Resultats de la cerca

Començà a jugar al Patín Club Skating, marxà al Sant Boi i passà a l’equip reserva del RCD Espanyol 1950-53, període durant el qual disputà alguns partits amb el primer equip Jugà al CP Sant Sadurní 1953-56, el FC Barcelona 1956-59, amb el qual fou campió de Catalunya 1957 i d’Espanya 1958, l’SFERIC de Terrassa 1959-60, l’Arrahona de Sabadell 1960-62, el CP Vic 1962-63, el CP Calafell 1963-65, com a jugador entrenador, i el CH Mataró 1965-67, amb el qual guanyà una Copa d’Espanya 1967 Tornà al Calafell com a jugador entrenador 1967-68 i continuà amb la mateixa tasca al CE Arenys de Munt 1968-…

Fill de Josep MRibas i Casas Estudià dret i arquitectura a la Univeristat de Barcelona Titulat a Barcelona el 1950 Influïren els seus plantejaments teòrics inicials part dels seus professors E Bona, A Florensa, JF Ràfols, J Margarit i els especialistes europeus vinguts a Barcelona, Sartoris 1949, B Zevi 1950 A partir del 1952, participà en les activitats del Grup R La seva obra com a arquitecte —Laboratoris J Uriach i Cia 1964-74, casa Carnera, a la Cerdanya, casa Cendrós, a Sant Feliu, edifici d’habitatges del passeig de Sant Joan 1975— es complementà amb la seva tasca com a urbanista, que…

Biografia De petit es traslladà amb la seva família a Igualada, d’on era nascuda la seva mare Anà al collegi dels escolapis Entrà a l’Escola Pia a Moià el 29 de setembre de 1901 i hi professà el 9 d’agost de 1903 Cursà la filosofia i la teologia amb la pedagogia a les cases centrals d’Iratxe i de Terrassa Exercí el magisteri al collegi Calassanci de Barcelona, al carrer Ample, primerament a primària i després amb els alumnes de comerç Era un notable callígraf i molt hàbil en les manualitats els alumnes hi feien bons progressos En les exposicions de treballs de finals de curs a l’escola sempre…

Biografia  Entrà a l’Escola Pia a Moià el 29 de setembre de 1901 i hi professà el 19 d’agost de 1906 Cursà els estudis eclesiàstics a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de Terrassa Fou ordenat sacerdot el desembre del 1911 Exercí el magisteri de les primeres lletres a Moià 1911-14 i després a Igualada, Castellar del Vallès i Puigcerdà A Moià s’encarregà del naixent observatori meteorològic que havia iniciat el pare Josep M Jaume Adquirí un conjunt d’aparells, com baròmetre, termòmetre de mínimes, psicròmetre, evaporímetre i pluviòmetre Començà a anotar els núvols que hi havia i el grau…

Mapa dels castells i les edificacions militars del Conflent anteriors al 1300 M LI Ramos Aiguatèbia i Talau Castell d’Aiguatèbia Recinte fortificat de Pujalt Torre de Cabrils Arboçols Força de Marcèvol Campome Castell de Paracolls Canavelles Castell de Serola Castell de Nyòvols Castell de Llar Castell de Vernet Fortalesa de Castell Catllà Cellera de Catllà Cauders de Conflent Castell de Cauders de Conflent Censà Castell de Censà Clerà Castell de Sant Esteve de Pomers Codalet Cellera de Codalet Conat Castell de Conat Cornellà de Conflent Palau o castell de Cornellà de Conflent Espirà de…

El 1565 aixecà uns estricadors per a l’assecatge de les peces, i el 1581 un rentador Fundà la confraria de Sant Roc i Sant Sebastià a la capella de l’Hospital 1566 El 1732 obtingué noves ordinacions Amb les disposicions de llibertat de treball de les corts de Cadis, tingué un llarg període de crisi, que tanmateix superà El 1863 fundà l' Institut Industrial de Sabadell El 1879 escometé una profunda reorganització, i creà la Unió Llanera Espanyola 1881 i La Invalidesa i Foment de la Indústria 1883 Essent-ne president Joan Sallarés i Pla, creà la Cambra Oficial de Comerç i…

En foren artífexs, sembla, el confessor del rei, Gaspar Ferreres, i els consellers Lluís Setantí i Joan Mateu posà fi pràcticament a la guerra contra Joan II, malgrat que no tot el Principat s’havia rendit, l’exèrcit francès ocupava els comtats de Rosselló i Cerdanya i el comte de Pallars mantenia la rebellió contra el rei La capitulació posava terminis per a adherir-se a tots els habitants del Principat i als castells i les forces que encara mantenien la bandera del rei Renat Atorgava perdó general i autoritzava el lloctinent Joan de Calàbria i els seus parcials a sortir de la ciutat…

Fou fundada el 1978 a Terrassa Vallès Occidental, on té la seu, pels germans Manuel i Joan Lao i Hernández , a partir del negoci de les màquines de joc, com a Compañía Internacional de Recreativos Amb el temps, esdevingué un conglomerat empresarial sota el nom de Corporación MLH, encapçalat per Cirsa Business Corporation i Leisure & Gaming El 1998 Manuel Lao, president i propietari del 56% del capital de l’empresa, en comprà el 44% al seu germà Joan Fou també els anys noranta que l’empresa començà a internacionalitzar-se, fins a esdevenir capdavantera en el sector, gràcies sobretot a la…

Són destinats especialment al tractament de malalties cròniques, com la tuberculosi pulmonar, la lepra, les afeccions cardíaques, les nervioses i mentals, etc, per mitjans principalment higiènics, o al restabliment de la salut alterada després de malalties diverses Malgrat el sentit genèric del mot, era utilitzat sobretot per a designar els sanatoris antituberculosos Llur installació als Països Catalans fou afavorida per una sèrie de publicacions científiques com les d’A Bassols i Prim Climatoterapia española de la tuberculosis pulmonar, 1888 i sobretot la revista Contra la Tisi , que…

N’és president l’arquebisbe de Tarragona Creada el 1969, no gaudeix de la categoria jurídica de conferència episcopal pròpia d’acord amb els cànons 447-459 del codi de dret canònic, per bé que —sobretot en ocasió de la celebració del Concili Provincial Tarraconense del 1995—hom en reclamà la plena constitució bo i mantenint la relació institucional amb la Conferència Episcopal Espanyola CEE Els principals organismes vinculats a la Conferència són la Facultat de Teologia de Catalunya , la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya , el Centre d’Estudis Pastorals i el Comitè Interdiocesà…