Resultats de la cerca
Es mostren 132497 resultats
perilla
Transports
Petita peça lenticular, de fusta o metàl·lica, amb les arestes arrodonides i proveïda a cada extrem d’un dels seus diàmetres d’una petita politja, que, fixada per una de les seves bases a l’extrem superior d’una asta o d’un pal, permet d’hissar o arriar banderes, gallardets, etc, en facilitar el canvi de direcció de la drissa, mitjançant les politges.
tórtora
Tórtora
Zrno (CC0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels colúmbids, de 28 cm, que té les parts superiors de color castany rogenc amb taques d’un bru fosc, el cap i el coll d’un gris rosat amb una taca llistada de blanc i negre a cada banda del coll, el pit de color de rosa pàl·lid i la cua negra amb les vores blanques.
Habita a l’Europa central i meridional, el N d’Àfrica i una part de l’Àsia occidental, i hiverna a l’Àfrica És comú als Països Catalans
assistència tecnològica
Economia
Dret mercantil
Relació de serveis com a conseqüència de la celebració d’un contracte en virtut del qual el productor o el proveïdor d’una mercaderia de tecnologia complicada es compromet per si o per altre a mantenir-la en estat de bon funcionament i a fer-hi les reparacions que calgui, durant un determinat període de temps i contra el pagament d’un preu en diners.
Sol incloure també les prescripcions i indicacions per a l’ús adequat de la mercaderia
contrapès
Tecnologia
Excés de matèria que hom deixa o afegeix en mecanitzar certes peces oscil·lants o giratòries, per tal de fixar la posició de llur centre de gravetat en l’estat de repòs o en moviment o per contrarestar l’acció de certs òrgans, com les bieles (en les rodes de les locomotores, etc) o la pressió (contrapès de les vàlvules de seguretat d’una caldera, etc).
esparver cendrós
Esparver cendrós
© India Biodiversity Portal
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 40 a 46 cm de llargada, molt similar a l’esparver d’estany, del qual es distingeix pel plomatge dels mascles, que és una mica més fosc, sense taca blanca al carpó, amb el ventre i els costats llistats de gris o de negre i una franja negra estreta a la meitat de les ales.
S'alimenta de petits vertebrats i insectes grossos Migrador parcial Habita als aiguamolls, a gairebé tot Europa, Àsia i Àfrica hiverna i nia a tots els Països Catalans, excepte a les Balears, per on només passa en migració
cabrera
Pesca
Petit ormeig, emprat per a pescar cabres, consistent en una mena de cilindre de xarxa mancat de base inferior, el contorn de la base superior del qual és muntat en un cèrcol de filferro; una sirga que passa per una sèrie d’anelles fixades al llarg de l’armadura dels ploms permet de cenyir la xarxa quan hom ha fet caure l’ormeig sobre un crustaci.
cometa de Montoliu
Circ de Montoliu, a la Vall d’Aràn
© Fototeca.cat
Vall del municipi de Salardú (Vall d’Aran), tributària de l’Unhòla per l’esquerra, la qual es forma al vessant meridional del port d’Urets (2 512 m alt.), obert entre el tuc de Mauberme i el tuc d’Er Òme
(2 703 m alt.), a la línia de crestes que separa la conca de la Garona de les de Coserans i de l Noguera Pallaresa.
A la capçalera, a 2 360 m d’altitud, hi ha l' estany de Montoliu
rambla de les Ovelles
Riu
Riu de l’Alacantí que neix al vessant meridional del Maigmó, dins el terme de Tibi (Alcoià); una gran part del seu curs alt limita els termes de Sant Vicent de Raspeig i d’Alacant (el Moralet), i després de rebre, per la dreta, conjuntament, les rambles de Pepior i de Sarganella, travessa l’horta d’Alacant i aflueix a la Mediterrània al S de la ciutat.
qüestió de les ordenacions anglicanes
Cristianisme
Problema suscitat, amb l’apropament de molts pastors anglicans a l’Església catòlica, entorn del moviment d'Oxford, sobre la validesa o no de les ordenacions fetes segons l’Ordinal d’Eduard VI, declarat invàlid per Pau IV (1555), i segons el qual havia estat consagrat el bisbe Matias Parker, el 1552, per tres bisbes que anteriorment havien estat deposats; d’ell arrenca la nova jerarquia anglicana.
Examinada la qüestió per una comissió, formada per tres membres de la Cúria Romana i tres prelats anglesos, Lleó XIII proclamà la invalidesa en la butlla Apostolicae curae 1896 el tema fou tornat a tractar en les converses de Malines 1921, i no hi hagué cap acord Actualment torna a ésser matèria d’estudi, però en el marc més ampli del ministeri en l’Església
rabosa morruda
Rabosa morruda
Cisamarc (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels tripterígids, d’uns 7 cm de llargada, amb dues aletes dorsals (la primera triangular i amb els primers radis més llargs que els altres i la segona petita), la caudal en forma de ventall i petita, l’anal llarga, les pectorals grosses i en posició ventral i les pelvianes filiformes i en posició jugular.
Presenta una coloració molt diferent en el mascle i en la femella, la qual cosa provoca un gran dimorfisme Territorial, el mascle escull un forat en un fons pedregós, on fa una mena de niu entapissat d’algues, i després efectua una dansa nupcial característica És comú als fons rocallosos, entre 10 cm i 1 m de fondària, de les mars dels Països Catalans