Resultats de la cerca
Es mostren 6798 resultats
butllari
Diplomàtica i altres branques
Recull de butlles i documents pontificis amb els texts sencers, en la qual cosa es distingeix del regest.
Els butllaris poden ésser generals com el Magnum Bullarium Romanum , en 14 volums, 1739-62, o el Bullarium Taurinense , en 24 volums, 1857-72, amb continuacions o particulars d’ordes religiosos, de sengles papes, per arxius, per estats medievals, etc Actualment, la documentació pontifícia és recollida als Acta Apostolicae Sedis
Ǧem
Història
Príncep otomà.
Fill del soldà Mehmet II, en morir aquest 1481 fou bandejat pel seu germà Baiazet II, que fou ajudat dels geníssers Cobejat pels estats cristians en llurs projectes de croada, fou acollit pels cavallers de sant Joan de Rodes 1482, per Innocenci VIII 1489 i per Carles VIII de França 1494
Castruccio Castracani
Història
Senyor (1316-27) de Lucca, de la família gibel·lina dels Antelminelli.
Derrotà els florentins a Altopascio 1325 i s’apoderà de Pistoia, Volterra i Pisa 1328, i esdevingué, així, cap dels gibellins de Toscana Lluís IV erigí els seus estats en ducat hereditari 1328, però el seu fill Enric en fou desposseït molt aviat Maquiavel el féu protagonista d’una novella
Galeazzo (II) Visconti
Història
Senyor de Milà (1354-78).
Fill de Stefano i de Valentina Doria Succeí el seu oncle Giovanni I, i el 1355 rebé el vicariat imperial Gibellí, s’alià amb el rei de França i orgnitzà els seus estats d’una manera centralista i burocràtica Fou amant de les lletres i les arts i protegí Petrarca
Banca Commerciale Italiana
Entitat bancària italiana, estretament controlada per l’Istituto di Ricostruzione Industriale (el 98% del capital), fundada a Milà l’any 1894.
L’any 1918 creà la Banca Commerciale Italiana France SA, que obrí sucursals al Marroc, les quals subsistiren fins el 1962 Obrí, d’altra banda, filials a Turquia, i amplià la seva actuació a tot l’estat italià El 1994 fou privatitzat i el 1996 era present en 44 estats
Consell Nòrdic
Organisme consultiu interparlamentari instituït el 1952 a Copenhaguen amb la finalitat d’afavorir la cooperació econòmica i social entre Dinamarca, Islàndia, Noruega, Suècia i Finlàndia (que s’hi adherí el 1955).
Comprèn 87 membres elegits anualment pels parlaments dels estats respectius i es reuneix un cop l’any en sessió plenària Les illes Fèroe des del 1970 i Grenlàndia des del 1984, i les illes Åland des del 1970, tenen representació pròpia dins les delegacions de Dinamarca i de Finlàndia, respectivament
El president Trump, donat d’alta de COVID-19
Medicina
El president dels Estats Units és donat d’alta mèdica després d’estar ingressat per COVID-19 El seu primer gest públic un cop a la Casa Blanca és treure’s la mascareta El dia 1 va anunciar que ell i la seva dona havien donat positiu per COVID-19
Dones: vots, novel·les i escoles. 1892-1939
El vot de les dones, la narrativa femenina i l’èxit de les mestres són tres històries paralleles A Catalunya, les dones van votar l’Estatut d’Autonomia del 1931 quan encara no podien exercir oficialment el dret de vot D’altra banda, des de l’any 1893 es pot parlar de narrativa catalana escrita per dones, una obra en conjunt que obtingué el primer èxit internacional amb Solitud, de Caterina Albert, firmada, tanmateix, amb un pseudònim masculí Víctor Català Alhora, la Biblioteca Bonnemaison ha de ser considerada la primera biblioteca del món dedicada a les dones I, al seu torn, les mestres…
Les comunicacions
Un dels elements més clarament definidors del món modern és la creació de grans xarxes primer a escala local, després nacional i estatal i finalment a escala global Les xarxes de distribució de l’aigua, les carreteres o els ferrocarrils van ser les precursores d’aquest fenomen En el camp de les tecnologies de la informació, el telègraf va ser la primera gran xarxa que alguns, ara, han definit com “la Internet victoriana” L’anomenat telègraf òptic va néixer amb el segle XIX i amb una velocitat de transmissió que es pot calcular de 0,5 bits per segon, és a dir, uns 20 caràcters per minut Entre…
La motorització
El mapa sobre la xarxa viària i la motorització presenta quatre tipus d’informació diferents En primer lloc, tot i que no estigui cartografiat, es té en compte la longitud de la xarxa viària, mesurada per estats Els Estats Units sobrepassen els 6 milions de quilòmetres de carreteres i altres vies interurbanes, l’Índia en té més de 3 milions, el Brasil més d’1,6 i la Xina i el Japó més d’1 milió cadascun La major longitud de la xarxa coincideix, en general, amb els països més grans, tot i que el Japó i França, amb territoris més exigus, han construït xarxes prou…