Resultats de la cerca

Situació El monestir de Sant Esteve marca l’extrem E de la vila Vella, i aquest fou el que va originar la població medieval i va donar impuls a la vida espiritual, cultural i econòmica de la vila i dels voltants TAVISA El monestir de Sant Esteve és situat a l’extrem de llevant de la Vila Vella de Banyoles, en un indret enjardinat i, gràcies a la bona senyalització, fàcilment localitzable Mapa L 38-12 295 Situació 31 TDG 811635 MLIR Història Aquest monestir benedictí fou fundat pels volts de l’any 812, en un extrem de la Vila Vella de Banyoles, per l’abat Bonit l’església, que seria…

Antecedents Façana de ponent de Santa Maria, amb la decoració llombarda característica de l’arquitectura del segle XI Rambol Aspecte general de l’església de Santa Maria des del costat de migdia D Ferran Seria motiu d’un apartat específic estudiar les excavacions arqueològiques, restauracions i transformacions practicades a l’edifici de Santa Maria i el seu entorn des de les primeres referències documentals sobre el tema recollides per Joan Arnella al “Llibre d’Antiguitats y Ordinacions de la Comunitat” 1610-1639 i la mateixa activitat restauradora del prevere reflectida en la “Concòrdia i…

Situació Una vista de l’interior de la nau vers ponent Hom hi pot veure diverses modificacions campanar d’espadanya, porta d’entrada i finestres que la flanquegen J M Melció Les ruïnes de la capella de la Mare de Déu de Montros, al cim del Mont-ros, a 632 m d’altitud, al contrafort nord-occidental de la serra de Sant Julià del Mont, són situades a l’extrem oriental del terme, dintre la parròquia de Begudà Mapa 257M781 Situació 31TDG629730 Per anar-hi hom pot agafar el mateix…

En un document de l’any 1078 de donació del castell de Biscarri, feta pel comte d’Urgell a favor dels comtes de Pallars, Ramon V i Valença —que havia rebut el castell del seu pare Arnau Mir de Tost— se cita com a afrontació meridional de Biscarri el “ castrum Benavente vel quallum Sancti Egidii ” Aquest topònim és pot relacionar amb l’església de Sant Gili donada, l’any 1085, per Bernat Trasver i els seus fills a la canònica de Santa Maria de la Seu d Urgell Segons aquest document, l’església de Sancti Gilii era situada al comtat d’Urgell, entre els termes dels castells de Biscarri i Benavent…

El 1460 es casà amb Joana d’Hortafà i d’Oms, la qual li portà en dot Formiguera, al Capcir Partidari de Joan II, reconegué al principi la dominació de Lluís XI de França als comtats de Rosselló i Cerdanya i rebé d’ell les rendes dels vescomtats d’Évol 1464 i d’Illa 1467, confiscats a Guillem Ramon de So i de Castro i a Galceran de Pinós, respectivament Això no li impedí de convertir-se, el 1472, en un dels caps de la revolta contra l’ocupació francesa Després d’apoderar-se de la torre Cerdana, a la vall de Querol 1474, i altres castells, dirigí un atac, frustrat, contra la vila…

Situació Façana meridional, amb la porta coronada per un arc de mig punt ECSA - F Fité Casa forta situada al cim d’un turó, en un cingle damunt la Noguera Ribagorçana actualment hi ha l’embassament de Canelles, davant del congost de les Conclues Mapa 32-12289 Situació 31TCG063545 Des de Corçà o poc abans d’arribar-hi, cal agafar un camí que porta, en direcció SW, cap a la partida de les Tinyoses i cap al barranc Gros i la Noguera Ribagorçana El darrer tros, per a pujar fins a la casa forta, situada a uns 3, 5 km de…

El comtat de Besalú Els comtats catalans solien ésser força petits Hom ha afirmat amb encert que això podia ésser així a causa, en bona part, de l’alt nombre d’habitants que hi havia als Pirineus Cal, però, tenir també present que el territori ocupat pel comtat i fins i tot la majoria dels seus límits, segurament no foren pas una creació de l’època carolíngia és molt probable que tinguessin unes rels molt més antigues Els comtes de Besalú Armand de Fluvià i Escorsa Aquests comtats generalment eren països que restaven molt fàcilment a l’abast d’una persona un home en un dia gairebé els podia…

Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de la torre F Tur Unes restes d’una torre i d’altres construccions s’alcen al turó de la Torre Moratxa, espadat veí del turó anomenat la Roca Maura Mapa 297M781 Situació 31TEG153362 Per anar-hi cal pujar al turó i veure si hi ha cap camí fressat La millor manera d’apropar-s’hi és arribar-se a la rodalia de Torre Ponça pel camí asfaltat que hi porta des de l’Estartit i pujar-hi des d’allí pel costat nord-est, ja des de la muntanya JBH Història En el testament del comte Ponç I d’Empúries…

Menor d’edat encara a la mort del pare, el vescomte Roger Bernat III, el succeí sota la tutela de la mare Constanza Pérez de Luna morta el 1353 Armat cavaller pel rei Pere III a Tarragona el 1360 i després d’un curt pelegrinatge a Terra Santa prengué part en la cèlebre batalla de Launac 1362 i féu costat al seu cosí germà, el comte Gastó III de Foix, en la lluita contra els Armanyac per la successió del Bearn, fins a l’acord definitiu entre ambdues cases rivals 1376, que ell també subscriví Amplià el patrimoni familiar amb l’adquisició dels castells de Bar, Aramunt i Castellví de la Marca…

Visqué en un clima de desordres constants i de crisi generalitzada de l’autoritat comtal, motivada pels atacs del seu cosí Artau I 1049-81 de Pallars Sobirà i dels comtes d’Urgell, desitjosos d’estendre llur hegemonia cap al sud-oest, de sotmetre a llur poder la conca de Tremp i de situar sota llur autoritat el conjunt de terres limítrofes amb l’emirat de Lleida També els senyors locals aprofitaren les dificultats de Ramon V per a bascular l’autoritat local i…