Resultats de la cerca

Estudià filosofia a Girona i medicina a Cervera, València i Barcelona Fou metge a Olot, Mataró i Barcelona, ciutat, aquesta darrera, on publicà l’article “El imán de los venenos, o sea tratado de la piedra escorsonera o serpentina” 1858, i estudis sobre la hidrofòbia Inicià la seva activitat literària amb peces dramàtiques en castellà, originals, com Belisario 1839 o la comèdia satírica El hombre cachaza 1841, i traduïdes o adaptades, com Memorias de un coronel de húsares 1841, versió d’Eugène Scribe, entre d’altres, que no se sap si es van representar Amb el pseudònim de Lo Tamboriner del…

Vida i obra Germà del metge Baltasar Pijoan i Soteras Estudià lletres i arquitectura titulat el 1902, carrera que exercí poc temps Estudiant, freqüentà els ambients artístics i literaris i el Centre Escolar Catalanista i intervingué en el món de la política i la cultura des de la seva militància en els cercles catalanistes i collaborà a La Renaixença , amb articles en què formulà una ideologia capaç de superar el nacionalisme historicista, i a Pèl & Ploma , on publicà els primers poemes Greument malalt, el 1901 feu una llarga estada de convalescència a la Figuera, una masia del Pla de la…

Estudià piano a Zagreb Croàcia, on la seva família es traslladà quan ell tenia sis anys, i més tard a Graz Àustria També rebé lliçons d’Edwin Fisher i d’Eduard Steuermann, tot i que bona part de la seva formació és autodidàctica Oferí el seu primer recital a Graz a disset anys 1948 L’obtenció d’un guardó a la competició Ferruccio Busoni de Bozen Tirol del Sud l’any següent l’encoratjà a iniciar una carrera de concertista A vint-i-un anys enregistrà el seu primer disc, el Concert per a piano núm 5 , de Sergej Prokof’ev El 1974 començà la seva tasca docent a Londres, on s’establí Considerat un…

Vida i obra Germà dels també escriptors i erudits Daniel i Jesús Ernest Martínez , estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de València Seguidor del pensament de Prat de la Riba, fou un dels impulsors del ressorgiment del nacionalisme valencià en la segona dècada del segle XX, durant la qual tingué un gran protagonisme polític El 1908, juntament amb un sector radical del Centre Regionalista de València, fundà l’agrupació política Joventut Valencianista, primer grup declaradament nacionalista del País Valencià, del qual fou membre de la junta directiva el 1920 ocupant el càrrec de…

Autodidacte, de molt jove s’afeccionà a la física i la meteorologia Treballà a la cimentera Asland, d’on el seu avi Ernest Moliné i Brasés era primer secretari del Consell d’Administració El 1948 fundà l’agrupació astronòmica Aster , de la qual fou president fins el 1957 i des d’on impulsà nombroses observacions astronòmiques i la revista homònima En 1956-78 installà un laboratori fotogràfic especialitzat en fotogrametria i en formats gegants Reuní també una important biblioteca científica amb llibres dels segles XVI al XX i emprengué el recull de la documentació sobre el seu avi Ernest…

Vida i obra Llicenciat en dret i professor de la Universitat de València Fou membre del Partit Socialista Valencià i posteriorment fundà amb d’altres el grup Germania Socialista, de tendència comunista antiautoritària Fou un dels animadors dels primers grups ecologistes i antinuclears del País Valencià Com a sociòleg feu estudis sobre el comportament sexual i sobre diversos aspectes de la marginació de la dona L’any 1973 guanyà el premi Joan Fuster per l’assaig País perplex 1974 i el 1980 el Fontanarosa amb No és natural 1980  Publicà també Amors impossibles 1983, La llum i el caos 1990,…

Autor de best-sellers , alguns dels quals han estat duts al cinema, publicà, entre d’altres The Day of the Jackal 1971, The Odessa File 1972, The Dogs of War 1974, The Devil’s Alternative 1979, The Fourth Protocol 1984, The Negotiator 1988, The Deceiver 1991, The Fist of God 1993, Icon 1996, The Phantom of Manhattan 1999, Avenger 2003,  The Afghan  2006 i The Fox 2018 També escriví un recull de relats, The veteran and other stories 2000, i una obra de no-ficció, Years On 2005, en collaboració amb C Cabell i A Richards

Filla d’una família benestant, el 1950 es casà amb el polític i periodista Pedro Joaquín Chamorro, l’assassinat del qual per les forces de Somoza 1978 la portà a l’activitat política al costat dels sandinistes El 1980, però, se separà del nou règim i es posà al capdavant del diari La Prensa , que transformà en portaveu de l’oposició al govern sandinista El 1990 guanyà les eleccions a la presidència del país encapçalant la Unión Nacional Opositora UNO, coalició que agrupà totes les tendències contràries al Frente Sandinista tot i que, un cop al poder, donà cabuda en el seu govern…

Vida De jove visqué a Cuba En tornar treballà a la ferreteria de la família a Manresa i es formà en el camp fotogràfic al costat del seu cunyat, el fotògraf Josep Casas El 1899 es casà amb Manela, germana de l’industrial cinematogràfic Joan Verdaguer, que l’introduí en el negoci El 1907 viatjaren plegats a Alemanya i es relacionaren amb productores europees Quan tornaren s’iniciaren en la venda d’exclusives per Europa de films de cases franceses i italianes, com la Pasquali Films de Torí El 1909 fundà amb Narcís Cuyàs Iris Films, i un any després obriren un despatx de representacions en…

Formada al Conservatori de Música del Liceu, on completà estudis de piano, i a l’Escola de Dansa de Pauleta Pàmies, fou també deixebla de J Magriñà, J Sánchez, El Estampío i F González, la Quica , i de l’escola Pericet Els anys seixanta creà un mètode propi adaptant la tècnica del piano a les castanyoles, i concebé el bigrama, una transcripció al pentagrama amb una línia per a cada mà Enregistrà discs amb acompanyament de castanyoles i zapateado i realitzà gires com a concertista per Europa Entre les seves partitures per a castanyoles destaquen les obres de concerts a dues, tres i quatre veus…