Resultats de la cerca
Es mostren 2068 resultats
Santa Bàrbara
Santa Bàrbara (Montsià)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Montsià, a la dreta de l’Ebre.
Situació i presentació El terme de Santa Bàrbara, de 28,15 km 2 , es troba al bell mig de la plana de la comarca del Montsià, al N del pla de la Galera, que s’estén a llevant del massís de Montsià i a ponent dels Ports de Tortosa Limita a l’E amb les terres de Masdenverge, al S amb el terme de la Galera, a l’W termeneja amb Mas de Barberans i al N amb les terres del Baix Ebre de Roquetes i Tortosa És un terme planer, interior, mediterrani i de secà, situat a una altitud de 70 m sobre el nivell de la mar Les terres del terme són sedimentàries, del quaternari, i s’hi alternen els conglomerats…
Navarra

Comunitat autònoma
Regió del País Basc, la més extensa i meridional, que constitueix des del 1982 una comunitat autònoma uniprovincial de l’Estat espanyol; la capital és Pamplona.
La geografia física Ha estat dividida tradicionalment en Ribera de l’Ebre i Montaña Pirineus, més una zona intermèdia Navarra Media Fisiogràficament és l’angle NW de la depressió de l’Ebre , de 200 a 450 m alt, formada de materials terciaris i quaternaris al llarg dels rius Ebre i els seus afluents Ega i Aragón, amb l’Arga per l’esquerra, i Alhama i Queiles per la dreta, sedimentaris, plegats i després arrasats, o bé horitzontals Hom distingeix una Ribera Riojana , a l’W, estreta i bioclimàticament matisada, i una Ribera Tudelana , al SE, a partir de la vall de l’Aragón, eixuta, càlida i…
Sant Pol de Mar
Vista parcial de Sant Pol de Mar amb el monestir de Sant Pol del Maresme, al centre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme situat a la costa, entre Canet de Mar (SW) i Calella (NE); cap a l’interior limita amb Sant Cebrià de Vallalta.
Situació i presentació El territori és molt accidentat, en un amfiteatre de muntanyes o turons que constitueixen els contraforts del massís de Montnegre pròxims ja a la mar 250 m a la serra de les Guilles, d’on davalla el torrent de Borinans i s’obre i es torna més planer al sector final de la riera de Vallalta o riera de Sant Pol, que procedent del sot de Gascons Arenys de Munt travessa els dos municipis de Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta i desguassa a ponent de la població Aquests turons granítics arriben al litoral sovint de forma espadada i formen una costa més articulada, amb zones…
Armènia

Estat
Estat asiàtic de la part nord-est de l’altiplà d’Armènia, entre el Petit Caucas i l’Araxes; limitada al N per Geòrgia, a l’E per l’Azerbaidjan, al SW per Turquia i al SE per l’Iran; la capital és Yerevan.
La geografia física Des d’un punt de vista morfològic és una àrea muntanyosa amb altituds sempre per damunt dels 1000 m, el punt més elevat de la qual és el volcà apagat Aragac 4095 m i on no són rars els terratrèmols El clima hi és continental, amb hiverns freds -3 °C de mitjana al gener a Yerevan i estius calorosos 25 °C a l’agost i secs la pluviositat hi és escassa, uns 450 mm anuals Quant a la hidrografia, el país pertany en la seva gran part a la conca de l’Araxes, el qual forma la frontera d’Armènia amb Turquia i l’Iran el llac Sevan 1400 km 2 comunica amb l’Araxes per mitjà del Razdan…
la Barceloneta
Vista de la Barceloneta
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona, dins el districte de Ciutat Vella, situat a llevant, vora mar, a l’extrem esquerre del port.
És un petit apèndix triangular d’unes 70 ha que s’endinsa vers la mar Limitat d’una banda pel port i de l’altra per la platja, s’ha unit amb la ciutat únicament pel passeig de Joan de Borbó tradicionalment la Riba i el pla del Palau, ja que les vies fèrries impedien tota altra connexió amb Barcelona L’avinguda d’Icària fou el camí de relació amb el Poblenou, i s’ha obert també al Cinturó del Litoral Els orígens i la història de la Barceloneta són íntimament lligats al port i al desenvolupament social i econòmic de l’urbs barcelonina El sòl que avui és suport de la Barceloneta s’anà formant…
periodisme
Periodisme
Ciència i pràctica de la informació, consistent en la utilització de mitjans i tècniques de comunicació amb la finalitat de difondre esdeveniments d’actualitat i, sovint, llur interpretació.
Els mitjans de comunicació emprats a la segona meitat del segle XX són la premsa , la ràdio , la televisió i, més recentment, les xarxes informàtiques de telecomunicacions, especialment internet Al seu torn, cadascun d’aquests mitjans s’ha diversificat segons la temàtica periodisme polític, esportiu, cultural, etc, el punt de vista adoptat o el format des del qual hom vulgui presentar la notícia Hom pot distingir dins de l’activitat periodística dues funcions la informativa, consistent a proporcionar descripcions factuals i objectives dels esdeveniments, i la interpretativa, que comprèn l’…
bandera

Bandera Nacional Mexicana
© Fototeca.cat-Corel
Història
Tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d’una nació, d’un estat, d’una ciutat, d’una dinastia, d’una autoritat, d’un partit, d’una associació, etc, o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.
La bandera és d’origen relativament recent als països occidentals segle XII, però el seu ús és relacionat amb l’estendard, el penó i d’altres insígnies de molta tradició, que han servit per a indicar la presència d’un alt càrrec o per a identificar en la guerra les partides amigues i enemigues Els antics faraons, per exemple, es feien precedir de quatre estendards sagrats, i l’àguila era l’ensenya de les legions romanes Sobre els altres distintius la bandera té l’avantatge d’ésser identificable a una gran distància, perquè flameja vistosament, desplegada pel vent o pel moviment de qui la…
Generalitat de Catalunya
Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya (1931-33), amb membres del govern, parlamentaris i autoritats militars
© Fototeca.cat
Institució d’autogovern de Catalunya, integrada pel Parlament, el president de la Generalitat i el Consell Executiu o Govern.
Des dels inicis fins a la dictadura franquista Rep el nom de la institució de govern de Catalunya d’origen medieval i suprimida el 1714 coneguda també amb el nom de diputació del general Fou creada per l’abril del 1931, després de la proclamació de la República Catalunya Reconeguda pel govern provisional de la República el 21 d’abril de 1931, les relacions entre ambdues institucions foren determinades pel decret del 9 de maig de 1931 Pel decret de la Generalitat que començà a publicar un Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya del 28 d’abril de 1931 —al qual seguí la formació d’un…
port

Representació d’un port marítim artificial d’ús preferentment comercial
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Transports
Abric natural o, més generalment, artificial en una costa o a la riba d’un riu, en el qual, ultra romandre-hi segurs els vaixells, hom pot efectuar les operacions d’embarcament i desembarcament de persones i mercaderies, per a les quals compta amb les instal·lacions necessàries adequades.
Els ports poden ésser classificats, segons l’origen, en naturals i artificials segons l’emplaçament, en fluvials i marítims, i segons la funció, en comercials, pesquers, de refugi, militars i esportius El port natural és el que ofereix el recer a les embarcacions per la mateixa disposició natural de la costa, contràriament al port artificial , en el qual aquesta disposició natural ha estat modificada per l’home amb la construcció d’obres exteriors d’abric, eventualment com a ampliació d’un recer natural El port artificial pot ésser un port obert , si, com s’esdevé generalment, el seu accés és…
Papers de Salamanca
Història
Nom amb què és coneguda la documentació espoliada a la Generalitat de Catalunya i a organitzacions, entitats i particulars catalans, per les forces franquistes a partir del gener del 1939 i dipositada a l’Archivo Histórico Nacional de Salamanca el 1940.
De manera més genèrica, posteriorment hom s’ha referit amb aquest terme a tota la documentació requisada a diversos territoris de les zones de l’Estat espanyol que restaren al costat de la República durant la Guerra Civil de 1936-39, sobretot al País Basc i al País Valencià La Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos L’organisme sota el qual les autoritats franquistes dugueren a terme la requisa fou la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos DERD, creada oficialment a l’abril del 1938 pel ministre de governació Ramón Serrano Suñer amb la finalitat de…