Resultats de la cerca
Es mostren 3180 resultats
El barrinador del gerani
La papallona del barrinador del gerani té les ales de color marró, amb una fímbria blanca als marges la cara inferior és escacada de marró i blanc Les ales posteriors tenen una cueta molt característica Víctor Sarto El barrinador del gerani Cacyreus marshalli , originari de l’Àfrica sud-oriental, és una papallona de vol diürn, de la família dels licènids Fou introduïda a l’illa de Mallorca, possiblement el 1985 o el 1986, tot i que no s’informà de la seva presència fins al novembre del 1989 L’any 1992 ja havia envaït Menorca i Eivissa, i el 1993 se’n van començar a trobar focus a la…
Rata d’aigua
La rata d’aigua Arvicola sapidus és l’arvicòlid més gran de la fauna dels Països Catalans Té les orelles arrodonides i curtes, les potes relativament curtes i la cua d’una llargada que arriba aproximadament a 2/3 de la del cap i el cos junts Tots els exemplars adults presenten un parell de glàndules odoríferes laterals, que apareixen especialment desenvolupades durant l’època de reproducció Si bé no existeix un dimorfisme sexual clar, les femelles són, per terme mitjà, lleugerament més petites que els mascles Les mesures corporals són les següents 149-182 mm de cap i cos, 63-86 mm de cua,…
el País Valencià

País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica, enclavat dins l’Estat espanyol del qual en constitueix una comunitat autònoma, conegut tradicionalment també amb el seu nom històric de Regne de València o, simplement, València; la capital és València.
Els seus límits actuals coincideixen amb els de l’antic regne a partir del 1305, quan es confirmà la incorporació de part de l’antic regne de Múrcia amb l’exclusió de Cabdet des del 1707 i amb la inclusió des del segle XIX de Villena i Saix i del partit judicial de Requena Parteixen de la mar, segueixen, al N, el riu de la Sénia fins al vessant septentrional dels ports de Morella incloent gran part de la conca del Bergantes, tributària de l’Ebre i continuen per la vora oriental de la Serralada Ibèrica Valenciana Inclouen tota la conca del Millars, llevat de la capçalera, tota la del Palància…
Revista Jurídica de Catalunya
Historiografia catalana
Publicació fundada l’any 1895 a iniciativa de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, amb el suport del Col·legi d’Advocats de Barcelona, com a portaveu oficial d’ambdues corporacions.
El projecte s’encarregà als joves J Torné i Alerany, Narcís Pla i Deniel i Enric Prat de la Riba, deixebles del president de l’Acadèmia, Josep Maria Planas i Casals Les corporacions editores es comprometeren a contribuir econòmicament al seu manteniment mitjançant un repartiment de 3/4 parts cobertes pel Collegi i 1/4 part assumida per l’Acadèmia l’any 1901 el Collegi retirà la subvenció, encara que mantingué la revista com a òrgan oficial La publicació continuà sortint regularment al carrer, i amb motiu dels setanta-cinc i cent anys 1970 i 1995, respectivament es publicaren uns índexs força…
Instituto de Estudios Alicantinos
Historiografia catalana
Institut cultural dependent de la Diputació Provincial d’Alacant, fundat el 1951 i transformat al començament dels anys vuitanta en Institut de Cultura Joan Gil-Albert.
Estava integrat dins el Patronat Josep Maria Quadrado CSIC i era membre 1979 de la Confederación Española de Centros de Estudios Locales CECEL, organisme que contribuí a crear Segons els estatuts, la seva funció era la d’«orientar, coordinar i impulsar les recerques i estudis de naturalesa científica, literària i artística en la província d’Alacant, preferentment en totes aquelles matèries de caràcter i interès local» Estava organitzat en diverses seccions especialitzades dedicades respectivament a la literatura, les arts plàstiques, la música, els llibres i les biblioteques, la fotografia i…
Antoni Arribas i Palau
Historiografia catalana
Arqueòleg.
Es doctorà en filosofia i lletres amb la tesi doctoral La conquista de Cerdeña , i començà els seus estudis com a medievalista El 1954 fou nomenat conservador del Museu Arqueològic de Barcelona i des del 1964 ocupà la càtedra de prehistòria i etnologia de la Universitat de Granada, on creà la revista Cuadernos de prehistoria de la Universidad de Granada El 1979 fou nomenat catedràtic de prehistòria de la Universitat de Palma de Mallorca Anteriorment, ja havia realitzat diferents treballs de recerca arqueològica a Mallorca així, el 1952 collaborà en l’excavació del teatre romà d’Alcúdia i, el…
Radio Films
Cinematografia
Companyia filial de la RKO nord-americana establerta a Barcelona el 1934 com a seu central a l’Estat espanyol.
L’empresa es fundà als EUA el 1928 amb les sigles RKO Radio Keith Orpheum, com a resultat de la fusió de la productora RKO Radio amb la distribuïdora Keith-Albee-Orpheum Corporation Aquesta societat fou absorbida el 1948 per Howard Hughes Hughes Tool Co-Lookhead Constellation-TWA, després de nou anys d’inactivitat es dissolgué el 1957, i n’adquirí la producció el circuit televisiu de la NBC David Sarnoff Abans que la firma s’installés a Barcelona, els seus films eren distribuïts per la CINAES-Cinematogràfica Verdaguer el 1932 aquesta concessió passà a mans de la Sociedad Ibérica de…
primavera

La primavera (1482), de Sandro Botticelli
© PhotoDisc / Fototeca Storica Nazionale
Art
Astronomia
Estació de l’any, entre l'hivern i l'estiu, que a l'hemisferi nord va del 19-21 de març (equinocci de primavera) al 20-22 de juny (solstici d'estiu), i, a l'hemisferi sud, del 21-23 de setembre al 19-21 de desembre.
Astronomia i meteorologia L'inici de la primavera es correspon amb la posició de l'òrbita de la Terra al voltant del Sol en la qual el centre del Sol, vist des de la Terra, creua l'equador celest en el seu moviment aparent cap al nord Quan això succeeix, la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen, moment de l'any que rep el nom d'equinocci de primavera És també en aquest moment que, a l'hemisferi sud, s'inicia la tardor En aquesta època de l'any el dia s'allarga A les latituds de la península Ibèrica, el Sol surt abans que el dia anterior i a la tarda es pon després En…
carbó vegetal
Geologia
Tecnologia
Química
Carbó que hom obté per carbonització de la fusta, que conté del 70 al 96% de carboni fix, segons la temperatura d’obtenció; la seva matèria volàtil varia entre el 12 i el 25%, i les cendres, entre el 2 i el 3%, i té un poder calorífic de 29 300 a 35 500 kJ/kg.
La carbonització pot ésser duta a terme segons el procediment antic de la carbonera o segons tècniques més modernes forns continus o installacions de destillació seca que permeten d’aprofitar, a més, els gasos despresos És emprat en la indústria metallúrgica com a reductor —desplaçat actualment pel coc—, com a primera matèria per a l’obtenció de carbó activat, com a combustible lleuger, per a sintetitzar carbur càlcic, cianurs, sulfurs de carboni, etc, i en la fabricació d’elèctrodes, pólvora negra, materials pirotècnics i catalitzadors diversos L’ús del carbó vegetal és documentat ja al s…
Joseph Pérez

Joseph Pérez (2009)
© Robert Ferrieux
Historiografia
Historiador francès.
Els seus pares procedien de Bocairent Vall d’Albaida Llicenciat en lletres per la Universitat de París, inicià la tasca docent el 1956 a la Universitat de Bordeus, on el 1960 obtingué la càtedra de civilització espanyola i de l’Amèrica Llatina Desenvolupà la seva carrera acadèmica i científica en aquesta universitat, de la qual fou rector del 1978 al 1983 Especialitzat en la formació de l’Estat espanyol modern, l’any 1970 es doctorà amb la tesi La revolución de las Comunidades de Castilla 1520-1521 , obra considerada fonamental en la historiografia hispànica Investigà també sobre els jueus a…