Resultats de la cerca
Es mostren 2061 resultats
La regulació de l'organisme
El paper del sistema nerviós El sistema nerviós té un paper cabdal en l’organisme Regula tant la vida vegetativa, és a dir, les funcions vitals com la respiració, la circulació o la digestió, com la vida de relació, això és, tot allò que ens relaciona amb el món exterior ja sigui de manera concreta percepció d’estímuls o de moviment, per exemple o bé a través de mecanismes més elaborats i abstractes com el pensament, la consciència, l’afecte o la memòria Per acomplir tasques tan vastes i complexes, les cèllules i els òrgans del sistema nerviós tenen una organització i un funcionament del tot…
enginyeria genètica

Producció d’insulina per enginyeria genètica
© Fototeca.cat
Biologia
Conjunt de tècniques per mitjà de les quals hom modifica la dotació gènica d’un organisme, afegint-li un segment d’ADN (gens) d’un altre organisme.
Pel fet que l’ADN és l’estructura responsable de la producció de proteïnes transcripció, traducció i, en general, de tota la producció cellular, l’enginyeria genètica es fonamenta en la introducció de nous patrons d’ADN dins el sistema genètic d’un organisme per tal de fer-li sintetitzar proteïnes que altrament no sintetitzaria Per bé que a la pràctica de l’enginyeria genètica hom no ha exclòs els organismes superiors, és en els microorganismes unicellulars on més s’ha desenvolupat, i especialment en el bacteri Escherichia coli , pel fet d’ésser el més estudiat i conegut per la genètica…
Els verms pseudocelomats
Sota el concepte de pseudocelomat hom inclou els antics asquihelmints, organismes vermiformes que, internament, no tenen un celoma ben desenvolupat Hi ha, però, moltes diferències externes entre tots els fílums que hom agrupa en aquest collectiu L’exemplar de la fotografia, un rotífer de l’espècie Keratella tropica , no té pas un aspecte vermiforme, ja que externament és proveït d’una lloriga Jordi de Manuel La major part dels fílums que hom reuneix en aquest segon bloc de verms han estat considerats durant molt de temps classes diferents de l’ara desaparegut fílum dels asquihelmints…
disgerminoma
Patologia humana
Tumor maligne d’ovari format per cèl·lules germinals indiferenciades que de vegades es desenvolupa al mediastí i en altres casos a la glàndula pineal.
Origina metàstasis precoces i la seva evolució natural és molt greu, per bé que, com que és molt sensible a la radioteràpia i a la quimioteràpia, actualment és considerat un càncer guarible
cèl·lula T8 supressora
Biologia
Immunologia
Subtipus de limfòcit T que desconnecta la resposta immunitària tot interactuant amb els diferents tipus cel·lulars implicats (cèl·lules B, plasmàtiques i T4, macròfags, etc).
nanandre
Botànica
En les edogonials, individu masculí originat per una andròspora, que consta de molt poques cèl·lules i és fixat a la paret d’un oogoni.
pleroma
Botànica
En l’àpex vegetatiu de la tija i de l’arrel, part axial integrada per les cèl·lules meristemàtiques que donen origen al cilindre central.
bàscula electrònica
Física
Dispositiu per a determinar la força produïda per la càrrega sobre l’element receptor quan la força actua sobre una o més cèl·lules extensomètriques.
Utilitza el desequilibri produït en el pont de resistències que forma la cèllula com a magnitud transformada de la força produïda per la càrrega Hom mesura generalment la tensió generada amb un potenciòmetre electrònic graduat prèviament en quilograms força en funció del tipus de cèllula que cal emprar, que al mateix temps és condicionat per la gamma de càrregues per mesurar
sifonòglif
Zoologia
Solc longitudinal de l’estomodeu dels pòlips dels antozous (antopòlip), constituït per cèl·lules ciliades que mouen l’aigua que penetra a la cavitat gastrovascular.
Les actínies en tenen dos, mentre que d’altres alcionaris, ceriantaris, etc només en tenen un Això, juntament amb la disposició de les banderoles musculars, determina que els antozous tinguin simetries radials diferents