Resultats de la cerca

Capella situada entre els pobles de Sant Antoni i de Sant Pere de Vilamajor, a la part dreta de la carretera que els uneix, a uns 10 minuts de Sant Antoni vers el nord, a la petita carena d’una serra La família Sant Lleïr, que sens dubte rebria el nom de la capella, és documentada des del 1151 amb un Olivà de Sant Lleïr i esdevé notable a partir de l’hereu Arnau de Sant Lleïr 1213-1219 Aquesta família es va refondre amb la noble família osonenca dels Mont-rodon, que des del final del segle XIII esdevindrien senyors del lloc i patrons de la capella La primera menció directa de l’església de…

Tercer fill del comte Hug II i de Beatriu de Luna, germana del cèlebre Antoni de Luna, que fou probablement el seu padrí El seu primer casament amb Elionor de Villena li permeté d’ampliar els dominis amb la vall d’Aiora, a València Combaté a Sanluri 1409, manà un estol el 1410 i, durant l’interregne, fou partidari decidit i conseller de Jaume d’Urgell Sembla que no se sotmeté als Trastàmara fins després de la mort del rei Ferran I El 1416 Alfons IV l’envià a Sicília en qualitat de covirrei S'hi establí i s’hi casà 1421, en segones núpcies, amb Margarida de Peralta, comtessa de…

Fou un dels fundadors de la nova Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona 1840 S’interessà per les ciències exactes i naturals, i fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona És autor de tractats, com Reforma de los derechos señoriales y en parangón con el contrato enfitéutico que dimana del derecho feudal 1836, Compendio de la historia de las instituciones y derechos de la monarquía española y de cada uno de los reinos en que estaba dividida 1847, Aplicación práctica del código penal en España 1848, Derecho civil y foral de España 1876-79 i, en collaboració amb Esteve…

Vida i obra Fill de Guerau de Peguera i de Berardo Fou membre fundador, juntament amb el seu germà Josep Francesc, de l’Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona 1700 n’esdevingué un dels més actius, i quan l’Acadèmia publicà el volum Nenias reales 1701, dedicat a la mort de Carles II, hi contribuí amb una poesia en català Al comú sentiment de tota Espanya Romanç heroic i Mor Espanya perquè mor son rei , i una en castellà Poeta en aquests dos idiomes, però sobretot en castellà, conreà la poesia seriosa, de tema civil o religiós, així com l’amorosa i galant, sovint amb un to bucòlic i intimista…

Entrà a la marina, on es graduà Participà en la guerra entre Rússia i Turquia, al costat de l’exèrcit rus El 1773 anà a Amèrica com a mariner mercant, i ja el 1775 era capità d’un petit vaixell que feia viatges de l’Havana a Veracruz Participà en la guerra d’independència dels EUA nomenat primer tinent de la marina a Carolina del Sud, intervingué en moltes accions navals, entre les quals cal esmentar, com a comandant d’una galera, la defensa de Savannah Presoner dels anglesos el 1780, fou bescanviat i ingressà a l’exèrcit de terra, a l’estat major del general Francis Marion Participà en les…

Fou president de la comptadoria major de comptes i conseller del rei en el consell d’hisenda Felip V el creà el 1702 reial despatx del 1703 marquès de la Floresta marquesat de la Floresta i el 1709 fou fet gran d’Espanya a títol personal Morí al setge de Barcelona essent capità de cavalleria i fou soterrat al convent caputxí de Santa Eulàlia de Sarrià

Fou membre de la Societat Filosòfica Exiliat a França 1824-32, per les seves idees liberals, en tornar-ne contribuí a la introducció del pensament científic modern als Països Catalans Físic, geòleg i arqueòleg, recollí i classificà molts llibres procedents de biblioteques conventuals destruïdes el 1835, collaborà en l’organització del museu arqueològic de Barcelona i fou professor i president de l’Acadèmia de Ciències, on llegí diversos treballs Publicà, entre altres obres, De los pozos artesianos en general y de su aplicación a la Cataluña 1834, Descripción de un Atlas catalán 1839,…

Protegit pel seu oncle matern, el prelat Arnau Roger de Pallars, i pel seu germà Jaume, bisbe de Vic, fou ardiaca de Cerdanya i promogut a la seu d’Elna, en ésser traslladat a la de Girona el Bisbe Margarit 1461 En prengué possessió el 1462, coincidint gairebé amb el començament de la guerra civil Fou partidari de Joan II i estigué en molt bones relacions amb Lluís XI de França, que ocupava les rendes del Rosselló i de qui fou conseller

Germà de Manuel de Cabanyes Viatjant per Europa 1816-24, conegué el liberalisme i el romanticisme europeus Colleccionà llibres en la llengua original corresponent i llegí autors anglesos i alemanys, que influïren indirectament el contingut liberal d’alguns poemes del seu germà Manuel A conseqüència de la guerra visqué a Mallorca 1837-39, on escriví Notas y observaciones hechas en mi viaje y permanencia en Mallorca 1970 La resta de la seva obra la componen Noticias cronológicas, genealógicas, biográficas e histórico-económicas de la casa de Cabanyes en Villanueva y Geltrú , l’epistolari i…