Resultats de la cerca
Es mostren 2219 resultats
Pau Alsina i Rius
Història
Dirigent obrer.
Teixidor, milità al Partit Democràtic El 1864 signà un manifest reivindicant l’acció collectiva dels treballadors davant la patronal per millorar les condicions laborals El 1865 assistí al Congrés Obrer de Barcelona En la Revolució de Setembre del 1868 figurà com a cap de llista de la Junta Revolucionària de la Diputació de Barcelona El Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona el presentà candidat a Corts constituents 1869 pel Partit Republicà Democràtic Federal successor del Partit Democràtic Elegit amb els vots de l’obrerisme i del federalisme, fou el primer diputat que…
Alícia Sánchez-Camacho i Pérez

Alícia Sánchez-Camacho i Pérez
© Partido Popular
Política
Política.
Visqué a Blanes fins als divuit anys Llicenciada en dret i màster en administració d’empreses, ha ocupat càrrecs públics entre els quals el de sub-directora general de Formació Professional, el de directora general de l’Institut de Seguretat i Higiene en el Treball, el de consellera laboral de l’ambaixada espanyola a Washington, i el de delegada de l’ONU a Nova York Diputada pel Partido Popular al Parlament de Catalunya del 1999 al 2003, aquest any fou novament elegida al Parlament català, però passà el 2004 al Congrés dels Diputats després de les eleccions del març d’aquest any en ser…
Ramon Martín i Mateo
Educació
Jurista.
Després del seu pas per l’administració pública com a interventor municipal de Ciutadella Menorca, fou funcionari colonial a Santa Isabel de Fernando Poo, a Guinea Equatorial, i també procurador a Corts 1976-77, càrrec des del qual participà en els debats de la Llei de reforma política Expert en dret local, destacà sobretot per la seva dedicació a la modernització de l’administració pública i també al dret aplicat al medi ambient, les noves tecnologies i el seu impacte urbanístic i territorial, temes sobre els quals fou un dels principals introductors a l’Estat…
Imma Tubella i Casadevall
Sociologia
Sociòloga.
Doctorada i especialista en sociologia de la comunicació, tema sobre el qual ha publicat articles i llibres, entre els quals Las formas de consumo de la televisión como generadora de identidad 1998, La Societat Xarxa a Catalunya 2003, amb M Castells i altres, La transició a la Societat Xarxa 2007, amb M Castells i altres, Televisió i Internet la guerra de les pantalles 2007, amb C Tabernero i V Dwyer Ha estat directora d’Estudis i Continguts de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió actual Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals de 1995 a 2002, i membre del consell d’administració d…
Joaquim Blume i Carreras

Joaquim Blume i Carreras (1957)
Gimnàstica
Gimnasta.
Fill d’ Armand Blume , començà a practicar aquest esport al gimnàs del seu pare Fou membre del Gimnàs Blume fins el 1958, any que tots els seus gimnastes i entrenadors s’incorporaren a la secció de gimnàstica del Futbol Club Barcelona, creada al desembre del 1957 Només participà en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952, ja que el boicot espanyol li impedí competir als Jocs de Melbourne 1956 Participà al Campionat del Món de Roma 1954 i als Campionats d’Europa de Frankfurt 1955 i de París 1957, en el qual guanyà la medalla d’or del concurs general, com també l’or en anelles, cavall amb arcs i…
,
Josu Jon Imaz San Miguel
Política
Polític basc.
Llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat de Sant Sebastià i doctor per la Universitat del País Basc, també estudià direcció d’empreses i es doctorà a l’Escola Superior d’Enginyers Industrials de Bilbao Professionalment ha treballat en el Grup Cooperatiu Mondragón com a promotor industrial Militant del Partit Nacionalista Basc PNB des del 1978, formà part ben aviat de l’equip dirigent de les joventuts del partit EGI, i posteriorment fou membre de l’assemblea nacional del PNB 1983-1994 i de l’executiva del partit a Guipúscoa 1988-1990 Inicià l’activitat institucional com a regidor d…
Lluís Vicent Aracil i Boned
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Sociolingüista.
Vida i obra Introductor dels estudis de sociolingüística als Països Catalans i a l’Estat espanyol Estudià dret a la Universitat de València, on es mogué en el cercle de Joan Fuster Membre del Comitè de Recerca Sociolingüística de l’Associació Sociològica Internacional 1970, en fou vicepresident 1974-78 i president 1978-82 El 1973 fundà el Grup Català de Sociolingüística i el mateix any introduí una sessió de sociolingüística catalana en el VIII Congrés de Sociolingüística de Toronto Del 1976 al 1987 fou professor de la Universitat de Barcelona Partint d’una crítica de la noció imprecisa de…
,
Nepal 2012
Estat
L'any 2012 el país va fer passos importants per a la finalització definitiva del conflicte, amb la desmobilització, al mes de febrer, de 20000 guerrillers maoistes que vivien sota tutela de les Nacions Unides, dels quals la meitat es van unir a l'exèrcit La resta es va integrar en un programa d'ajudes per a la reinserció en la vida civil Tanmateix, al mes de juny una facció dels maoistes, liderada pel vicepresident Mohan Baidya, es va escindir de la resta del Partit Comunista-Maoista Unificat del Nepal UCPN i se'n va endur 43 dels 148 membres del comitè central Malgrat tot, el país no va…
Etiòpia 2015
Estat
El Front Democràtic i Revolucionari dels Pobles d'Etiòpia EPRD va obtenir 500 escons del Parlament federal en les eleccions celebrades al maig La resta dels escons, 47 en concret, van quedar en mans de formacions aliades de l'EPRD, en el poder des del 1991 L'oposició, per tant, no va poder obtenir representació en una consulta que va ser qualificada pels observadors de "lliure" Això no obstant, Semayawi, el principal partit opositor, va denunciar que el resultat mostrava que hi havia una "falta de democràcia" Malgrat que és un partit legal, Semayawi és assetjat per les forces de seguretat,…
Conferència Episcopal Tarraconense
Religió
Organisme integrat pels bisbes de la província eclesiàstica Tarraconense i de l’arquebisbat de Barcelona, destinat a coordinar les activitats pastorals de les deu diòcesis catalanes.
N’és president l’arquebisbe de Tarragona Creada el 1969, no gaudeix de la categoria jurídica de conferència episcopal pròpia d’acord amb els cànons 447-459 del codi de dret canònic, per bé que —sobretot en ocasió de la celebració del Concili Provincial Tarraconense del 1995—hom en reclamà la plena constitució bo i mantenint la relació institucional amb la Conferència Episcopal Espanyola CEE Els principals organismes vinculats a la Conferència són la Facultat de Teologia de Catalunya , la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya , el Centre d’Estudis Pastorals i el Comitè Interdiocesà…