Resultats de la cerca
Es mostren 7456 resultats
Hainan
Illa
Illa del sud de la Xina, que forma el sheng homònim.
La capital és Haikou És separada de la península de Liuzhou per l’estret de Qiongzhou i és mitjanament poblada El clima i la vegetació són tropicals El centre i el sud el formen muntanyes granítiques Hi ha explotació forestal per a l’exportació caoba, cedre, jaciments de ferro, or, estany i urani i conreus d’arròs, cautxú, sucre —en règim extensiu—, tabac, ananàs, cafè i te Hi ha també ramaderia Habitada per pobles d’origen tai i austronèsic Li, des dels segles XII i XIII l’illa rebé un gran nombre d’immigrants xinesos actualment 2/3 de la població i grups afins hakka i també miaos , i els…
humor
Literatura
Facultat de descobrir i expressar elements còmics o absurdament incongruents en idees, situacions, esdeveniments, actes, etc.
Conreat literàriament des de l’antigor pel teatre de caràcters i la comèdia, l’humor restà associat durant segles a la idea de situació còmica Tanmateix, als s XVII i XVIII aquest terme adquirí una diferenciació més gran i serví per a qualificar una broma o un acudit en el qual una aguda visió dels fets era per damunt del sentit comú Voltaire, Montesquieu i sobretot els anglesos Defoe, Swift, Goldsmith, etc feren de l’humor un recurs literari important i el dotaren d’un sentit analític i humanitari També, mentre en els romàntics alemanys manifestà un indici de malestar individual…
Joan Rebagliato i Font
Geografia
Geògraf.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, es dedicà a la geografia regional i general de Catalunya, i esdevingué una autoritat en aquesta matèria Participà en nombroses obres collectives, entre les quals hi ha la Geografia de Catalunya , dirigida per Lluís Solé i Sabarís, i és autor del capítol sobre les fonts d’energia de la Geografia general dels Països Catalans , dirigida per Carles Carreras Publicà també nombrosos estudis sobre la divisió territorial de Catalunya, que prengueren com a punt de partida la de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 i, restaurada…
monjo
Religió
Religiós d’un orde monàstic.
El mot, del grec μοναχός, designa primerament aquell qui viu sol Però en un sentit més ampli designa tots aquells qui se separen més o menys totalment de la societat per viure sols amb Déu en la pregària contemplació, tant si viuen aïllats com si viuen en comunitat Al llarg de la història hom troba monjos en el judaisme essenis, Qumrân, en el budisme, en l’hinduisme i en el cristianisme monaquisme hi hagué formes de vida semblants en alguns corrents gnòstics, estoics i platònics i en l’islam El seu estil de vida sol ésser simple i auster i comporta el celibat i una ascesi personal segons les…
Institut Valencià d’Art Modern. Centre Juli González
Art
Centre per a la investigació i la difusió de l’art contemporani creat per la Generalitat Valenciana el 1985.
Té com a objectiu la investigació i la difusió de l’art dels segles XX i XXI L’edifici principal, inaugurat el 1989, conté colleccions permanents fons d’obres de Juli González, de Josep Renau, de l’Equip Crònica, etc i exposa mostres temporals L’any 2001 se n'amplià l’espai expositiu amb la creació de dues sales noves, i actualment ocupa un total de 18 000 m 2 Al soterrani de l’edifici hi ha la Sala de la Muralla —inaugurada el 1991—, que conté els fonaments de l’antiga muralla medieval construïda durant la segona meitat del segle XIV i que està dedicada a acollir exposicions de…
doctor | doctora
Història
Segons el reglament universitari medieval (vigent, amb lleus variacions, fins al segle XIX), el qui posseïa el grau acadèmic més alt de les facultats de dret (en dret civil o en dret canònic, o bé en ambdós drets), teologia o medicina (batxiller).
Els doctors en dret i en medicina, des de la fi de l’edat mitjana anaren equiparant-se a les classes privilegiades a Barcelona, per exemple aconseguiren d’ésser equiparats als ciutadans honrats el 1498, i a Perpinyà els doctors en dret ho foren als burgesos honrats, el 1499 El nom de doctor fou equivalent originàriament al de magister o scholasticus era purament honorífic i anava acompanyat sovint d’un adjectiu per a designar els mestres més famosos Doctor Angelicus Tomàs d’Aquino, Doctor Seraphicus Bonaventura, Doctor Subtilis Duns Escot, Doctor Illuminatus Ramon Llull Fou probablement a la…
calça
Indumentària
A l’edat mitajana, peça del vestuari femení i masculí que cobria el peu i la cama adaptant-s’hi.
Les calces eren de teixit, feltre, cuir, etc podien portar soles de cuir, que permetien de prescindir d’un altre calçat Generalment arribaven fins al genoll, i se sostenien per mitjà de lligacames Als darrers segles medievals es generalitzà l’ús de les calces masculines llargues —llevat entre els camperols—, les quals evolucionaren fins a convertir-se en una sola peça, que vestia de la cintura als peus, que, amb la generalització del teixit de punt, prengué la forma emmotllada En tornar la moda de les calces que cobrien només les cames, aquelles foren anomenades mitges calces a…
atxa
Militar
Arma ofensiva cavalleresca, amb una certa semblança amb l’instrument dit destral, del qual prengué l’origen.
Aparegué a Catalunya, en frescs i murals del segle XIV, i és tinguda en consideració, com a imprescindible en l’armament del cavaller, per Pere March i per Francesc Eiximenis Fou molt usada als segles XV i XVI tant en guerra com en batalles singulars, i n'hi ha una bella representació en el més famós Sant Jordi de Jaume Huguet A la part superior té tres elements destral, o fulla perpendicular al mànec martell, a l’extrem oposat, de vegades en forma de “bec de falcó” i daga que cal no confondre amb l’arma del mateix nom, que és el dard punxegut que ve a continuació del mànec…
areté
Filosofia
Mot grec que significa virtut en els sentit de ‘qualitat’ i ‘capacitat’ i que en la ideologia de la classe aristocràtica denotà la condició de l’home superior per la naixença i la tradició de casta.
L' aret é expressava l’aptesa i la preparació físiques, el coratge i l’esperit heroic i responia a un concepte d’educació general del cos i l’esperit només accessible als “millors” áristoi Hom oposava aquest ideal educatiu, i la vida d’oci que n'era la condició, a l’educació professional, a la professionalització, de l’home ordinari, mancat d' aret é La idea d' aret é fou elaborada en la crisi soferta per la noblesa grega als segles VII-VI aC davant el desenvolupament de la nova economia monetària aristocràcia i fou exalçada entre els mateixos cercles aristocràtics pels poetes…
Sant Martí de Llaneres (la Bisbal d’Empordà)
Art romànic
Aquesta església és situada a l’antic municipi de Castell d’Empordà, agregat, d’ençà de l’any 1975, al de la Bisbal L’església és esmentada en un document de l’any 1101, amb el nom de “ Sancti Martini de Laneras” , i en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280, amb les variants d’ “ecclesia de Laoneris ” i de “ Laneriis” , respectivament Al segle XIV figura encara com l’església parroquial de Sant Martí de Llaneres posteriorment, però, apareix com la parroquial de Castell d’Empordà L’edifici actual fou començat a construir l’any 1584 Entre els segles XVII i XVIII hi fou…