Resultats de la cerca

El moment lineal és anomenat també quantitat de moviment , i és, en física, una magnitud fonamental Així, d’una banda, la segona llei de Newton pot éser formulada en termes del moment lineal mitjançant l’anomenat teorema del moment lineal , segons el qual la derivada temporal del moment lineal d’un cos és igual a la força que actua sobre seu, és a dir, d p /dt = F , o bé mitjançant el teorema de l'impuls, que és la forma integrada del teorema del moment lineal D’altra banda, en el cas d’un sistema de cossos, la llei de conservació del moment lineal del sistema definit com a suma dels moments…

Després de tocar en bandes locals d’Alabama, s’uní a l’orquestra de Lionel Hampton el 1941 Des del 1943 tocà de manera intermitent a les orquestres d’Illinois Jacquet i Count Basie en aquesta darrera esdevingué, del 1952 al 1961, un dels principals solistes Alhora, enregistrà individualment els àlbums All I Wanna Do is Swing 1954 i Salute to Satch 1956 Més endavant treballà amb Benny Goodman, amb qui feu una gira per l’URSS Fou un dels fundadors de Jazz Interaction, una organització amb la finalitat de promoure l’apreciació del jazz , sobretot a les escoles Els anys setanta treballà a la New…

El seu pare era violinista de l’Orquestra Filharmònica de Nova York Deixeble preferit d’Ivan Galamian, la seva presentació oficial tingué lloc el 1950 en un concert a l’Havana en què interpretà el Concert núm 1 d’H Wieniawski Amb només quinze anys actuà al Carnegie Hall en un concert dirigit per Dimitri Mitropoulos En molt poc temps es convertí en un virtuós, famós per la seva perfecció tècnica Feu diverses gires per Europa, Amèrica, Austràlia i també Israel, i destacà per les seves interpretacions del repertori romàntic Fou el primer intèrpret dels concerts per a violí de Richard Mohaupt…

Fou alumne d’Oskar Back al Liceu de Música d’Amsterdam i debutà com a solista quan només tenia nou anys Després d’haver estat primer violí de la Residentie Orkest de la Haia 1950-62, aquest darrer any fou nomenat primer violí de l’orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam El 1963 fou membre fundador del Trio Guarnerius al costat de Danièle Delorme piano i Jean Decross violoncel Durant els anys seixanta també formà duo amb el violinista Theo Olof La seva discografia inclou els concerts de J Haydn, L van Beethoven, J Brahms, M Bruch i el Concert número 1 , opus 6, de N Paganini Actuà amb un…

Fou alumne de Lily Laskine al Conservatori de París Es diplomà el 1950 amb un primer premi en arpa i es perfeccionà amb Pierre Jamet Membre fundador de l’Orquestra de París 1967, destacà fonamentalment per les interpretacions de música contemporània, sovint com a membre de formacions com le Domaine Musical, Ars Nova i Musique Vivante També actuà com a solista en festivals de música contemporània -entre d’altres, els de Darmstadt i Donaueschingen- i en altres festivals, com el Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença o el Festival de Varsòvia El 1972 fundà el Trio Debussy Estrenà…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare i començà els estudis de guitarra a sis anys Amb només deu anys actuà a la Sala Pleyel de París Abans de la Segona Guerra Mundial ja havia iniciat una carrera important com a solista, que es veié dificultada per l’ocupació alemanya Després del conflicte bèllic conegué el també guitarrista Alexandre Lagoya, amb qui formà el duo Presti-Lagoya i feu nombroses gires arreu del món Joaquim Rodrigo, Mario CastelnuovoTedesco i André Jolivet foren alguns dels compositors que els dedicaren obres per a dues guitarres Parallelament, impartí lliçons de…

Educat musicalment amb els mestres J Hincapié i E Murillo, el 1912 ingressà a la Banda Militar de Barranquilla, formació on aprengué a tocar el clarinet El 1918 entrà a l’Escola de Belles Arts de Medellín, on fou deixeble del compositor Gonzalo Vidal A partir del 1935 actuà com a cantant en diferents emissores de ràdio de Bogotà, entre les quals hi ha La Voz de Colombia o Radio Nacional El 1939 es traslladà a Nova York, on romangué fins el 1951 i on enregistrà diversos discos per a Columbia i RCA Victor Les seves obres formen part del repertori popular de ball Cal esmentar-ne les cançons Me…

Inicialment es formà com a pianista amb el seu oncle, Theodore Ritter, i debutà com a tal a setze anys Posteriorment, estudià cant amb els seus pares i debutà el 1917 com a Violetta La Traviata Dos anys més tard fou contractada a l’Òpera Còmica de París, on actuà amb èxit en diverses òperes de WA Mozart, Ch Gounod o R Hahn, del qual el 1949 hi estrenà Oui des jeunes filles El 1932, després de diversos èxits a París, Milà i Berlín, es presentà al Festival de Salzburg La seva versatilitat li permeté abordar un repertori molt divers, des de Mozart fins a R Strauss, passant per l’òpera…

Filla del cantant Karl Otto, estudià al conservatori de la seva ciutat natal i el 1941 debutà com a Sophie El cavaller de la rosa a Beuthen, ciutat on romangué fins el 1944 com a membre de la seva companyia lírica En 1945-46 actuà a Nuremberg i del 1946 al 1951 fou membre estable del teatre d’òpera de Dresden El 1952 entrà a formar part de la Städische Oper de Berlín Des del 1953 aparegué regularment al Festival de Salzburg i el 1956 es presentà com a Blonde El rapte al serrall a Glyndebourne El 1965 participà a Berlín en l’estrena d' El jove lord , de HW Henze Enregistrà…

Estudià música i cant a Essen i Hannover, i el 1970 debutà en aquesta última ciutat com a Maddalena Rigoletto Posteriorment passà a l’Òpera d’Hamburg, i el 1975 actuà al Festival de Bayreuth, on ha aparegut en edicions successives, amb un gran èxit de públic i crítica El 1977 interpretà el paper de Fricka La valquíria a l’Òpera de San Francisco, i el 1980 es presentà al Covent Garden de Londres, on el 1990 fou de nou aplaudida com a Waltraute El capvespre dels déus La temporada 2000-01 fou Dida La dona sense ombra al Gran Teatre del Liceu de Barcelona Ha protagonitzat…