de Marcevol) el 1163.
En aquesta església es fundà la primera comunitat de canonges del Sant Sepulcre, que més tard es traslladaren a un nou edifici construït a migdia del poble. El 24 de gener de 1129, el capítol i el bisbe d’Elna Pere Bernat van donar al Sant Sepulcre de Jerusalem i al patriarca Veremund, a la congregació dels canonges d’aquest orde i als seus successors, a mans del prior Joan, l’església de Santa Maria de Marcevolo, lliure i franca amb tot el seu honor i amb el cens sinodal. Aquesta acta pot ser considerada com la de la fundació del priorat de Marcèvol, ja que el prevere Joan és intitulat prior. L’existència del priorat de canonges del Sant Sepulcre és explícitament constatada el 1142 pel testament de Bernat d’Arboçols, el qual es feu canonge del monestir de Santa Maria de Marcèvol i li llegà els molins, els delmes i les primícies i la capella de Sant Salvador, al territori de Santa Eulàlia d’Arboçols. El 1143, la butlla del papa Celestí II per a l’orde dels canonges del Sant Sepulcre esmenta el priorat de Marcèvol, com també una altra d’Alexandre III de l’any 1164.
Molt probablement, fou entre els anys 1142 i 1164 que els canonges construïren l’actual església del priorat i el priorat mateix de Santa Maria de Marcèvol. Després d’això, l’antiga església de Santa Maria de Marcèvol, coneguda més endavant com Santa Maria de les Grades, restà com a simple parròquia del lloc. En l’actualitat és un santuari.
Església
Interior de l'església, amb els murs arrebossats i un retaule del gòtic tarda a la conca de l'absis precedent del priorat veí de Santa Maria de Marcevol.
ECSA - A. Roura
Es tracta d’una església de nau única, coberta amb volta de canó llis de mig punt i capçada per un absis semicircular, proveït exteriorment de les típiques arcuacions i lesenes de l’arquitectura llombarda del segle XI, introduïda al Conflent per l’abat Oliba de Cuixà al primer terç de segle. L’aparell de pedres escalabornades amb el martell presenta, conservades sobretot a la paret nord, les traçades “al ferro”, característiques a la regió als tres darrers quarts del segle XI. L’edifici dataria de la segona meitat d’aquest segle.
La porta, segons el costum local habitual, s’obre al migdia i fou refeta al segle XIV o XV amb arc apuntat, aparellat de pedres picades. Al segle XIV o potser abans s’edificà al davant de l’església un recinte fortificat, proveït d’espitlleres, amb la porta d’arc de mig punt que s’obre al SE sobre un sòcol rocallós i uns graons que han donat a l’església, objecte d’un aplec popular, la seva apel·lació de Nostra Senyora de les Grades. Un matacà protegia aquesta porta i una ronda emmerletada unia el recinte a l’església, ella mateixa sobrealçada. La restauració del segle XIX (o XX) ha respectat només quatre dels merlets que hi havia en el sobrealçament de l’església, als quatre cantons de la nau, la forma piramidal dels quals denota que són del segle XIV.
A més d’un retaule del gòtic tardà, pintat l’any 1527 pel pintor vinçanenc Jaume Forner (amb altres panells del segle XVII), retaule provinent de l’església del priorat, Santa Maria de les Grades conserva una imatge, molt senzilla i popular, de la Mare de Déu, asseguda, de tradició romànica, datable probablement al segle XIV.
Bibliografia
- Montsalvatje, 1915, vol. 24, ap. XXVIII, pàgs. 366-369
- Cazes, 1967, pàgs. 4-7; 1990, pàg. 56