Resultats de la cerca
Es mostren 2030 resultats
música alemanya
Música
Art musical dels diferents països germànics i molt especialment la música austríaca.
A l’època prehistòrica correspon la troballa d’una cinquantena d’instruments de vent, fets en bronze, anomenats lurs Hi ha alguna notícia d’instrumentistes de vent germànics de l’època romana Amb la cristianització dels països bàrbars arribà el cant gregorià, que florí a Sankt Gallen i a Metz, entre d’altres centres Una característica del gregorià alemany fou la preponderància de l’interval de tercera A partir del segle IX aparegueren parallelament nous gèneres musicals els tropus i seqüències , que donaren lloc al drama litúrgic, i les primeres manifestacions…
Els aiguamolls de l’Alt Empordà
Imatge hivernal de la llacuna de la Massona, amb el fons de les muntanyes de la Garrotxa i el Ripollès Oriol Alamany Els Aiguamolls de l'Alt Empordà 14, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Situats a l’extrem oriental de la plana empordanesa, els aiguamolls de l’Alt Empordà constitueixen la segona zona humida en importància del Principat Tot i la seva considerable extensió, l’àrea actual és tan sols una petita resta del que en altre temps fou una molt vasta zona marjalenca que s’estenia per gairebé tota la part baixa de l’Empordà, envoltant el massís del Montgrí…
La costa de Sa Tramuntana de Menorca
Mar embravida per la tramuntana, en la costa rocosa de Fornells Xavier Jansà La costa de Sa Tramuntana de Menorca 11, entre els principals espais naturals de Menorca Geològicament i geogràfica, Menorca està clarament diferenciada en dos sectors ben contrastats el migjorn, un altiplà calcari, de materials terciaris i del tot similar a altres comarques baleàriques i Sa Tramuntana, paleozoica i mesozoica, en part silícia, de relleus suaus però ondulats i ben articulats Aquest sector és del tot diferent de la resta de les illes, tant pel seu origen com per la seva geomorfologia Dins d’ell, el…
El règim monsònic
Les variacions monsòniques estacionals Distribució dels boscos monsònics al món en verd fosc, sobre el conjunt de totes les selves en verd clar i diagrames ombrotèrmics de quatre localitats representatives de les diferents àrees del bioma A cada diagrama s’indiquen l’altitud i la latitud en negre, la temperatura mitjana en vermell i la precipitació mitjana anual en blau Les temperatures mitjanes anuals se situen entre 27 i 28°C, mentre que les precipitacions totals anuals prenen valors situats entre els 1 562 i els 2 085 mm En tots els diagrames és ben evident l’estacionalitat característica…
xenai
Música
Instrument de vent, propi de l’Índia i d’origen àrab, constituït per un tub cònic de fusta, amb set forats equidistants, una llengüeta doble fixada en un tudell independent, i amb l’extrem inferior eixamplat en forma de campana i generalment reforçat amb un pavelló metàl·lic.
protoalisi
Meteorologia
Vent que, a la regió equatorial, determinat per la força de Coriolis i paral·lel a les isòbares i, per tant, sensiblement paral·lel a l’equador, bufa de llevant, en lloc de bufar directament dels tròpics a l’equador segons el meridià, tal com hauria de bufar.
Això és degut al fet que els nuclis anticiclònics subtropicals que constitueixen màxims absoluts de pressió determinen que la pressió atmosfèrica augmenti de l’equador fins aproximadament 30° de latitud de cada hemisferi i de manera que aquest augment és tant més reduït com més gran és l’elevació sobre el sòl El protoalisi assoleix gairebé els 10 km d’altura en el mateix equador, i altures tant més petites com més augmenta la latitud, fins al tròpic, i per sobre d’ell regnen corrents d’aire de ponent A la regió equatorial, entre 1 i 2,5 km d’altura es produeix una forta inversió tèrmica, de…
zummāra
Música
Instrument de vent propi de la música popular de nombrosos països islàmics, anomenat també mizmār o al-zamr (al Magrib és conegut per gaita), consistent en un tub cilíndric, amb sis o vuit forats al davant i un de posterior, que culmina amb un pavelló cònic.
Sovint és doble Hom sol tocar-lo acompanyant-se amb un tambor
arpa eòlica
Música
Cordòfon simple del grup de les cítares, consistent en unes cordes, d’igual longitud però diferent gruix, estirades i disposades talment en un marc o una caixa que, a l’aire lliure, vibren per l’acció del vent i deixen sentir harmònics del seu so fonamental.
Era coneguda ja a l’edat mitjana, però sobretot tingué èxit a Alemanya a l’època romàntica
taules de tir
Militar
Taules que tenen els artillers en les quals consten totes les dades necessàries per tal de poder apuntar les peces d’artilleria amb el màxim d’eficàcia i rapidesa, tenint en compte la direcció i la velocitat del vent, la pressió i la temperatura atmosfèriques, etc.
àncora
Àncora de gran vaixell
Transports
Aparell de ferro o d’acer que, lligat a l’extrem d’una cadena, cap o cable, hom deixa caure fins a tocar el fons de la mar on es clava i impedeix que un vaixell, o qualsevol embarcació, sigui emportat pel vent o pels corrents.
Probablement, l’àncora aparegué al mateix temps que la navegació, per rudimentària que aquesta fos, i devia consistir en una pedra lligada a un cap Aquest prototipus d’àncora tenia l’inconvenient d’enfonsar-se massa en el fons de sorra i d’ésser arrossegada en el fons de pedra En augmentar les dimensions de les embarcacions i, per tant, disminuir la possibilitat d’ensorrar-les a les platjes, es féu molt més urgent la necessitat de trobar altres tipus d’àncores El primer tipus d’àncora semblant a les modernes de quatre braços consistí en dos pals encreuats amb una o diverses pedres al damunt A…