Resultats de la cerca
Es mostren 1907 resultats
Sant Cristòfol de Campdevànol
Art romànic
Situació Una vista del conjunt de les ruïnes de l’església, les quals encara permeten de reconstruir-ne la planta M Anglada La primitiva església parroquial de Sant Cristòfol, també anomenada “ la Vella ”, es troba a força distància de la població actual, sota el turó de Puigcorber, al costat nord-oriental de la població de Campdevànol Més a prop de la població hi ha una nova església parroquial, del segle XVII, del mateix nom, amb la qual cal no confondre’s Mapa 256M781 Situació 31TDG307757 Per anar-hi, cal agafar el camí que surt a l’extrem de ponent de la població i va al cementiri, o…
El marc geogràfic del romànic de la Noguera
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca de la Noguera amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca de la Noguera és la més gran de Catalunya pel que fa a l’extensió, que abasta un total de 1 732, 96 km 2 i representa el 5, 5% del territori català Limita amb el Pallars Jussà al N, amb l’Alt Urgell al NE, amb el Solsonès, la Segarra i l’Urgell a l’E, amb el Pla d’Urgell i el Segrià al S i amb la Llitera i la Ribagorça a l’W Aquest àmbit territorial és integrat per trenta municipis Es poden establir diverses subcomarques al N la subcomarca del Montsec, a l’E…
Sant Esteve de Castellet o de Can Llopard o de les Massuques (Castellet i la Gornal)
Art romànic
Situació Vista general des del costat de llevant ECSA - J Cruanyes i LI Claver L’església de Sant Esteve de Can Llopard, o de les Massuques, és situada al costat de la caseria de Can Llopard, a 800 m de les Massuques Per la carretera que de Castellet va a trobar la general de Vilafranca, al davant del poble de les Massuques, cal agafar el camí que hi mena JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF862719 Història És citada per primera vegada en un document el 976, però aleshores feia ja més de mig segle que existia i que havia estat consagrada per l’abat Donadeu del cenobi de Sant Cugat del Vallès, com…
Els picnogònids
Característiques del grup Els picnogònids formen un grup d’artròpodes marins que per la forma del cos, semblant al de les aranyes, s’han anomenat aranyes de mar Es tracta d’un grup àmpliament distribuït es troba a tots els mars i oceans, des de la zona litoral fins a fondàries de més de 6000 m Són principalment bentònics, bé que algunes espècies poden nedar i aparèixer entre el plàncton No són estranys a les nostres costes, però sovint passen desapercebuts per les seves petites dimensions, l’escassa mobilitat i la coloració críptica L’observació acurada de les masses d’algues litorals i dels…
La biologia de la conservació de la flora
L’estàquia marítima Stachys maritima , protegida legalment, és una de les espècies vegetals més amenaçades dels Països Catalans Recentment s’han començat a prendre mesures per a recuperar aquest tàxon, com ara el reforçament poblacional en una de les poblacions naturals platja de Pals, el manteniment d’un viver amb un centenar d’individus i la conservació de llavors al Jardí Botànic Marimurtra de Blanes Jordi López-Pujol La biologia de la conservació és una disciplina científica recent que té com a objectiu l’estudi de la biodiversitat per tal de proporcionar les eines necessàries per a la…
Tor-la-ribera

Sector del municipi de Tor-la-ribera
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribagorça, al límit amb l’Alta Ribagorça, estès des del massís del Turbó (2 556 m alt), el port de les Ares (2 012 m), el coll de Raters (1 830 m) i el coll de la Plana del Tossal (1 718 m), fins a la vall de l’Isàvena (820 m alt).
Drenen el terme la ribera de Vilacarle i el seu afluent, per la dreta, el torrent de la Vall que corre, en part, per la Vall de Lierp, procedents del Turbó, i, a l’extrem sud-oriental, a Visalibons, l’Isàvena Les terres ermes ocupen el 16% del terme el conreu el 35%, i el pasturatge, amb algunes prades naturals de secà, el 6% A la resta hi ha bosc 25%, però predomina el matollar Els cereals ocupen gairebé totes les terres llaurades, l’ordi n'ocupa el 60% i el 40% el blat La ramaderia principal és de bestiar oví 2 619 caps el 1989, seguida pel boví 118 caps El poble 31h agl 1991 1085 m alt,…
vall de Tena
Vall dels Pirineus axials, la més llevantina de l’antic Aragó (en oposició al Sobrarb), que coincideix amb la capçalera del riu Gállego, entre el massís de Balaitós (a l’aresta fronterera) i les serres interiors del Prepirineu aragonès (de Peña Tendeñera i Peña Telera), que el Gállego travessa per l’anomenada Foz de Santa Elena.
A més de la vall mestra del Gállego, de tradició agrícola i ramadera mercat de Sallent de Gállego i avui amb els estanys convertits en pantans hidroelèctrics, comprèn també la del Caldarés, de tradició forestal i avui turística Panticosa
Campllong

La masia de Can Campllong
© C.I.C.-Moià
Masia
Masia (i antic terme) del municipi de Castellar del Riu (Berguedà) situada a migjorn del massís dels rasos de Peguera, al pla de Campllong
que s’estén dos km d’est a oest, des del coll de la creu de Campllong
(1.300 m alt.), partió d’aigües entre el riu Metge i l’aigua d’Ora.
Al centre del pla hi ha les soques de l’històric Pi de les Tres Branques
vall de Cadí
Vall del massís del Canigó, dins el terme de Castell de Vernet (Conflent), al nord de la pica del Canigó, la qual, juntament amb els pics de Gasamir, Sec, de Tretzevents, de Rojat i de Sethomes, forma el circ de Cadí, al fons del qual, a 2359 m d’altitud, hi ha els estanyols de Cadí
.
És drenada pel riu de Cadí , el qual, amb el riu de la Llipodera, forma la capçalera del riu Major, afluent de la Tet
tuc Dormidor
Cim
Cim (1 845 m alt.) que domina pel nord-est el coll de Jau i que forma part de la serralada que, des del massís de Madres vers la mar, limita pel nord la conca de la Tet, que en aquest sector forma el límit entre el Conflent (vall de la Castellana) i el Llenguadoc (País de Salt).