Resultats de la cerca

Com les agaricals, són fongs carnosos i putrescibles, amb barret i peu, però l’himenòfor és a dir, l’estructura portadora de l’himeni, que en general presenta porus, però també pot presentar làmines, té una textura diferent de la carn del barret, i això fa que sigui fàcil d’arrencar-lo en bloc Típicament, comprenen espècies micorizògines, que viuen, per tant, als boscos Hom hi distingeix quatre famílies, dues amb làmines, les paxillàcies Paxillaceae i les gomfidiàcies Gomphidiaceae , i dues amb porus, les boletàcies Boletaceae i les estrobilomicetàcies Strobylomycetaceae…

Aigües fredes i poc mineralitzades Fora de les zones de neu permanent, l’alta muntanya és sovint un paratge ric en ambients aquàtics de notable singularitat A més de l’abundant precipitació en forma de pluja o de neu per l’efecte del relleu sobre la circulació de les masses d’aire, els tipus més freqüents de roques generalment ígnies, metamòrfiques o magmàtiques són prou impermeables i resistents a l’acció erosiva de l’aigua Així, l’aigua hi circula superficialment en forma de torrents i rierols i s’acumula a les concavitats i a les valls, donant lloc a la formació d’estanys L’origen i la…

Entre els dos massissos esmentats, la vall no té una veritable capçalera entre el coll de Sas 1 480 m, al N, i el pla de Corroncui 1 235 m, al S, la carena divisòria ofereix multitud de passos a la comunicació amb la vall pallaresa de Bellera el principal dels quals és el coll de la creu de Perves, de 1 325 m alt, de tal manera que els límits jurisdiccionals, antics i moderns, contràriament al que s’esdevé a la major part de les valls pirinenques, no segueixen gens la divisòria d’aigües La vall comprèn la major part dels antics termes de Viu de Llevata i de Malpàs, del municipi del Pont de…

La geografia Cap de la comarca, Gandesa 2641 h 2001 El nom fa referència al desnivell existent amb el Baix Ebre i la Ribera, però cal distingir tres unitats de relleu un fragment de la Serralada Prelitoral, prolongació cap al NE dels ports de Beseit —mola de Lli 1204 m alt, l’Espina 1182 m, serra d’En Grilló 1076 m, serra de Pàndols 706 m al puig Cavaller, serra de Cavalls 660 m— aquesta serralada és constituïda per materials mesozoics triàsics, liàsics, juràssics, plegats formant eixos anticlinals, tallats per falles i esventrat el de ponent, la continuació del qual és visible a Horta de…

Situació i presentació Limita amb Olot W i S, Santa Pau S i SE, Sant Jaume de Llierca E, Montagut E i NE, Castellfollit de la Roca E i al N amb la Vall de Bianya i el seu enclavament de la Canya El terme és travessat pel Fluvià, al qual desguassa sota la població la riera de Bianya, que entra dins el terme des de la confluència amb el Ridaura, riu, aquest darrer, que marca un sector del límit occidental del terme Tot el terme és força accidentat, i de poblament molt desigual el sector situat al N de la riera de Bianya i del Fluvià, menys d’un terç del terme, és format pels contraforts…

Situació i presentació Limita, al N, amb l’enclavament dels Cortils de Bagà i amb el terme de Gisclareny a l’E, amb Gisclareny i Vallcebre al S, amb Fígols Vell i Gósol i a l’W, amb Gósol i amb Josa i Tuixén Alt Urgell El territori de Saldes inclou l’antic terme de l’Espà, a la banda sud-oest, prop del límit amb Gósol La població es troba disseminada principalment per la part central del terme i al llogaret de Maçaners en alguns indrets, com els veïnats de Cardina i l’Espà i els llogarets de Molers i Feners, la proximitat de les cases indica que anteriorment la població havia estat més…

Situació i presentació És el més extens del Lluçanès, se situa al sector meridional de la comarca Limita al N amb Prats de Lluçanès i Olost, a l’E amb Sant Bartomeu del Grau Osona i l’enclavament de Muntanyola, al S amb Santa Maria d’Oló Moianès, i a l’W amb Sant Feliu Sasserra, l’enclavament de Prats de Lluçanès i Santa Maria de Merlès Berguedà El municipi té un enclavament dit de Comesòlibes al SW de Sant Feliu Sassera El terme s’estén per la vall mitjana de la Riera Gavarresa, que travessa el terme de N a S després de rebre la riera de Lluçanès sota Cabanes Conflueixen també a la Riera…

Situació i presentació Es troba al sector de llevant de la comarca, en contacte amb les Garrigues Limita al N i a l’W amb el terme de Lleida, al S amb Aspa, a l’E amb Puigverd de Lleida, al SE amb Castelldans Garrigues i al NE amb Torregrossa Pla d’Urgell El terme està situat a la plana regada pel canal d’Urgell, amb un paisatge predominant de tipus urgellès al centre i al N, mentre que a la part meridional s’acosta al de les plataformes garriguenques A més del canal d’Urgell, drena el terme el torrent de la Femosa, que passa per la part N procedent de Puigverd i continua fins a desembocar al…

Situació i presentació El municipi d’Alfara de Carles, d’una extensió de 63,87 km 2 és situat a la part ponentina de la comarca, al massís dels Ports de Tortosa o de Beseit, els contraforts del qual accidenten tot el terme Per llevant, des de les coves d’en Castells extrem més septentrional del terme, una carena muntanyosa, on hi ha els colls d’en Garcia, el tossal de la Cova del Bou 552 m, el de Penyaflor, el de Farrúbio 792 m i la tossa de la Reina 1113 m, fa de partió amb els municipis de Xerta, Aldover, Tortosa i Roquetes Per ponent, i formant part també d’aquest massís dels…

Situació i presentació El terme de Collsuspina, que la demarcació territorial del 1936 assignà a la comarca d’Osona, s’estén al llarg de la serra que tanca per ponent la plana de Vic Limita al N i al NE amb els municipis osonencs de Muntanyola i Tona, respectivament a l’E i al SE amb Balenyà Osona al S amb Castellcir, i a l’W amb Moià Collsuspina és un terme essencialment muntanyós, format geològicament durant el període terciari El port o coll de la Pollosa 920 m és l’únic pas entre el Moianès i Osona El terme sobrepassa els 1000 m en la petita serralada de la part N, que va de la Caseta de…