Resultats de la cerca

Enterrament de E Prat de la Riba, “Ilustració Catalana”, 1917 AC / GS El polític catalanista Enric Prat de la Riba, tot i que no fou un doctrinari social innovador, va elaborar un pensament social amb uns trets força específics que reflectien el caràcter integrador del seu projecte nacionalista Atès que Prat de la Riba entenia Catalunya com una “entitat natural”, estava fortament preocupat per tot allò que podia trencar la seva homogeneïtat i harmonia i, molt especialment, per l’acusada conflictivitat social Fou conscient de les grans tensions provocades pel desenvolupament econòmic a…

Taber Mons Barcinonensis , JRubió, 1927 SPADB La discussió sorgida arran de la proposta de Joan Rubió i Bellver per a la sistematització de la zona situada entorn de la catedral de Barcelona i delimitada per l’avinguda de la Catedral, el carrer del Bisbe, el carrer de Jaume I i la Via Laietana, és representativa de com es volia abordar la restauració dels edificis de valor històric Aquesta proposta va ser defensada pel mateix Rubió en el seu llibre Taber mons Barcinonensis Observaciones escritas después de la exposición pública de las “Visiones” del Táber en el Claustro de la Catedral ,…

Vida A onze anys entrà al Conservatori de París, on estudià amb Jean i Noël Gallon, M Dupré i P Dukas El 1931 fou nomenat organista de l’església parisenca de la Sainte-Trinité, on treballà fins a la seva mort Cofundador del grup La Jeune France, fou professor de la Schola Cantorum i de l’Escola Normal de Música de París El 1939, en esclatar la Segona Guerra Mundial, fou mobilitzat Capturat pels alemanys, romangué en un camp de concentració a Silèsia, on compongué Quatuor pour la fin du temps Altra vegada a París 1941, ingressà com a professor d’anàlisi musical, composició i ritme al…

Vida Quan encara era un nen fou portat a Itàlia per servir com a cantor a la capella de la cort de la marquesa Maria de Cardona, a Avellino, prop de Nàpols No es disposa de gaire més informació sobre els seus primers anys Cap al 1559 era al servei d’Alfons Gonzaga a Novellara Probablement pels volts del 1561 formà part de la capella musical de la cort de Parma, dirigida en aquell temps per Cipriano de Rore També estigué durant un quant temps a Milà com a mestre de capella de la cort del governador Gonzalo Fernández de Córdoba L’any 1565 passà a dirigir la capella musical de la cort ducal de…

Vida i obra Format en dret i en filosofia i lletres a la Universitat de Granada, es doctorà en totes dues carreres a la de Madrid El 1875 ingressà al cos d’arxivers amb destinació al Museu Arqueològic Nacional, on començà el seu camí com a historiador i hi romangué fins el 1884 El 1878 viatjà a Alemanya, on entrà en contacte amb l’Escola Històrica El 1884, essent secretari particular del ministre de Foment, obtingué la càtedra d’història de les institucions espanyoles a l’Edat Mitjana de l’Escola Superior Diplomàtica, acabada de crear Fou professor universitari el 1900, any en què accedí a la…

Vida i obra Fill de l’impressor Miquel Parpal, visqué lligat als nuclis conservadors i catòlics de Maó L’ambient familiar fou decisiu en la formació de la seva ideologia catolicoconservadora Cursà el batxillerat a Maó i d’aquesta època són les primeres incursions en la creació literària L’any 1893 inicià a Barcelona els estudis de filosofia i lletres i dret Fou alumne de Josep Balari i Jovany, Joaquim Rubió i Ors i Antoni Rubió i Lluch El novembre del 1896, a divuit anys, obtingué la llicenciatura en filosofia i lletres en el curs 1898-99 es llicencià en dret El desembre del 1900 obtingué el…

No inicià els estudis musicals fins a quinze anys el 1831 ingressà a la Universitat de Leipzig, i el 1833 fou mestre de cor a Würzburg Influït per Beethoven i Weber, escriví en aquesta època la seva Simfonia en do , única obra seva d’aquest gènere Atret per l’òpera, cap al 1833 compongué Die Feen ‘Les fades’, que restà inèdita fins el 1888, i La prohibició d’estimar 1836, que no tingué èxit En aquesta època el seu model era, fins a un cert punt, la grand’ opéra de Meyerbeer i les òperes de Weber, la influència del qual es palesà encara en les dues següents Rienzi , que pogué estrenar a…

Fill de família güelfa de noblesa menor, potser deixeble de Brunetto Latini, però autodidacte en poesia, s’adherí a l’escola poètica del dolce stil novo i, tot i que s’havia casat amb Gemma di Manetto Donati, féu de Beatriu dama florentina, filla de Folco Portinari el personatge central de la seva obra Estudià teologia i filosofia llegí els clàssics llatins i els filòsofs escolàstics Lluità a la batalla de Campaldino 1289 i contra els gibellins d’Arezzo i de Pisa Per tal de poder dedicar-se a la vida política, s’inscriví 1295 al gremi de metges i apotecaris Fou conseller del capitano del…

Els primers números aparegueren sota la direcció de Josep Picó, amb Màrius Garcia Bonafé com a cap de redacció, i amb un consell de redacció de composició canviant en què predominaven els historiadors, com ara Salvador Almenar, Teresa Carnero, Jordi Palafox i Antoni Furió A partir del número 6 en fou el director Màrius Garcia Bonafé, i Enric Sanchis el cap de redacció fins al número 39, en què fou substituït per Gustau Muñoz Inicialment fou una revista amb un fort component historiogràfic, que incloïa articles de temàtica valenciana i alternava l’ús del català i el castellà Així, s’hi troben…

Les idees sobre l’estructura musical i els mètodes analítics de Schenker anaren evolucionant al llarg de la seva carrera, però el que avui s’entén com a anàlisi schenkeriana es correspon amb les formulacions més tardanes del seu pensament, i molt especialment amb el particular sistema gràfic inventat per a representar els resultats de les seves anàlisis La idea central de l’anàlisi schenkeriana és la visió de l’obra musical com a elaboració d’una estructura bàsica En la seva terminologia, una peça musical representa la prolongació auskomponierung d’una composició primordial ursatz a…