Resultats de la cerca
Es mostren 2737 resultats
Castell de Rocaverd (Trevilhac)
Situació Mur de llevant de la fortalesa, amb algunes espitlleres, el millor conservat d’aquesta fortificació ECSA - A Roura Les restes d’aquesta fortificació són situades al cim d’una penya, a la falda del contrafort nord-occidental del pla de Sequèra, damunt de l’Adasig Des d’aquest indret hom podia controlar el pas pel fons d’aquesta vall Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 43′18″ N - Long 2° 28′38″ E Seguint la carretera que va de Trevilhac a Sornian, en un revolt que hi ha abans d’arribar al trencall de la carretera que mena a Pesilhan de Conflent, es veuen a pocs metres les restes del castell…
Vila closa del Mas de Bondia (Montornès de Segarra)
Art romànic
El lloc del Mas de Bondia fou una quadra o petit districte del castell de Montornès situat al sector de ponent del terme El 1181 el rei Alfons el Cast féu donació del castell de Montornès a l’orde del Temple, en la qual va incloure també el Mas de Bondia Aquesta quadra seguí les mateixes vicissituds que el castell de Montornès, i com ell va dependre de la comanda de Granyena En el fogatjament del 1381 consta que era dels hospitalers i tenia 19 focs JFS El poble del Mas de Bondia és amb tota seguretat un dels millors exemples de vila closa que s’han conservat a la Segarra És especialment…
Santa Margarida de la Cot (Santa Pau)
Art romànic
Situació Una perspectiva del volcà de Santa Margarida, a l’interior del cràter del qual hi ha l’església J Todó-TAVISA Aquesta església es troba al volcà de Santa Margarida, al centre del seu cràter, d’uns 2 000 m de diàmetre a la seva boca, i que és un dels més ben conservats i més bonics de la comarca, voltat de bosc Mapa 295M781 Situació 31TDG623657 Hom hi pot accedir per la carretera d’Olot a Santa Pau Al quilòmetre 6, al coll de Caselles, surt un camí que passa per la casa de Caselles i amb uns 25 minuts hi porta JVV Història La capella romànica de Santa Margarida de la Cot, que depèn de…
Castell de Perellós (Òpol i Perellós)
Art romànic
Situació Vestigis d’aquesta fortalesa medieval, la més septentrional de les terres catalanes, al costat de l’església de Sant Miquel ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquest castell destaquen en el poblet deshabitat de Perellós, escrit Perillós almenys des del segle XVIII i antigament Perellons És al cim d’un serrat de les Corberes serra de Perellós, als contraforts del Montoliu de Perellós i la serra de la Gran Cremada, extrem de tramuntana del terme d’Òpol És el castell medieval situat més al nord de les terres catalanes Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 53’ 55,2” N - Long 2° 50’ 49,2…
Castell de Pena (les Cases de Pena)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’escarpat roquetar calcari on es drecen les escasses restes del castell, molt minvades per la construcció del proper santuari de la Mare de Déu de Pena ECSA - Jamin Les restes d’aquest castell, que donà lloc a la població, es troben al cim d’un escarpat roc calcari a la banda dreta de l’Aglí Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 46’ 22,8” N - Long 2° 46’ 38,4” E Hom arriba a les Cases de Pena per la carretera D-117, de Perpinyà a Quillà Les Cases de Pena és a 14,5 km de Perpinyà Història L’antic castell comtal de Pena castellum Penna , 1012, 1020 castrum de Penna , 1068-95…
Construcció del puig de les Forques o del puig d’Espill (Banyuls de la Marenda)
Art romànic
Situació Mur de migdia, amb una possible obertura en arc de mig punt a la seva base ECSA - E Carreras La construcció es troba al cim del puig situat immediatament a llevant del coll de Banyuls, punt fronterer des del tractat dels Pirineus Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 27’ 51,6” N - Long 3° 6’ 31,2” E S’hi arriba, lògicament, pel camí que passa per l’esmentat coll, que s’agafa a Banyuls de la Marenda i continua vers l’Alt Empordà, cap al poble d’Espolla Des del coll cal pujar, a peu, al proper puig on hi ha les ruïnes JBH Història L’historiador rossellonès JA Alart ja situà encertadament al…
La sargantana aranesa
La sargantana aranesa Iberolacerta aranica és una espècie saxícola pròpia de l’alta muntanya que, a casa nostra, només habita a la Vall d’Aran Se la pot observar assolellant-se sobre les pedres entre mitjan maig i mitjan octubre Albert Montori La sargantana aranesa Iberolacerta aranica és una sargantana d’alta muntanya que es va escindir de l’espècie Lacerta monticola el 1993 Es tracta d’una sargantana petita Els exemplars de femella tenen una longitud mitjana de 5,7 cm cap i cos i els mascles de 5,4 cm, bé que s’han observat femelles adultes de 6,7 cm i mascles adults de…
escenografia
Escenografia de Fabià Puigserver per a l’obra Kean de J.P. Sartre (Teatre Romea, Barcelona, 1985)
© Fototeca.cat
Teatre
Conjunt d’elements que s’afegeixen a un espai teatral per reproduir un ambient o crear un clima; inclou les decoracions, els figurins, l’attrezzo, el mobiliari i la luminotècnia.
En podem fixar l’origen a Grècia segle V aC Hom considera Agatharcus de Samos inventor de les decoracions teatrals, pintades ja en perspectiva sobre telons collocats entre dues torres Les decoracions gregues representaven palaus o temples, amb pòrtic alt, columnes, pedestals i frontispici, per a les tragèdies, i habitacions de dos pisos amb annexos a cada banda, per a les comèdies Les decoracions romanes primitives eren de tres classes tràgica, còmica i satírica, i hi figuraven temples, palaus, tombes, roques i altars Els canvis, poc freqüents, eren fets mitjançant uns prismes triangulars,…
urodels
Herpetologia
Ordre d’amfibis de la subclasse dels lepospòndils.
Es caracteritzats perquè tenen el cap unit al cos per un coll curt, el tronc més o menys allargat i generalment proveït de quatre potes curtes de dimensions iguals, les anteriors amb quatre dits i les posteriors amb cinc, i una cua molt desenvolupada Les dimensions oscillen molt entre 4 i 150 cm segons les espècies El cap és bastant petit, respecte al cos, deprimit i amb el musell arrodonit Les potes poden ésser desproporcionadament curtes amb relació al cos, i en alguns casos, com en els sirènids, manquen les posteriors Els dits poden ésser units per una membrana, o no, i ésser reduïts en…
El Born. Museu d’Història de Barcelona

Vista del jaciment històric conservat a El Born. Museu d’Història de Barcelona
© El Born CC / Marçal Font
Museologia
Jaciment arqueològic
Conjunt museogràfic i arqueològic sobre la Barcelona dels segles XVII al XIX que posa un èmfasi especial en el període centrat per la guerra de Successió (1702-14) i el mercat del Born, edifici de ferro i vidre aixecat després de l’enderrocament de la Ciutadella (1869).
Aquest espai museístic connecta el barri de la Ribera i el parc de la Ciutadella a través d’un passatge continu que va des del passeig del Born i la plaça Comercial fins al passatge Mercantil, que s’obre al passeig de Picasso El Born gira al voltant de dos grans eixos que, a més de l’interès intrínsec, mostren la transformació de la ciutat al llarg de tres segles D’una banda, el jaciment arqueològic, consistent en les ruïnes de la ciutat destruïda després de la derrota del 1714 De l’altra, l’edifici del mercat Les ruïnes foren descobertes arran d’unes obres de restauració i rehabilitació de l…