Resultats de la cerca

Es doctorà a la Universitat de Nàpols 1969 Fou lector d’italià a la Universitat de Barcelona 1969-72, època en què freqüentà els Estudis Universitaris Catalans, i d’ençà del 1983 és catedràtic de la universitat L’Orientale, de Nàpols també ha exercit la docència a les universitats de Barcelona, Catània, Illinois i Sorbonne Nouvelle Ha organitzat diversos congressos dedicats a la cultura catalana “Ramon Llull, il lullismo internazionale, l’Italia” 1989 i “La cultura catalana dall’umanesimo al barocco” 1992 Entre les publicacions de temàtica catalana de la seva extensa bibliografia, cal…

Després d’una joventut inquieta i esbojarrada, en la qual sembla que exercí de joglar, apareix a la cort veronesa de Riccardo di San Bonifazio embolicat en el rapte de la seva muller Cunizza da Romano, la qual cosa l’obligà a fugir d’Itàlia Després d’haver visitat les corts d’Alfons X de Castella i, probablement, la de Jaume I el Conqueridor, s’installà definitivament a la de Provença, on serví tant Ramon Berenguer IV com Carles d’Anjou, quan aquest s’emparà del comtat Al seu costat prengué part en la campanya d’Itàlia, on rebé, com a premi, alguns castells als Abruços Hom n'ha…

Format al Conservatori de Leningrad, el 1965 debutà com a director a l’Òpera d’aquesta ciutat i tres anys després guanyà el primer premi del concurs nacional de directors de l’URSS Gràcies a aquest guardó, el 1966 esdevingué director del Teatre Maly de Leningrad, i en 1968-76 fou titular de l’Orquestra Simfònica Del 1977 al 1988 dirigí el Teatre Kirov avui Mariinskij en qualitat de director artístic i director principal, i aquest darrer any succeí a J Mravinskij al capdavant de la prestigiosa Orquestra Filharmònica El 1981 començà a exercir de principal director convidat de la Royal…

Escolà de Montserrat 1943-48, 1953, entrà com a novici del monestir, on feu la professió simple el 1954 i la solemne el 1957 Ordenat de sacerdot 1960, estudià al Pontificio Istituto di Musica Sacra de Roma 1961-64, on obtingué el títol de mestre de cant gregorià i musicologia De retorn al monestir, li fou encarregada la direcció coral dels monjos, i més tard fou prefecte de l’escolania durant nou anys 1968-77 El 1977 l’abat Cassià Just el feu secretari particular seu i l’any següent el nomenà prior del monestir, càrrec que exercí fins el 1989, en què, per resignació de l’abat…

Estudià cant i musicologia a la Universitat de Yale i aviat es destacà com a soprano de coloratura , gràcies a la qual cosa va poder debutar com a Reina de la Nit en La flauta màgica al New York City Opera 1978 i es convertí en una de les figures d’aquesta companyia Posteriorment s’especialitzà en els papers d’òperes italianes de la seva tessitura, i inicià una carrera ascendent a Europa El 1982 debutà a l’Òpera de Roma amb Semiramide i poc després a Niça amb I puritani L’any 1985 ho feu a la Scala de Milà amb un gran èxit amb  Sonnambula belliniana Poc després es presentà al Palais Garnier…

Jesuïta des del 1755, residia a Oriola l'any de l’expulsió l'orde decretada per Carles  III l'abril de 1767, i marxà a Ferrara fins el 1773 Després s’establí a Bolonya, on escriví i publicà en italià, com els tres companys seus  Bernat Garcia i Manuel Lassala , tragèdies i drames de tema històric com  Coriolano , 1779 Scipione in Cartagine , 1783  o hispànic com Agnese di Castro , 1781 A partir del 1787 es dedicà als estudis filosòfics i a l’assaig, amb obres com Miscellanee curiose ed erudite 1795 o Les philosophes à l’encan  1796 Tornà a València el 1798, on el 1801 publicà…

Vida Inicià els estudis literaris i musicals a la seva ciutat natal, i els perfeccionà a Brescia amb els mestres Polaroli i Tomeoni, i posteriorment amb el pare Martini, a Bolonya Vers el 1745 es traslladà a Venècia, la seva ciutat d’adopció, i ràpidament fou reconegut com a mestre de cant i de clavecí El mateix any 1745 estrenà la primera opéra comique , La vedova accorta , mentre que l’any següent demostrà el seu talent per a l' opera seria amb l’estrena de tres obres a Venècia Il Cajetto , Orazio e Curiazio i Armida Dins del gènere, però, la seva millor composició fou Orfeo ed Euridice ,…

El seu nom real era Pietro Antonio Domenico Bonaventura Trapassi Malgrat el seu origen humil, tingué una educació acurada gràcies als seus dots i a diversos protectors El principal fou Gianvincenzo Gravina, el qual li hellenitzà el cognom, pel qual ha estat conegut posteriorment, li proporcionà un coneixement profund dels clàssics i li facilità la publicació de la tragèdia Giustino 1717 Dedicat a la jurisprudència a Nàpols des del 1721, també escriví obres teatrals i llibrets per encàrrec, entre els quals figuren Siface rè di Numidia 1723, Didone abbandonata 1724 -dedicada a la…

Vida Debutà al cinema com a figurant i es formà durant sis anys en la companyia del teatre Español de Madrid, alternant l’escena amb papers cada vegada més importants en el cinema Signà un contracte d’exclusivitat amb Emisora Films que el convertí en una estrella amb films com ara En un rincón de España 1948, Despertó su corazón 1949 i Mi adorado Juan 1949, tots tres de Jerónimo Mihura Pacto de silencio 1949, Antonio Román, i sobretot Apartado de Correos 1001 1950, Juli Salvador, en què esdevingué un dels galants…

A vegades, en un sentit menys precís, hom anomena també antioxidant qualsevol substància que, per qualsevol mecanisme, retarda o impedeix una oxidació sigui recobrint el cos a protegir i evitant així el seu contacte amb l’oxigen antioxidants físics cas de les ceres microcristallines en el cautxú inactivant o segrestant els catalitzadors d’oxidació, gairebé sempre presents, o captant de preferència l’oxigen per combinar-se amb el radical peròxid RO 2 i formar un compost estable Són actius a baixes concentracions i sovint unes poques parts per milió són suficients per a inhibir l’oxidació…