Resultats de la cerca
Es mostren 1825 resultats
Onofre Manescal
Historiografia catalana
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Vida i obra Doctorat en filosofia a Barcelona i en teologia a Alcalá, fou professor de teologia a l’Estudi General de Barcelona i rector de Sant Andreu de la Selva 1599-1606 Orador en llatí, català i castellà, publicà alguns dels seus sermons entre el 1604 i el 1611, dels quals el més destacable i conegut és Sermó vulgarment anomenat des Sereníssim senyor Don Jaume segon, justicier, y pacífic, rey de Arago, y compte de Barcelona, fill de Don Pedro lo Gran, y de Dona Costança sa muller , predicat a la seu de Barcelona el 1597 i publicat el 1602 També publicà Apologética disputa, donde se…
, ,
Les primeres universitats. 1289-1717
Als seus inicis, als segles XI-XII, l’anomenada “universitat” és una mena d’organització dels ensenyaments superiors basada en l’associacionisme de professors i d’estudiants En l’origen d’aquest procés cal situar les escoles dels monestirs, de les catedrals, dels consells municipals i de les corts reials Des dels inicis hi ha diversitat a la Universitat de Bolonya els estudiants eren els qui pagaven els professors, a Oxford i Cambridge el finançament provenia de la monarquia, a París fou l’Església Catòlica qui se’n feu càrrec, i s’hi ensenyava, només, dret canònic la qual cosa obrí el pas a…
Els Jocs Florals. 1941-1977
La celebració d’una festa poètica, els Jocs Florals, a diferents escenaris urbans d’Amèrica i d’Europa, ha estat una de les peces de la lluita pel retorn de la democràcia a les terres catalanes De fet, la dictadura del 1939 havia prohibit els Jocs Florals de Barcelona restablerts el 1859, que enllaçaven amb la Gaia Festa iniciada el 1323 a Tolosa I, com a resposta, els catalans organitzaren els Jocs Florals a disset estats del món de l’Argentina als Estats Units, de la Gran Bretanya a Itàlia Amb tres puntals Pere Mas, a Buenos Aires, Manuel Alcàntara, des de Mèxic, i Miquel Guinart, des de…
Occitània i els trobadors. 950-1200
Els comtats catalans mantingueren sempre una estreta relació amb les terres occitanes, amb les quals els unia un mateix sistema polític i social, a més de compartir una mateixa cultura i parlar una llengua molt propera Pel camí d’enllaços matrimonials, l’or musulmà o, directament, per la via militar, l’expansió catalana fou una realitat al llarg dels segles XI i XII Entre 1112 i 1245 els comtes de Provença ho foren del Casal de Barcelona Una política matrimonial Política matrimonial dels comtes catalans 917-1133 Des de mitjan segle IX fins al començament del segle XIII, els…
retòrica i música
Música
La relació entre retòrica i música cal situar-la dins el context de la música poètica (melopoètica o melopoiía), que era, des del segle XVI, la manera de designar la teoria de la composició.
Aquesta disciplina ensenyava el poiein , és a dir, la creació o fabricació de la composició musical en analogia amb l' ars poetica , d’acord amb les explicacions sistemàtiques d’Aristòtil i Horaci En la tradició, ars poetica i ars rhetorica no eren gaire diferents La retòrica ensenyava a l’orador orator com havia d’elaborar el discurs oratio , la finalitat del qual era ensenyar docere , commoure movere i delectar delectare els oients L' ars poetica ensenyava a crear la composició musical d’acord amb els preceptes de la retòrica En aquesta estreta relació entre ars poetica i música…
tungús
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües pertanyents a la branca altaica de la família uraloaltaica, parlades en una extensa zona de la Sibèria Oriental, entre els rius Ienissei, Omolon i Amur (corresponent als territoris de la República de Iacútia i de l’okrug autònom dels Evenkis) per unes 200 000 persones.
Posseeix una gran fragmentació dialectal l' evenki , l' orotx , el lamut i el manegir són els dialectes principals Malgrat que posseeixen literatura i premsa, actualment són en procés d’extinció Utilitzen l’alfabet ciríllic D’estructura morfològica profundament aglutinant, els trets més sobresortints són l’harmonia vocàlica, la posició lliure de l’objecte i la conservació de nombrosos caràcters arcaics com la p protoaltaica
assibilació
Fonètica i fonologia
Fenomen particular de palatalització, freqüent en la fonologia diacrònica de moltes llengües, que consisteix en l’avançament del lloc d’articulació d’un fonema posterior que es converteix, quan arriba a aquesta etapa, en un altre de sibilant per influència assimilatòria d’un fonema palatal que l’atreu.
Amèrica

La vall de la Lluna, al desert d’Atacama, Xile
Gonzalo Rojas Durán (CC BY-NC-ND 2.0)
Continent
Continent situat entre 34° 45’ (al Brasil) i 167° 20’W (a Alaska, al cap del Príncep de Gal·les) de longitud, i entre 72°N (83° 20’N, amb Grenlàndia) i 54° 5’ (56°, fins al cap d’Hoorn; 57°, fins a les illes de Diego Ramírez) de latitud.
És separat del NE d’Àsia per l’estret de Bering, i de la resta, per l’oceà Pacífic l’oceà Atlàntic el separa d’Europa i d’Àfrica amb les illes properes, 42090660 km 2 1002000000 h 2016 La geografia física El relleu i la geologia La història geològica d’AmèricadelNord i d’Amèricadel Sud és diversa l’una formà part del continent nord-atlàntic i l’altra del de Gondwana S’emanciparen ambdues al final del Secundari dels blocs continentals dels quals formaven part l’…
Josep Maria Millàs i Vallicrosa
Lingüística i sociolingüística
Judaisme
Historiografia
Semitista i historiador de la ciència i de la cultura medievals.
Vida i obra Realitzà els primers estudis a la seva vila natal i a Girona i, després, cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on estudià àrab i hebreu amb Francesc Barjau i Pons Es doctorà a Madrid sota la direcció de l’arabista valencià Julián Ribera amb la tesi comparatista Influencia de la poesía popular hispanomusulmana en la poesía italiana 1920 Poc després entrà com a professor auxiliar a la Universitat de Barcelona, al mateix temps que collaborava amb l’Institut d’Estudis Catalans El 1927 obtingué la càtedra d’hebreu de la Universitat Central, a Madrid, càrrec que…
, ,
Canigó
Panoràmica de Canigó des de Pontellà (Rosselló)
© Fototeca.cat
Massís orogràfic dels Pirineus, el més oriental dels que depassen els 2.000 m.
El relleu Dins el sòcol d’esquists paleozoics empastats de granit fins a una profunditat de milers de metres, es dreça a l’angle NE de la zona axial damunt les planes del Conflent i el Rosselló, d’una banda, del Vallespir i de l’Alt Empordà, de l’altra Els materials foren afaiçonats en una plana d’erosió damunt la qual actuà el glacialisme quaternari amb llengües glacials que davallaven fins als 1700-1600 m, l’acció de les quals és en part continuada per les grans esllavissades que s’originen en èpoques de pluges intenses, del cantó del Vallespir La carena principal, arrodonida, de…