Resultats de la cerca

El sentit específic del terme grec bíblic ‘απόστολοέ prové de l’hebreu šāluāh , que significa ‘mandatari amb autoritat delegada’ Els elements constitutius de l’apostolat del Nou Testament són haver vist Crist ressuscitat i haver rebut de Crist el mandat d’ésser testimoni de la seva resurrecció Hom designa amb el nom de dotze aquest grup en oposició als altres deixebles que no foren escollits per a apòstols En el primer moment, foren un nombre tancat per això hom cercà la substitució de Judes per Maties Però després fou ampliat Pau es presenta sempre com a apòstol en sentit estricte, i la…

Vida i obra Fou un dels més importants defensors del regionalisme i membre actiu d’associacions culturals, professionals i ciutadanes Es graduà en medicina i cirurgia el 1875 i encetà després una prestigiosa carrera de metge a Sedaví, i, més tard, a la ciutat de València Desenvolupà una tasca encomiable en l’epidèmia de còlera del 1885, que li fou reconeguda amb la medalla d’or i la distinció de soci de mèrit de l’Institut Mèdic Valencià Viatjà per gran part d’Europa per estudiar l’organització de l’assistència mèdica, fou pioner de l’otorrinolaringologia i promogué l’assistència als sordmuts…

Es llicencià en dret i en filosofia i lletres a la Universitat de València i, traslladat a Madrid, n’obtingué el doctorat Exercí d’advocat, s’afilià al partit conservador i arribà a ser diputat de les Corts pel partit d’Albaida durant el primer govern d’Antonio Maura 1904 Poc després deixà l’acta de diputat i acceptà ser senador del Regne 1906-23, elegit pels compromissaris de les societats econòmiques d’amics del país de València, Alacant, Múrcia, Llorca i Cartagena El 1919 fou vicepresident del Senat El 1930 fou nomenat ministre d’Instrucció Pública en el govern de Dámaso Berenguer Dins el…

Vida i obra Inicià els estudis de sacerdot al seminari de Vic i fou ordenat en aquesta ciutat el 1834 Continuà els estudis a la Universitat de Cervera i el 1835 s’hi doctorà en teologia Tot i que d’entrada ensenyà matemàtiques i s’interessà per la literatura, establert a Barcelona s’orientà envers l’apologètica i la sociologia, amb llibres d’ampli ressò com El protestantismo comparado con el catolicismo en sus relaciones con la civilización europea i amb collaboracions en revistes com “La Religión” i “La Civilización” amb Roca i Cornet, Ferrer i Subirana, Rubió i Ors, Tomàs Aguiló i Josep M…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Castilla Films Madrid ARGUMENT LLlobet i Gràcia GUIÓ LLlobet i Gràcia, Victorio Aguado FOTOGRAFIA Salvador Torres i Garriga blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Matheu MUNTATGE Ramon Biadiu, Antonio del Amo MÚSICA Jesús García Leoz INTERPRETACIÓ Fernando Fernán Gómez Carlos Durán, nen Valero Carlos nen, María Dolores Pradera Ana, Antònia Llobet Ana nena, Isabel de Pomés Clara, Fernando Sancho el productor, Alfonso Estela Luis, Fèlix de Pomés Sr Durán, Graciela Crespo Sra Durán, PLazaga el mag, Mary Santpere la donzella, Marta Flores l’esposa, Miquel…

Vida Malgrat ésser propietari d’una empresa de transport que havia fundat el seu avi, de ben jove entrà en els cercles cinèfils de la ciutat A partir del 1928 començà a rodar cintes familiars i documentals com Reportaje de la Exposición Internacional de Barcelona 1929, L’any 1932 a la pantalla 1933 i Olimpíada Popular 1935 El 1931 cofundà, amb Josep Torrella i altres, la Secció de Cinema Aficionat del Centre Excursionista del Vallès i més endavant formà part de la primera junta directiva d’Amics del Cinema 1936, que després de la guerra civil continuà amb el nom d’Amigos del Cinema D’altra…

Tot i que la ciutat de Barcelona disposà d’un conjunt instrumental al seu servei des de l’Edat Mitjana, no fou fins el 1886 que l’alcalde Francesc de P Rius i Taulet decidí de crear una institució estable que dugués a terme amb competència la tasca del protocol institucional i de la difusió artística Josep Rodoreda fou nomenat director de la renovada entitat el 2 de març de 1886 El 6 de juliol del mateix any s’aprovà el reglament de l’Escola Municipal de Música, la finalitat de la qual era la de preparar els instrumentistes de la Banda Rodoreda tingué cura de la fixació de la plantilla -60…

Per extensió, la mateixa denominació fa referència al full solt en què tradicionalment s’imprimeixen Històricament, els goigs procedeixen de l’himnari religiós propi del període de formació de les llengües romàniques Ja al segle XII la literatura llatina medieval conté composicions versificades que exalten els goigs gaudia terrenals i celestials de la Mare de Déu A partir dels segles XIV i XV es generalitzà el costum de compondre’n en honor d’altres sants, al mateix temps que adquirien un caràcter popular que anà augmentant progressivament als segles següents Com a himnes populars, la seva…

El 1850, Clavé formà a Barcelona la primera societat coral, La Fraternitat Seguint el mateix model, durant els anys immediats anaren sorgint a Catalunya altres entitats corals, fins a crear una densa xarxa de societats que compartien un estil de fer música, un ideari i un repertori comuns Amb els anys es veié la necessitat d’impulsar una estructura que les agermanés, que vetllés pel seu funcionament i garantís la difusió del repertori i la pràctica coral Aquest primer organisme federatiu, impulsat també per Clavé el 1860, fou l’anomenada Associació Euterpense en referència a la Societat Coral…

A diferència dels salms i dels càntics, que són textos bíblics, els himnes són de composició eclesiàstica N’hi ha d’estròfics i d’altres en prosa poètica A aquests darrers corresponen els més antics que es conserven, com ara el Phôs hilarón 'Llum joiosa', himne vespertí del segle III, cantat en la litúrgia bizantina, o el Te Deum laudamus , amb què es clou l’ofici nocturn, i el Gloria in excelsis , antic himne matinal, tots dos del segle IV Entre els estròfics destaquen els madraše de sant Efrem segle IV, en llengua siríaca, i els kontakia de Romà el Melode segle VI, en grec Pel que sembla,…