Resultats de la cerca

Els Picalquers són documentats a Esplugues des de mitjan segle XII El 1325 Guillemina, vídua de Ramon de Picalquers, va vendre a Pere Terré, ciutadà de Barcelona, la propietat de Picalquers amb la seva fortalesa, cases, honors i possessions El 1649 Eugènia Terré de Picalquers donà a Josep d’Ardena, senyor de Darnius i capità general de Catalunya, la fortalesa de Picalquers i altres béns que tenia a Esplugues El 1706 les tropes borbòniques que assetjaven Barcelona danyaren la torre de Picalquers, que els austriacistes havien incautat al comte de Darnius Fou reparada tot seguit A l…

Castellàs és el poble més important de les valls mitjanes del Cantó El nom actual no apareix fins al segle XII anteriorment —i segons el testimoni de l’acta de consagració de la catedral d’Urgell del segle IX— l’indret era conegut amb el nom de Serbaos , que s’ha mantingut com a nom de la casa més important del poble, Cal Servós És una autèntica fortalesa que fou alçada sobre una fortificació anterior, la qual es documenta ja el 1146, en el testament de Pere de Montferrer L’aspecte actual és el d’una típica casa forta dels segles XVII o XVIII El lloc, propietat del vescomtat de Castellbò, fou…

Fill de Gilabert III de Cruïlles, fou el fundador de la grandesa del llinatge pel seu casament vers el 1249 amb Guillema de Peratallada morta vers el 1295 baronia de Cruïlles Serví Jaume I de Catalunya-Aragó a València i fou ambaixador seu a Roma 1266, Navarra 1273, Foix 1278 i França 1279 Gran privat de Pere el Gran, l’acompanyà a Bordeus el 1283 i després fou conseller i home de confiança d’Alfons el Franc i ambaixador seu a Provença 1287 i a França, on fou retingut pel rei francès 1290-92 El 1293 anà d’ambaixador a Roma Fou un gran creditor de Jaume I i de Pere el Gran, però també hagué…

Amb el Protocol de Kyoto del 1997 s’acordà la reducció de les emissions dels gasos d’efecte hivernacle i es fixaren unes taxes d’emissió per al període 2008-12 Amb la finalitat d’aconseguir aquest objectiu es creà un mercat internacional de drets d’emissió Les indústries que preveuen emetre una quantitat de gasos menor a l’assignada poden vendre aquests drets d’emissió a una altra indústria La intenció d’aquest sistema és que els països apreciïn un guany en la reducció de les seves emissions El mercat començà a funcionar a la Unió Europea l’1 de gener de 2005 l’estat assigna els…

És d’un color grogós, amb taques fosques o negres, i l’escut ventral és de color groc al mig, amb bandes laterals negres Habita en pinedes litorals, garrigues o terrenys arenosos molt exposats al sol S'alimenten gairebé exclusivament de vegetals, i fan uns estralls considerables en els camps de patates i de maduixes, a part les herbes silvestres Hivernen fins a l’abril, que comença el període de zel, amb freqüents combats entre mascles Viuen molts anys 70 o 80, i a vegades han passat de 100 Habiten als Balcans, la península Ibèrica, Occitània, Còrsega, Sardenya i la Itàlia continental i…

La fàbrica, dedicada al processament de remolatxa, és dividida en tres naus i ocupa una superfície de més de 80000 m 2 A més de l’edifici principal, té edificis annexos que acollien diverses dependències, entre els quals hi ha la Casa Gran, d’estil noucentista L’any 1899 Manuel Bertrand i Salsas fundà la societat collectiva M Bertrand i Companyia, amb l’objectiu de produir, fabricar i vendre sucre de remolatxa, i comprà uns terrenys per a construir-hi la fàbrica a Menàrguens, al costat del Segre Com que mancaven vies de comunicació per al transport de les matèries primeres i del…

Vers l’any 960 el comte Ramon II de Ribagorça bescanvià amb el monestir d’Ovarra la villa Silvi L’any 1004 la comtessa Toda de Ribagorça donà al mateix monestir els alous que tenia a la vall Ribagorçana, entre els quals figuren els de Silvi En l’acta de consagració de Santa Maria de Visalibons del 1060 es consigna el castell de Selva, que era dels senyors de Lierp D’altres notícies posteriors parlen d’aquest indret proper a Visalibons L’any 1211 Orraca de Capella va vendre al priorat d’Ovarra la vila de Visalibons “ et illud podium quod vocatur Silve quod est infra termino…

Capella enderrocada cap al 1920 perquè es trobava esberlada del tot per l’erosió de la margera de terra sobre la qual reposava Era prop de Can Sunyer Existia el 1005 quan el bisbe de Barcelona, Aeci, el 22 de desembre d’aquell any la va permutar amb Guillem El document l’anomena església de Sant Martí, situada “in villa que nominant Martorelias superiores” , a la parròquia de Santa Maria de Martorelles El 1076 és objecte d’una nova transacció quan el prepòsit Vivà la va vendre a Arbert Berenguer i Algarda El 1122 un altre Arbert, fill de l’anterior, la va donar amb els seus béns…

Malauradament són poques les notícies que han pervingut d’aquesta fortalesa A mitjan segle XIII el terme pertanyia a Pere de Cubells, que en el seu testament de l’any 1259 cedí als templers de la comanda de Barbens el castell i el lloc de Castellsalvà, juntament amb els delmes del lloc De la darreria del segle XIII hi ha referències d’un plet esdevingut entre els homes de Belianes i Castellsalvà per l’aprofitament de les aigües del Riu Corb El 1381 l’infant Joan va vendre a carta de gràcia la jurisdicció del lloc, juntament amb la de Belianes, a Jaume de Pallars No ha pervingut…

Les restes El conjunt del castell, tal com es conserva avui, és el resultat d’una sèrie de reformes i ampliacions al voltant d’una construcció primitiva dutes a terme des del final del segle X o l’inici de l’XI fins ben entrat el segle XIV La planta del castell, força complexa, es divideix en dos recintes clarament diferenciats el sobirà i el jussà El recinte superior, o recinte sobirà, de forma poligonal i irregular, es troba una mica descentrat respecte a la totalitat del conjunt Interiorment, aquest recinte es dividia en dos àmbits El primer, que trobem només entrar, comprèn naus separades…