Resultats de la cerca

Fill de perruquers, es formà a París a la perruqueria de les germanes Carita En tornar de París, obrí el seu primer saló de bellesa, al passeig de la Reina Elisenda de Barcelona 1975, que fou l’inici de la cadena de perruqueries amb el seu nom El 1992 creà l’Institut de Perfeccionament Raffel Pagès, primer com a centre de formació exclusiu per als seus collaboradors i, posteriorment, obert a altres professionals L’any 2000 obrí a Barcelona el Museu d’Història de la Perruqueria Raffel Pagès a partir de la seva collecció privada, formada per més de 5000 estris i 2000 llibres, tots relacionats…

Ocupà la posició d’interior dret Es formà al club de la ciutat a Tortosa, i als divuit anys fitxà pel Futbol Club Barcelona, equip amb el qual jugà algun amistós, però fou cedit al seu filial, l’Espanya Industrial 1954-55 Després signà amb el Reial Club Deportiu Espanyol, equip amb el qual debutà la temporada 1958-59 i que el cedí al Terrassa Futbol Club 1959-61, que jugava a segona divisió Convertit en un dels millors jugadors de l’equip vallesà ‒la temporada 1959-60 rebé el premi al millor jugador de segona divisió‒, tornà a l’Espanyol També jugà en altres clubs històrics del futbol català…

S’inicià amb la realització de documentals per a la companyia elèctrica Edisonvolta, i els anys cinquanta començà a rodar alguns curts Grigio , amb guió de Pier Paolo Pasolini El 1959 estrenà al Festival de Venècia el primer llargmetratge, Il tempo si è fermato , en el qual ja es manifestaven els trets principals de la seva filmografia posterior, bàsicament una temàtica centrada en les vides de personatges anònims i corrents tractades amb realisme i una gran dosi de simpatia Seguiren Il posto 1961  I fidanzati 1963  E venne un uomo 1965, biografia del papa Joan XXIII, el primer dels seus…

Treballà amb Jimmie Lunceford 1933-39 i amb Tommy Dorsey 1939-43 i des del 1945 Adquirí fama com a arranjador de grans orquestres i enregistrà molts discs

Fill i successor de Ramir I El 854 envià, en ajuda dels mossàrabs toledans revoltats contra l’emir Muḥammad I, un exèrcit comandat pel comte Gató d’El Bierzo, que fou derrotat en l’anomenada jornada del Guadecelete En el seu temps el regne astur inicià l’expansió al sud de la serralada Cantàbrica, per la Vall del Duero, repoblant Lleó 856, Tui i Astorga El 859 o 860 derrotà el Banū Qasī Mūsā ibn Mūsà ibn Fortun, prop d’Albelda batalla de Clavijo Ocupà aleshores Coria i Talamanca, i el seu fidel, el comte Roderic de Castella, repoblà Amaya 860 L’emir Muḥammad I envià, però, dues expedicions…

Autor existencial obsessionat per l’envelliment, la pèrdua de la innocència, l’aparent o real absurd de la vida quotidiana, la rutina i la inèrcia Novellà vides ofegades de solitaris fracassats El pozo 1939 interessa com a manifest del que serà la seva obra total més que no pas com a obra de creació entre la realitat i l’imaginari mostra el doble aspecte del món onettià De les novelles es destaquen Tierra de nadie 1941, La vida breve 1950, El astillero 1961, Juntacadáveres 1964, Los adioses 1967, Para esta noche 1967, última edició, Tiempo de abrazar 1974, Dejemos hablar al viento 1979,…

Rei de Germània 936 i d’Itàlia 951 i 961 Fill d’ Enric I de Germània i de Matilde de Ringelheim Es casà 929 amb Edit, filla d’Atelstan, rei dels anglosaxons Des del 938 combaté contra Bohèmia fins a fer-la tributària i cristiana, el 950 Recuperà la Lorena i obtingué del rei francès el reconeixement del seu domini en aquesta regió 942 i 947 Intervingué en les lluites de la Llombardia a precs d’Adelaida, vídua o filla de Lotari II d’Itàlia, i es feu proclamar 951 rei d’aquest país Casat amb Adelaida, anà a Saxònia, i deixà Itàlia a les mans de Berenguer II 952 Aprofitant-se de les lluites…

Catedràtic a les universitats de Salamanca 1969-69 i Autónoma de Madrid des del 1960, se centrà sobretot en l’estudi tant de l’Antic Règim com dels orígens, la configuració i el caràcter del liberalisme espanyol Los afrancesados 1953, La España de Fernando VII 1968, La burguesía revolucionaria 1974, Los ferrocarriles en España 1844-1943 1978, Antiguo Régimen y revolución liberal 1979, El modelo constitucional español del siglo XIX 1979, La hacienda del Antiguo Régimen 1982, La monarquia española 1999, Vidas en tiempo de crisis 1999 i  Las Cortes de Cádiz 2003 Dirigí diverses obres collectives…

És autor d’estudis fonamentals de tècnica quirúrgica oftalmològica, de la qual fou un dels primers especialistes mundials, entre els quals cal esmentar els relacionats amb la cirurgia de les cataractes, per a la qual introduí un nou instrument, i sobretot amb la despresa de retina 1936 La seva Cirugía ocular 1948 és una obra bàsica, i ha estat traduïda a diversos idiomes L’any 1950 li fou concedida la medalla Gonin, màxima distinció oftalmològica mundial

Es formà a la Reial Acadèmia de Belles Arts d’Amsterdam 1940-43, i exposà en solitari per primer cop el 1946 L’any 1948 fundà el grup experimental Reflex i participà en la creació del grup internacional COBRA Aquests anys, la seva pintura donà lloc a diverses polèmiques tant per causa de la seva cruesa com per les tècniques utilitzades, molt inspirades en l’art dels infants i en el d’individus afectats de malalties mentals El 1950 anà a París, on exposà i consolidà la seva projecció internacional El 1954 rebé el gran premi de la UNESCO, i el 1960 el Guggenheim, a més dels premis de les…