Resultats de la cerca
Es mostren 464 resultats
Santa Maria del Prat
Titularitat de la parròquia de Llinars del Vallès (Vallès Oriental), on és venerada la Mare de Déu del Prat
.
Museu de Valls

Sala del Museu de Valls
© Museu de Valls
Museu
Museologia
Institució dedicada a l’art, de titularitat municipal, creada l’any 1954 a la ciutat de Valls (Alt Camp).
Conté dues colleccions, una d’art, centrada en la pintura catalana, i una d’arqueològica, dedicada als jaciments ibèrics de la ciutat La collecció artística, la més extensa amb gairebé 2000 peces, comprèn obres des de l’any 1875 fins a l’actualitat És especialment important en el període de postguerra Els artistes més destacats són F Galofre Oller, Dionís Baixeras, Joan Llimona, Ignasi Mallol, Manolo Hugué, Joaquim Sunyer, Enric Casanovas, Pere Pruna, Josep M Mallol Suazo, Josep Amat, Josep Busquets, Jaume Mercadé, Antoni Tàpies, Ramon Rogent, Josep M de Sucre, Apelles Fenosa, Jordi Mercadé,…
aeroport de Lleida-Alguaire
Aeronàutica
Ocupa una superfície d’unes 367 ha, la longitud de la pista és de 2,5 km i l’amplada de 61m Té capacitat per a realitzar 14 operacions per hora La terminal ocupa 4 000 km 2 , i té una capacitat per a 400 000 passatgers i una capacitat operativa de fins a 3 500 tones l’any El seu principal objectiu és facilitar la interconnexió de les terres de Ponent amb els principals aeroports d’Europa i d’Àfrica del nord, tant per al transport de mercaderies, els desplaçaments turístics al Pirineu i la costa catalana, i també reduir la dependència de la regió d’altres aeroports La seva situació connecta…
Regionals
Servei de trens regionals de Rodalies de Catalunya.
És operat per RENFE i utilitza la infraestructura d’ample ibèric de l’empresa pública ADIF, adscrita al Ministeri de Foment L’1 de gener de 2011 la Generalitat de Catalunya assumí la gestió dels trens regionals de la xarxa ferroviària catalana amb inici i final en territori català L’acord amb el Govern espanyol facultà la Generalitat a establir les tarifes, els horaris i la inspecció del servei, així com els nivells objectius de qualitat i l’aprovació dels contractes de transport i les empreses operadores Per la seva banda, l’Estat mantenia la titularitat de les vies, les andanes…
Gennadij Nikolajevič Roždestvenskij
Música
Director d’orquestra rus.
Estudià direcció al Conservatori de Moscou, a la classe del seu pare El seu debut, el 1952, al Teatre Bol’šoj de Moscou fou l’inici d’una llarga collaboració amb aquesta institució, de la qual arribà a ser principal director musical del 1964 al 1970, després d’un període com a director assistent 1951-61 El 1960 començà a dirigir l’Orquestra Filharmònica de Leningrad quan J Mravinskij n’era el titular Entre el 1961 i el 1974 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de la Radiotelevisió de l’URSS, càrrec que abandonà en assumir la titularitat de la Reial Orquestra Filharmònica…
Nepal 2018
Estat
El Nepal va continuar endavant amb la seva una doble reconstrucció En primer lloc, la de la pau i la política, que va començar el 2006 quan va finalitzar la guerra civil entre el Govern i la guerrilla maoista Al febrer, el país va celebrar unes noves eleccions en què el líder de la coalició comunista i ex-primer ministre, Khadga Prasad Sharma Oli, va assolir una còmoda majoria de dos terços a les dues cambres Aquest resultat li prometia un mandat sense entrebancs, però, segons els crítics, no ho va saber aprofitar per impulsar polítiques de profunditat En segon lloc, la reconstrucció després…
Santa Margarida de Calbinyà (Anserall)
Situació Vista del campanar i les restes dels murs de la desapareguda església ECSA - M Anglada El poble de Calbinyà, situat a 1 013 m d’altitud, a l’esquerra del riu del Valira, s’esglaona pel pendent del puig de Calbinyà, gairebé enfront d’Anserall Les restes de l’església de Santa Margarida són als afores del poble Mapa 34-10215 Situació 31TCG73929 S’hi pot anar per dues pistes diferents Una, de 4 km de recorregut, s’agafa a la sortida de la Seu en direcció a Puigcerdà, al cantó de tramuntana L’altra, amb un recorregut de 2 km, parteix d’un trencall que es troba a la carretera de la Seu a…
terra
Economia
Mitjà de producció no reproduïble que intervé en els diferents processos de producció en intensitat variable segons el tipus d’activitat a què es refereix: és bàsic en l’agricultura, per exemple, i relativament reduït respecte al capital o el treball directe en activitats industrials com la fabricació de maquinària de precisió o l’electrònica.
L’atenció que li ha concedit la teoria econòmica ha estat sotmesa a la importància que com a factor de producció ha representat en cada moment històric i ha estat centrada especialment en l’anàlisi de la distribució de la renda Així, els fisiòcrates, en fixar-se com a activitat bàsica en l’agricultura, atribuïen a la terra la capacitat exclusiva d’obtenir un excedent o producte net, i, en conseqüència, als propietaris d’aquesta corresponia d’apropiar-se'l Per als clàssics, la renda de la terra era la diferència entre la collita obtinguda i el que calia pagar en salaris i beneficis per a…
Santa Maria de Vallcebre
Art romànic
Situada dins el comtat de Berga i del bisbat d’Urgell, l’església de Santa Maria de Vallcebre fou, fins a l’edat moderna, església parroquial El lloc de Vallcebre Balceber és esmentat l’any 948 com un dels límits de l’església consagrada de Sant Andreu del Paradís de I parte in termino de Balceber L’església és esmentada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, del final del segle X o de començament de l’XI, amb la qual cosa cal pensar que era construïda i tenia el títol parroquial L’any 1197 en el testament d’Estefania d’Isarna s’esmenten deixes a…
Castell de Buseu (Gerri de la Sal)
Art romànic
Documentada a la primera meitat del segle IX, la vila de Buseu apareix situada dins del pàgus o territori de Corts en un instrument de l’any 817 L’any 1011 el comte Guillem donà al monestir de Gerri la vila de Buseu amb les seves esglésies i parròquies de Sant Sadurní i Sant Lliser Però l’any 1089 Artau II, Eslonça i el bisbe Ot vengueren el villarunculum de Buseu, juntament amb el de Vila-rubla, que integraven el castell de Rocafort, a Guitard de Vallferrera pel preu d’un cavall i 1 500 mancusos Deu anys més tard, a petició del prior Teudall de Gerri, Guillem Guitard retornà al monestir el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina