Resultats de la cerca

Net de Lluís Bonifaç i Sastre , amb qui visqué i estudià, fill de Baltasar Bonifaç i Anglès Valls, Alt Camp 1709-47, escultor com aquests i pintor, i germà del també escultor Francesc Bonifaç i Massó  Figura cabdal de l’escultura barroca catalana Començà a actuar a 22 anys a 33 obtingué el títol d’acadèmic de mèrit de l’Academia de San Fernando, de Madrid, i fins als 58 anys, que morí, treballà per a més de 50 pobles de Catalunya, així com per a Madrid i Puerto Rico Executà 48 retaules amb llurs imatges, unes altres 31 imatges soltes, 12 traces de retaule, 5 misteris de processó, 8 models de…

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, entre el 1964 i el 1974 formà part dels consells d’administració del Banc Central a Catalunya, del Banco Vitalicio d’Espanya i de Ferrocarrils de Catalunya Del 1975 al 1978 fou vicepresident del Banco de Progreso i, des del 1988 fins al 2004, vicepresident del Banco Urquijo Fins l’any 2013 fou membre del consell d’administració de "La Caixa" El 1978 creà l’empresa familiar Media Planning Group MPG, que es convertí en líder del sector de publicitat i mitjans de comunicació a l’Estat espanyol L’any 1999 s’integrà a la…

Vida i obra Al principi de segle tingué relació amb la tipografia de L’Avenç Debutà el 1909 com a comediògraf amb Quan l’amor ha encès la flama Seguiren, entre d’altres, L’eterna qüestió 1909, Mai se fa tard si el cor és jove 1910, Vilacalmosa 1910, Matí de festa 1910, A cor distret, sagetes noves 1911, La sagrada família 1912 i Seny i amor, amo i senyor 1925, la seva obra més representada a Catalunya i, posteriorment, a Mèxic més de cent representacions, en traducció castellana d’Artur Moi Inserit dins del costumisme, evità els efectismes romàntics, simplificà la trama de les obres,…

Segon de tres germans dedicats professionalment a aquest esport, es formà en les categories inferiors del JAC Sants, l’Hospitalet, el Grup Barna i Dosa Salesians de Badalona La temporada 1996-97 debutà al Sant Josep de Badalona, vinculat al Joventut , club en què jugà en el primer equip la temporada 1998-99, en la qual guanyà la Lliga Catalana La temporada següent fitxà pel Caprabo Lleida, del qual esdevingué capità Contribuí decisivament a millorar la classificació d’aquest club en la Lliga ACB, en la qual fou eliminat a quarts de final pel FC Barcelona la temporada 2001-02, i aconseguí una…

A set anys dirigí el primer concert a la seva ciutat natal Posteriorment es formà musicalment a Granada i Madrid composició i virtuosisme de piano, abans de fer-ho a Viena direcció d’orquestra, ciutat on fou deixeble de H Swarowsky i on es doctorà el 1971 El mateix any assolí el primer premi del Concurs Nicolai Malko de Copenhaguen Inicià la seva carrera professional en teatres d’òpera austríacs i suïssos, fins que el 1973 debutà a la Deutsche Staatsoper de Berlín, on obtingué un clamorós èxit amb Fidelio  de Beethoven i fou contractat com a director estable de l’entitat També…

Format al club Encinas de Boadilla i a l’escola de waterpolo de Madrid, el 1987 vingué a Catalunya i s’hi estigué deu anys Jugà amb el CN Terrassa 1987-90, el CN Barcelona 1990-92, 1993-97 i el CN Catalunya 1992-93 Fou cinc cops campió de la Lliga 1991, 1993, 1995, 1996, 1997, tres cops de la Copa del Rei 1991, 1995, 1996 i, en l’àmbit europeu, guanyà un LEN Trophy 1995 Amb la selecció estatal, disputà 269 partits i participà en cinc Campionats d’Europa 1989, 1991 –medalla d’argent–, 1993 –medalla de bronze–, 1995, 1997, quatre Copes del Món 1989, 1991 –medalla de bronze–, 1995, 1997, dos…

Estudià enginyeria química Tinent d’alcalde a l’Hospitalet de Llobregat 1979-91 i diputat al Parlament de Catalunya 1988-95, el 1993 fou elegit vicepresident d’ Iniciativa per Catalunya-Verds IC Diputat al Congrés el 1996 i reelegit el 2000, el 1998 s’integrà en el grup mixt del Congrés dels Diputats El 2000 fou nomenat president d’IC-Verds, en substitució de  Rafael Ribó i Massó , càrrec en el qual fou confirmat el 2004 i el 2008 El maig del 2002 fou elegit candidat d’ICV a la presidència de la Generalitat, i des d’aleshores impulsà un acord amb Esquerra Unida i Alternativa per formalitzar…

Fill de Josep Maria de Sagarra Estudià dret a Barcelona i el 1961 anà a París, on feu estudis de teatre i es doctorà per l’Institut d’Estudis Teatrals de la Sorbona Començà a escriure sobre teatre al setmanari Arts  de París De retorn a Barcelona, ho feu a El Noticiero Universal  1963-64 i a  El Correo Catalán  1964-67 Durant deu anys publicà una columna diària, primer a Tele-exprés  “El día de siempre”, 1968-71, després a El Noticiero Universal  “Reposteria selecta”, 1972-76, i, finalment, a  El Correo Catalán  1976-78 Fou, també, crític de teatre a Mundo Diario  1976-78 Collaborà en…

Ordenat prevere el 1963, es doctorà a la Universitat Gregoriana de Roma amb una tesi sobre la nunciatura de Madrid al segle XVII i publicà els índexs de l’arxiu d’aquella nunciatura El 1978 retornà a la diòcesi de Girona i, d’ençà del 1980 s’ocupà de l’Arxiu diocesà de la ciutat, del qual elaborà repertoris que resumeixen prop de 60 000 documents, i des del 2001 n A partir del 2003 fou també cap del servei del patrimoni històric documental de la diòcesi Publicà, entre altres uns 170 treballs, Cartoral de Santa Maria de Roses 1986, Rutes d’art sacre 1986, Impresos gironins de la…

És situada a la depressió prelitoral o conca d’Oviedo i al vessant S de la petita serralada del Naranco, entre els rius Nora i Nalón El creixement demogràfic fou molt lent fins que l’explotació de la conca minera revitalitzà tota l’economia de la regió i començà l’expansió urbana A la funció administrativa s’afegeix la de centre financer, industrial i cultural Centre d’ensenyament superior Universidad de Oviedo, fundada el 1608 És el centre comercial de la major part de la comunitat autònoma, tret del sector costaner Les principals indústries són les metallúrgiques fàbrica d’armes des del…