Resultats de la cerca

El seu pare era pintor, i inicialment seguí les seves passes El 1938 anà a estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de Roma 1938 Després de la Segona Guerra Mundial abandonà la pintura per l’escultura i el mosaic, obrí taller propi i collaborà amb diversos arquitectes Entre altres obres, realitzà mosaics per a l’estació Termini de Roma 1949 i per al sostre del ministeri d’afers estrangers, a Roma 1956 El 1957 competí en el concurs de projectes per a un monument en memòria de les víctimes d’Auschwitz, que guanyà en collaboració amb l’arquitecte Giorgio Simoncini, obra que no fou acabada fins deu…

El 1974 ingressà a l’Escola Nacional de Dansa i el 1975 s’incorporà a l’Instituto Superior de Arte del Teatro Colón de Buenos Aires El 1980 formà part del Ballet de Cambra del mateix teatre, i el 1982 va ingressar com a primer ballarí a la Fundació Teresa Carreño de Veneçuela, des d’on arribà al Teatre Municipal de Rio de Janeiro Brasil El 1986 Mikhaïl Barychnikov l’integrà com a primera figura a l’American Ballet Theatre El 1990 fundà la seva pròpia companyia, Ballet Argentino, el primer grup estranger que actuà al Palau Hermitage de Sant Petersburg Convidat a ballar amb les companyies més…

Fou professor ordinari de filosofia de la Università Cattolica del Sacro Cuore de Milà 1950-79, de la Universitat de Venècia 1970-2001, i des del 2005 professor emèrit i director de l’Institut d’Estudis Filosòfics i del departament de filosofia de la mateixa universitat 1970-88 La seva posició filosòfica ha estat anomenada neoparmenidisme, ja que fa una lectura de la història de la metafísica que el porta a afirmar en una de les seves obres més importants, Il parricidio mancato 1985, que el problema plantejat per Parmènides segueix inalterat, i que en el fons Plató no pogué…

Entrat a la Companyia de Jesús 1545, es doctorà en teologia a Alcalá de Henares i fou rector del collegi de València El 1567 es retirà a la cartoixa de Portaceli, però, cridat pel general dels jesuïtes Francesc de Borja, anà a Roma El 1570, tanmateix, professà a la cartoixa d’Escaladei Fou successivament prior de Portaceli 1574, d’Escaladei 1575 i 1584-86, on introduí una impremta, d’El Paular 1576, de la cartoixa de Nàpols 1579 i de la de Milà 1571-84 Fou visitador apostòlic per a la reforma de la congregació claustral benedictina 1587 i dels canonges regulars de sant Agustí a…

L’objectiu era conèixer el territori català a partir de sortides de camp encaminades sobretot a la recerca arqueològica Es crearen tres seccions la científica, la literària i l’artística Fou la primera entitat peninsular amb aquest objectiu Instituí cursets d’arqueologia, literatura catalana i història, geologia, sigillografia i contribuí al salvament d’una gran part del tresor arqueològic del Principat Les personalitats més prestigioses de la cultura catalana collaboraren en les activitats de l’entitat El 1877 part de la secció artística es convertí en secció topogràfico-pintoresca,…

Inicià els estudis musicals amb la seva mare i els continuà al Conservatori de Milà 1914-16 i, més tard, amb F Pedrell a Barcelona, època aquesta darrera en què entrà en contacte amb l’impressionisme francès El 1920 tornà al Perú i, dins l’ambient creat pel corrent nacionalista, es decantà cap a l’estudi de la música folklòrica Vuit anys després guanyà el Premio Nacional de composició També fou premiat per la Municipalitat de Lima amb la Medalla d’Or per les seves investigacions sobre la música folklòrica El 1929 participà a Barcelona en el Festival de Música Llatinoamericana i…

Nasqué en una família de músics en la qual destaquen el seu avi, Giuseppe 1715-1790, el seu pare, Quirino m 1801, i el seu germà Giovanni 1767-1831 Inicià els seus estudis a Correggio i, a onze anys, la Comunità l’envià a estudiar a Parma, on fou alumne d’Angelo Morigi El 1782 es traslladà a Bolonya, on conegué el pare Martini, i posteriorment a Venècia A catorze anys 1783, ja ensenyava música al Civico Collegio de Correggio, ciutat on el 1786 esdevingué mestre de capella L’any següent entrà al servei del marquès Maurizio Gherardini, primer a Torí i després a Venècia, on restà fins l’any 1799…

Rebé una educació acurada i el seu oncle, Giacinto Bondioli, fou possiblement el seu primer mestre El 1615 fou nomenat violinista a Sant Marc de Venècia, on treballà sota la direcció de C Monteverdi Entre el 1623 i el 1649 viatjà per Alemanya i també passà llargs períodes als Països Baixos, Brescia, Pàdua i Venècia El 1649 era mestre de capella a l’església de Santa Maria della Scala, a Milà, i el 1652, director de l’Accademia della Morte de Ferrara Tota la música que es conserva de Marini és impresa La seva música vocal consisteix principalment en peces per a poques veus amb…

Rebé la primera formació musical del seu pare, que l’inicià en el violí El 1823 marxà a Anglaterra per tal d’ampliar els seus coneixements Allí tingué CE Horn com a professor de cant i composició i el pare d’aquest, KF Horn, com a mestre d’orgue i teoria El 1825 es traslladà a Itàlia, primer a Roma i després a Milà, on estudià contrapunt amb V Federici i cant amb F Galli Des de llavors i fins el 1853 es dedicà a cantar òpera, activitat que portà a terme tant a París com a Itàlia i Anglaterra Aquell any abandonà la seva carrera de cantant i es dedicà a la composició i a la…

S’inicià en la música amb el seu pare, abans d’ingressar al Conservatori de Milà 1850-55 Impartí classes i fou també director de l’Òpera de Fiume 1855-62 El 1862 anà a Viena, on destacà com a director d’orquestra i compositor d’operetes L’any 1870 s’installà definitivament a Zagreb, on dirigí l’orquestra del Teatre de l’Òpera Contribuí a afermar el moviment cultural illiri, que volia recuperar el sentit de la cultura croata Ancorat en la tradició romàntica nacionalista, en la línia de G Verdi, l’obra de Zajc excellí en el terreny melòdic i el domini instrumental, però no assumí…