Resultats de la cerca

De formació autodidàctica, exposà individualment per primera vegada l’any 1968 El mateix any creà el seu propi estat, una concepció alternativa de la realitat —anomenat Evrugo—, amb els seus elements corresponents i un alfabet d’invenció pròpia El 1975 fou becat per la Fundació Juan March i JW Fulbright al MIT Massachusetts Institute of Technology i s’inicià en la utilització de noves tecnologies, com la manipulació d’imatges mitjançant diversos processos digitals El 1989 edità el disc Zush-Tres amb l’himne nacional del seu estat i el CD-ROM interactiu Psicomanualdigital , que rebé diversos…

Nebot de Josep i de Trinitat Monegal El 1905 ja publicava a El Poble Català articles d’un optimisme vital i utòpic Aprengué el violí amb Egisto Cioffi, però es decantà aviat cap a les arts plàstiques i ingressà a l’acadèmia Galí Fou collaborador literari d' Art Jove 1905-06 —on signava Complexe —, de La Publicidad 1910 —on era Complejo — i després de La Revista 1916-17, i fou collaborador artístic d' Or i Grana 1906-07, amb el pseudònim d' Emili Montaner Freqüentà el taller Guaiaba i el 1908 ja era secretari del Cercle Artístic de Sant Lluc i illustrà la primera edició de La…

Es graduà el 1969 en Procediments Pictòrics a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona “Llotja” i en pintura a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi Des del 1971 al 2002 fou professor de procediments pictòrics i tècniques murals al primer d’aquests centres Fins a la seva mort residí i treballà a Barcelona i Sant Quirze del Vallès Des del 1972 féu una vuitantena d’exposicions individuals en ciutats dels Països Catalans Barcelona, Sitges, Valls, Lleida, Tortosa, Vic, Reus, Girona, Tortosa, Tarragona, Alacant, Andorra, etc de l’Estat espanyol Madrid,…

Inicià l’activitat artística el 1969 a París, primer fent ceràmica, i de seguida, escultura, des d’on progressivament evolucionà cap a installacions conceptuals, per les quals és considerada una de les artistes més rellevants de l’art conceptual dels anys setanta Destaquen d’aquesta època Laberint 1969, Acció al parc 1969, Interseccions 1969 i 3 punts 1 1970 3 punts 2 1972, d’Àngels Ribé © Collecció MACBA Els anys 1972-79 residí a Chicago i a Nova York, on formà part del grup de pioners dels nous corrents més innovadors land art , performance , body art , installacions, com ara John…

Mobilitzat a l’inici de la Segona Guerra Mundial i fet presoner poc després, s’evadí i cursà estudis de filosofia a la Sorbona Incorporat a la Resistència 1942, fou detingut i aconseguí escapar-se de nou Després de la guerra inicià una carrera com a periodista i escriptor, moltes vegades polèmic per les seves posicions sovint a contracorrent Fou director de programes en francès a la BBC 1947-50, articulista i editorialista de France Soir 1963-99 i conseller literari de Gallimard 1950-66 L’any 1978 fou elegit membre de l’Académie Française Aquest mateix any fou objecte d’un atemptat fallit d’…

Estudià Belles Arts a la Universitat Complutense de Madrid 1989 i féu un taller al Círculo de Bellas Artes de Madrid el mateix any Del 1989 al 1991 fou estudiant visitant a la Hochschule für Bildende Künste d’Hamburg Entre el 1995 i el 1997 gaudí d’una beca d’investigació a l’Escola de San Carlos Universidad Autónoma de México Viu i treballa a Ciutat de Mèxic des del 1995 L’any 2000 exposà a la mostra collectiva Pervirtiendo el minimalismo , realitzada al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía MNCARS de Madrid Mostrà el treball Persona remunerada durante una jornada de 360…

Membre d’ ADI-FAD des de la seva fundació 1960, en fou president del 1972 al 1974 Collabora, així mateix, amb altres entitats del món del disseny, com ara l’ICSID, del qual fou vicepresident  El 1978 fou president fundador de l’ADP Associació de Dissenyadors Professionals i el 1990 vicepresident del BCD Barcelona Centre de Disseny Treballa sobretot per al camp industrial Entre els seus dissenys destaquen la vaixella Compact 1962, la pinça Arce 1964, el llum Tatú 1972, les creacions per a la perfumeria Puig, el cendrer Copenhaguen, la batedora Moulinex, la torxa…

Format a Llotja, fou deixeble de Meifrèn El 1929 ingressà a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, on cursà estudis en diverses especialitats Es presentà individualment a Barcelona 1935, on exposà diverses vegades entre el 1940 i el 1950 El 1936, a l’exposició d’aquarellistes de Catalunya li fou concedida la medalla d’or de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya també fou premiat a Sant Cugat del Vallès i obtingué la medalla d’argent de l’Acadèmia de Sant Jordi El 1937, participà en l’exposició de pintura catalana, dins el marc de la manifestació d’art català celebrada…

Estudià llengua i literatura en afrikaans i en la seva joventut evolucionà des d’unes posicions nacionalistes a la crítica envers el seu país i el règim de discriminació racial establert des del 1948 apartheid Professor a les universitats de Rhodes 1961-91 i de Ciutat del Cap, com a escriptor estigué molt influït pel Nouveau Roman  francès i formà part del grup d’escriptors sud-africans anomenats els Sestigers ‘els dels seixanta’, entre els quals també hi ha Breyten Breitenbach Començà a publicar el 1958, i el 1973 escriví la novella  Kennis van die Aand ‘Coneixença de la nit’, primer…

Transformava així en estudi general l’escola major d’arts i elevava a facultat la càtedra de filosofia lulliana creada el 1481 per Agnès de Pacs Malgrat la gradual creació de noves càtedres de teologia i filosofia 1527, retòrica 1541, cirurgia 1573, teologia 1620, cànons, lleis 1626, la seva activitat fou molt limitada fins a l’obtenció de la butlla papal de Climent X 1673, que donava validesa universal als seus títols, fins aleshores reconeguts només dins els dominis de la corona Rebé el nom d’Universitat Lulliana de Mallorca El 1697 en foren aprovats els estatuts, redactats pel…