Resultats de la cerca
Es mostren 762 resultats
Baixa Califòrnia
Península
Península de Mèxic, a la costa occidental, compresa entre l’oceà Pacífic i el golf de Califòrnia.
Té una forma allargada 1 100 km i estreta entre 40 i 150 km d’amplada La seva superfície és de 143 396 km 2 Geològicament és formada per una gran falla que s’aixeca abruptament a la costa del golf i davalla més suaument vers la costa del Pacífic Una sèrie de serralades de composició granítica ressegueixen la península en direcció NE-SW la península Les més notables són les de Juárez, San Pedro Mártir, on hi ha el punt culminant de la península 3 095 m, La Giganta i San Lorenzo Al sector central hi ha nombrosos volcans A l’extrem nord del golf, el riu Colorado forma un delta El…
bioritme
Biologia
Variació en la funció i en alguns dels elements estructurals d’un organisme, periòdica i predictible.
Els bioritmes són presents en tots els organismes pluricellulars Hom observa, molt sovint, una correspondència entre els bioritmes i les modificacions cícliques ambientals, cosa que en destaca el valor adaptatiu Els bioritmes més generalitzats són els anomenats circadiaris circadiari, lligats a l’alternança del dia i la nit i, per tant, a l’exposició a la llum Hi ha bioritmes de cicle inferior batec del cor, moviments respiratoris i superior variacions estacionals, amb la consegüent caiguda de les fulles en els arbres caducifolis, letargia d’alguns animals, reproducció, etc al circadiari…
Els gecònids: dragons
Els gecònids constitueixen una família extensa, present a les parts més càlides i temperades de la Terra No tenen forat pineal ni os premaxillar, els parietals són parells, les vèrtebres procèliques o amficèliques i la cintura escapular és perforada Són animals de cos robust, no gaire grossos, de cua relativament curta i sovint nocturns molts són arborícoles i grimpadors El cap i el tronc són deprimits Els dits són amples i s’adhereixen al substrat gràcies a unes làmines subdigitals cobertes de sedes microscòpiques La cua és gruixuda Tot el cos és recobert de tubercles més o menys pronunciats…
Roald Amundsen
Geografia
Explorador noruec.
El 1897 fou timoner en l’expedició de De Gerlache a l’Antàrtida Estimulat per alguns científics ale manys, i després d’un període d’estudis a Hamburg, elaborà un detallat projecte per a descobrir el pas del nord-est, que comunica l’Atlàntic amb el Pacífic a l’Amèrica àrtica Al juny del 1903 sortí d’Oslo amb el petit vaixell “Gjøa” cap a l’estret de Lancaster, l’illa del Rei Guillem i finalment a l’illa Herschel, on arribà el 1905 Les seves observacions en aquest període confirmaren el moviment del pol magnètic de la Terra A l’agost del 1906 seguí vorejant la costa nord d’Amèrica i arribà a…
accelerador
Tecnologia
Mecanisme que comanda l’admissió de la mescla gasosa en un motor endotèrmic per tal de fer-li variar la velocitat.
Fonamentalment consisteix en una palanca o pedal que actua sobre la papallona del carburador o sobre la bomba d’injecció per tal d’augmentar o disminuir la quantitat de mescla introduïda en els cilindres Generalment, l’accelerador és sotmès a l’acció d’un ressort de retorn que provoca la tornada del motor al ralentí
grup xantoderm
Antropologia física
Grup de races humanes originari d’Àsia de pell que pot variar d’una pigmentació molt pàl·lida fins a considerablement fosca.
Es caracteritzen també pel plec palpebral més o menys pronunciat, els cabells llisos i molt foscs, i tendència molt clara a la braquicefàlia Comprèn les races paleosiberiana, nord-mongòlida, sínida, sud-mongòlida, indonèsida, polinèsida, esquímida i ameríndia, aquesta darrera exclusiva del continent americà i que comprèn diverses subraces, que presenten uns trets diferenciats respecte al tronc asiàtic principal
variador de freqüència
Física
Equip electrònic que permet variar la velocitat de rotació d’un motor elèctric modificant la freqüència del corrent que l’alimenta.
llenguatge
Antropologia social
Lingüística i sociolingüística
Facultat humana de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per ell.
Per això, el llenguatge suposa un aspecte individual i un aspecte social Atenent al sistema de signes a disposició de la capacitat comunicativa de l’home —els signes podent ésser de natura diversa, segons els sentits que els poden copsar—, hi pot haver moltes menes de llenguatges auditiu o, correlativament, parlat , visual, olfactiu, tàctil, etc Es dóna llenguatge sempre que dos individus, havent atribuït convencionalment un cert sentit a un acte determinat, l’executen amb finalitat de comunicar-se entre ells Però, entre els diversos llenguatges possibles, excelleix, com a tal, estrictament…
atenció
Psicologia
Capacitat d’enfocar diverses parts d’una experiència de forma que es facin més vives, més clares, més exactes, més conscients, amb la qual cosa les funcions psíquiques són utilitzades en el grau més alt de llur capacitat de rendiment.
El grau d’atenció és variable, i el seu afebliment és causa d’errors Hi ha diverses classes d’atenció concentrada, distribuïda, voluntària, involuntària, etc Els factors que influeixen en l’atenció són molt diversos interns motivacions, interessos i valors del subjecte i externs propis de l’estímul com són el color, el moviment, la mida, etc El fenomen de l’atenció s’acompanya de modificacions sensorials, de la positura, del to muscular i del sistema nerviós central En l’infant l’atenció neix de l’interès pel que fa, és cultivada a l’escola en el sentit de continuïtat en el…
locomotora dièsel

Locomotora diesel elèctrica (BB 67 400)
© Fototeca.cat
Transports
locomotora accionada per un motor de combustió interna, el rendiment del qual és molt superior al de la màquina de vapor.
La provisió de combustible li permet una gran autonomia, i el manteniment és reduït D’altra banda, la locomotora dièsel no requereix les installacions fixes d’una línia electrificada Tot això fa que la modernització de línies de mitjana importància tingui lloc amb locomotores dièsel, amb preferència a les locomotores elèctriques No sempre, però, s’esdevé així, puix que la locomotora dièsel té una potència limitada, mentre que la locomotora elèctrica i la de vapor poden aconseguir, en un moment determinat, una potència instantània considerable, quan cal un esforç excepcional El motor dièsel no…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina