Resultats de la cerca

Establert a Burgos, acabà la Cartuja de Miraflores 1488, que havia començat el seu pare, Juan, i construí, al bell mig del deambulatori de la catedral, la Capilla del Condestable Pedro Fernández de Velasco ~1482-96, la seva obra més important de planta octogonal, coberta amb volta estrellada i calada a la part central, és un dels millors exemples de l’estil Isabel El 1497 anà a Sevilla, on treballà en les obres de la catedral 1497-1502 Novament a Burgos, acabà el cor de l’església de San Esteban 1502

Comte de Schack Després de diversos anys de viatjar per l’Amèrica del Sud i per països orientals, estigué al servei diplomàtic de Mecklenburg fins el 1852 Des del 1855 habità a Munic, on formà part de l’escola poètica local Bon coneixedor de les literatures castellana i italiana, traduí també obres perses i índies Cal destacar la seva obra Poesie und Kunst der Araber in Spanien und Sizilien , en dos volums 1865, traduïda al castellà per Juan Valera La seva rica collecció artística és conservada a la Schackgalerie de Munic

Llicenciat en filosofia i lletres 1959, des del 1965 fou catedràtic de llengua i literatura castellanes en diversos instituts de l’Estat espanyol Publicà reculls de poemes de to elegíac i existencial Hombre naciente 1955, Profecías del agua 1958, premi Adonais 1957, Como si hubiera muerto un niño 1961, premi Boscán 1960, Estar contigo 1973, premi Juan Ramón Jiménez 1974,   En la noche, Màlaga 1976, Primer y último oficio 1979, Premio Nacional de literatura 1980, a més d’algunes antologies Memorial de la noche , 1976 Las invisibles redes , 1989

Sobresurt per les seves illustracions de les Històries e conquestes dels reis d’Aragó , de PTomic editades per Carles Amorós a Barcelona l’any 1534, d’un estil de transició entre el gòtic i el Renaixement Féu també una làmina de la Mare de Déu de Montserrat Tingué una activitat molt intensa a diverses ciutats i a Saragossa estigué associat, el 1547, amb Juan de Yciar, que retratà i amb qui collaborà fins el 1552, any que partí cap a Pau El seu estil havia evolucionat cap a un renaixentisme ple

Fou conseller reial, camarlenc i governador general i lloctinent general del Regne de València 1458-69 Es casà amb Isabel de Mur, germana de Brianda de Mur muller del virrei de Sardenya Nicolau Carròs Fidel al rei en esclatar la guerra de la generalitat de Catalunya contra ell, lluità contra l’aixecament de l’infant Jaume d’Aragó, baró d’Arenós, partidari del príncep de Viana El 1461 portà pres a Xàtiva Juan de Beaumont y Curten , capità general del príncep Carles de Viana, amb qui compartí la presó

De família illustre i advocat, el 1810 s’uní als independentistes i combaté amb Francisco Miranda i Simón Bolívar Diputat, ministre i membre del consell d’estat de la Gran Colòmbia, féu costat a la segregació de Veneçuela, de la qual fou vicepresident i president del govern Ocupà breument la presidència de la república 1832 i 1848 Collaborà en la política conservadora de Juan APáez i Carlos Soublette i aspirà a la vicepresidència el 1844 El govern filoliberal de José TMoragas tallà la seva carrera política, i el 1853 es retirà a la vida privada

En la lluita per la independència del seu país presidí 1813 l’assemblea constituent i ocupà Montevideo 1814 Al gener del 1815 es féu càrrec de la direcció del govern, però fou enderrocat al cap de tres mesos i hagué d’emigrar al Brasil 1820 Més tard fou ambaixador als EUA 1823 intervingué en la lluita contra el Brasil 1826-27 i fou ministre de la guerra 1828-29 fins a la seva expulsió del país per Juan Manuel de Rosas El 1838 ocupà una altra vegada el càrrec d’ambaixador als EUA

Agustí, fou visitador general de l’orde, prior de diversos convents i un dels principals animadors del grup de poetes salmantins format per altres agustins, entre els quals Juan Fernández de Rojas, i freqüentat per Meléndez Valdés, Forner, Cadalso i Jovellanos Abans de morir havia encarregat a Fernández de Rojas de cremar els seus escrits, però aquest darrer publicà les seves poesies completes 1796 Amb el pseudònim de Delio , conreà la poesia anacreòntica adreçada a dames identificables Acabà la traducció del Libro de Job , que Fray Luis de León havia deixat inacabada

Format a Itàlia, després de la revolució castrista 1959 dirigí l’Instituto Cubano del Arte e Industria Cinematográficos ICAIC, des d’on impulsà el desenvolupament del cinema cubà Com a realitzador, hom pot destacar Cuba baila 1960, El joven rebelde 1961, Aventuras de Juan Quin Quin 1967, els documentals  Tercer Mundo, Tercera Guerra Mundial 1969 i La sexta parte del mundo 1977, el musical Son o no son 1980, La inútil muerte de mi socio Manolo 1989, El plano 1993 i Reina y Rey 1994, que obtingué diversos premis

Sacerdot, fou preceptor de les filles de Felip II de Castella, Isabel Clara Eugènia i Caterina El rei li encomanà 1582 uns texts expositius sobre l’art lulliana, en castellà, per tal que aquesta figurés entre els ensenyaments donats per la recentment creada Academia Matemático-filosófica, a Madrid, per l’arquitecte Juan de Herrera Arte general y breve para todas las ciencias 1584, 1585, 1661, 1666, Breve y sumaria declaración de la Arte general 1584, Escuela del entendimiento 1593 És considerat el primer representant de la tendència enciclopèdica del lullisme a Castella