Resultats de la cerca

Estudià violí amb M Covarrubias Des del 1854 exercí com a violinista en les orquestres de diversos teatres de Ciutat de Mèxic També fou violinista a la Collegiata de Guadalupe Més tard estudià composició amb Cenobio Paniagua i amb S Sanelli Bona part del seu corpus compositiu és format per obres religioses, d’estètica italianitzant També compongué sarsueles - Tribulaciones , De Ceuta a Marruecos , etc- i un abundant repertori de cançons El seu germà, Octaviano Valle, es dedicà així mateix a la composició, però no aconseguí la notorietat d’Antonio

De formació bàsicament autodidàctica, perfeccionà la tècnica pianística amb F Liszt, i A Rubinstein li augurà un brillant futur Com a concertista de piano, les seves interpretacions de Beethoven, Liszt i Brahms foren molt reconegudes Compongué peces virtuosístiques de caràcter formal i intuïtiu, i també obres dramàtiques, entre les quals destaca Tiefland , basada en l’obra Terra Baixa , d’Àngel Guimerà, òpera de caràcter entre romàntic i verista, que és de repertori a molts teatres germànics Realitzà també transcripcions sobre obres de JS Bach, molt apreciades per M Reger i F…

Estudià a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Debutà durant la seva infantesa al Teatro Filarmonico de Verona en el paper del Pastor de la Tosca pucciniana A partir del 1988 començà una important carrera amb papers de mezzosoprano de coloratura , especialment els mozartians Cecilio, Idamante, Cherubino, Zerlina, Dorabella, Sesto i rossinians Rosina, Isabella Ha cantat als teatres i els festivals més importants del món sota les ordres de H von Karajan, Ch Hogwood, D Barenboim o R Chailly, entre d’altres, a més d’haver efectuat nombroses gravacions discogràfiques i de vídeo

Deixeble de Josef Labor, compaginà la composició musical amb la seva carrera com a jurista Interessat en el gènere operístic, s’hi dedicà especialment, utilitzant llibrets escrits per ell mateix El plantejament fàcil i popular de les seves òperes les convertí en repertori habitual dels teatres vienesos En altres ocasions tractà temàtiques més serioses, però sense obtenir la mateixa acceptació i reconeixement Havent abandonat la composició per dedicar-se a la crítica, una malaltia l’obligà a retirar-se, la qual cosa aprofità per a compondre una nova òpera i un rèquiem que restaren…

De ben jove es traslladà a Barcelona, on va estudiar amb el mestre Zamacois i debutà l’any 1919 al teatre El Dorado De seguida es feu molt popular per la seva sensibilitat i el seu refinament en la interpretació de cançons i cuplets en català, que contribuí a popularitzar, com Les Caramelles , Focs artificials , L’orfeonista , La Marieta de l’ull viu , La Porta Ferrissa , La Font del Gat o Els tres tombs , entre d’altres Realitzà nombroses actuacions als teatres barcelonins, fins a la seva prematura retirada l’any 1925

Filippo Taglioni Milà 1777 — Como 1871 actuà com a coreògraf a la majoria dels teatres europeus i muntà els ballets de les òperes de Meyerbeer La juive 1835 i Les Huguenots 1836 El seu germà Salvatore Taglioni Palerm 1789 — Nàpols 1868 actuà sempre a Nàpols, on estrenà la coreografia d' Il Barbiere di Siviglia 1808 La filla de Filippo, Maria Taglioni Estocolm 1804 — Marsella 1884, fou considerada la millor ballarina romàntica i la creadora de la dansa sobre les puntes Es retirà de la dansa 1848 i es dedicà a l’ensenyament

Estudià a Barcelona Cantà sarsuela a Madrid i el 1964 debutà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona El 1965 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas, i el 1967 el Concurs per a Veus Verdianes de Busetto Des d’aleshores assolí èxits en òperes com Lucia di Lammermoor i Poliuto , de Donizetti Actuà en importants teatres com l’Scala de Milà, l’Òpera de Viena o el Metropolitan de Nova York, i intervingué sovint en les temporades del Teatre de la Zarzuela i del Liceu Enregistrà diverses òperes i sarsueles

Era fill del també actor Manuel Giménez i Iroz Barcelona 1840 — 1925 Fou primerament escultor, però des del 1894 treballà en teatre català, on assolí una gran anomenada com a intèrpret de traduccions catalanes de clàssics, com la d' Espectres , d’Ibsen 1896, la de J Maragall de la Ifigènia a Tàurida de Goethe 1898, d’obres d’Èsquil, Sòfocles, Eurípides, Molière, Goldoni, G Hauptmann, Bjørnson, Gor'kij, etc Actuà als teatres barcelonins Novetats 1894-97, 1900-01 i 1935, Romea 1899, 1909 i 1918-23, Principal, Orfeó Gracienc, etc

Creat l’any 2005, fruit d’un conveni de collaboració entre la Generalitat de Catalunya, la diputació de Tarragona i l’ajuntament de Reus, no tan sols recollí els més de cent anys de tradició escènica a la ciutat, sinó que esdevingué pioner en la descentralització de l’activitat escènica del país L’activitat del CAER es desenvolupa als dos teatres principals de la ciutat, el Teatre Fortuny i el Teatre Bartrina, i en altres espais com el Centre d’Art de Cal Massó Aglutinà totes les activitats que fins aquell moment es realitzaven des de Reus, com ara el Festival Trapezi, el…

Fou dirigit posteriorment per Maria Vilardell, neta del tenor, i des de la temporada 1999-2000 la direcció del concurs recau en el director artístic del Gran Teatre del Liceu L’objectiu del concurs, que té una periodicitat anual, és donar suport als nous valors de la lírica, tot potenciant-ne el perfeccionament musical i la projecció internacional Considerat un dels concursos de cant més prestigiosos del món en l’àmbit de l’òpera, l’oratori i el lied, ocupa el lloc capdavanter en les competicions del seu gènere  Fins al 1999 hi han participat 1055 cantants provinents d’arreu del món, i l’…