Resultats de la cerca
Es mostren 1773 resultats
Ferreries
Aspecte de Ferreries , a Menorca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Menorca, estès de la costa de Tramuntana (un petit sector a l’oest de la cala de Calderer) a la de Migjorn (entre les cales de Santagaldana
, important nucli turístic, i de Trabalúger).
El sector de tramuntana té com a elevacions principals la serra de Santa Àgueda 260 m alt, coronada per l’església i antic castell de Santa Àgueda, i la serra de s’Enclusa, al límit amb la Mitjania, que emmarquen el pla Verd El sector de migjorn és drenat per profunds barrancs, com el de Trabalúger límit amb el terme des Mercadal, el riu d’Aljandar límit amb el de Ciutadella i el d’en Fideu Prop de dos terços del territori són sense conrear, poblats en part per pins i alzines un miler d’hectàrees i per matollar ullastres i llentiscle L’agricultura és predominantment de secà unes 3 900 ha, i…
avellana
avellana
© Fototeca.cat
Economia
Agronomia
Llavor comestible d’avellaner.
Les avellanes de conreu, fresques, seques o torrades, tenen nombroses aplicacions culinàries i en pastisseria farines, gelats, torrons, xocolates, etc són també consumides, com a fruita seca, directament Atès llur elevat contingut lipídic, hom n'extreu oli, sobretot en èpoques d’escassetat, tant per al consum humà com per a fabricar sabons, cosmètics, etc L’explotació de l’avellana conreada té, als Països Catalans, i especialment al Camp de Tarragona, una tradició de sis-cents anys com a mínim A les ordinacions dels corredors de la llotja de Barcelona del 1271, ja és posada una comissió al…
Hans Magnus Enzensberger
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Estudià literatura, filosofia i teatre 1949-54 Conreà gairebé tots els gèneres, amb un comú denominador de la sàtira moralitzant i la crítica política des d’una òptica influïda per l’esperit de la Illustració i una certa afinitat amb el pensament llibertari Formà part del Grup 47 De la seva poesia cal esmentar Verteidigung der Wölfe ‘Defensa dels llops’, 1957, Blindenschrift ‘Escriptura per a cecs’, 1964, Die Furie des Verschwindens ‘La fúria de la desaparició’, 1980, Der Fliegende Robert ‘Robert el fugitiu’, 1989, Zukunftmusik ‘Música del futur’, 1991 i Kiosk 1995 L’obra…
Gustave Courbet

Gustave Courbet (vers el 1860)
Pintura
Pintor francès.
Fill d’un terratinent viticultor i net, per part de mare, d’un vell revolucionari que l’influí ideològicament S'installà a París el 1839 Pot ésser considerat un autodidacte, format al Louvre en la còpia dels venecians del segle XVI, de Velázquez i de Rembrandt La seva primera etapa fou marcada pel Romanticisme Els amants feliços, 1844, i L’home de la pipa, 1846, museu de Montpeller el 1844 fou admès al Salon pel seu Autoretrat amb un gos negre Petit Palais, París Intuí el canvi de mentalitat que portà el positivisme i el 1849 pintà Els picapedrers Dresden, destruït durant la Segona Guerra…
Guillem Mesquida i Munar
Pintura
Pintor.
A divuit anys anà a Roma a aprendre pintura fou deixeble de Benito Lutti i Carlo Maratti, que l’impressionaren força El 1697 anà per primera vegada a Venècia i el 1700 a Bolonya, per estudiar l’art dels Carracci Tornà el 1710 a Mallorca i passà l’any pintant per a l’alta burgesia de l’illa Tornà a Venècia el 1711 i hi residí dotze anys es casà amb Isabella Mazzoni i freqüentà l’alta societat veneciana, per a la qual treballà El 1723 anà a Baviera, on fou pintor de cambra de l’emperador Maximilià, i en morir aquest el 1726 passà al servei de Climent August a Colònia, on pintà uns frescs per al…
Frederic Amat i Noguera

Frederic Amat i Noguera
© F.Amat
Art
Artista plàstic i escenògraf.
Feu estudis d’arquitectura i d’escenografia a Barcelona S'inicià com a dibuixant però aviat s’interessà pels aspectes plàstics de la matèria Conrea un informalisme amb escasses referències a elements concrets i recorre molt sovint a l’ús de materials tèxtils Són característiques les seves entonacions càlides Treballà durant un temps a Mèxic, on fou molt influït per l’art indígena Com a escenògraf, collaborà estretament amb Fabià Puigserver i Plana , amb el qual participà a El público , de F García Lorca 1986, obra dirigida per Lluís Lluís Pasqual i Sánchez , per al qual ha creat els espais…
Xavier Corberó i Olivella
Escultura
Escultor.
Començà a dibuixar i treballar amb metalls a l’obrador patern, on valorà Gargallo, i a l’Escola Massana a la Central School of Arts and Crafts de Londres conegué l’obra de Henry Moore en aquest període conreà també la pintura Prengué part en la Biennal Hispanoamericana del 1955 Exposà 1959 individualment a Lausana Suïssa, on visqué un període clau de la seva formació treballant a la foneria Medicci Es presentà a diverses collectives europees i als salons de Maig barcelonins, on obtingué els premis Manolo Hugué 1960 i Ramon Rogent 1961 Exposà a Munic 1963, on rebé la medalla d’or…
cristologia
Cristianisme
Part de la teologia que tracta de la persona i l’obra de Crist.
Hom aplica tradicionalment aquest nom al tractat dogmàtic sobre l’ésser de Crist i la unió en ell de les natures humana i divina, i anomena soteriologia l’estudi de la seva missió redemptora El desenvolupament teologicodogmàtic dels cinc primers segles, sobretot amb els concilis de Nicea 325, de Constantinoble 381 i de Calcedònia 451, conreà una doble problemàtica cristològica A remolc d’especulacions diverses adopcionisme, docetisme, nestorianisme, monofisisme, etc, hom abordà ensems la interpretació de la filiació divina de Crist, la qual donà peu a l’elaboració de la teologia…
Lluís Masriera i Rosés
L’ombrel·la japonesa, de Lluís Masriera i Rosés
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Pintura
Teatre
Literatura catalana
Orfebre, pintor, escenògraf, comediògraf i director teatral.
Vida i obra Fill de Josep Masriera i Manovens , seguí la tradició familiar Perfeccionà estudis a París, Londres i Ginebra 1889, on fou deixeble de Frank Édouard Lossier i aprengué la tècnica de Llemotges en tornar, potencià la renaixença de l’esmalt —translúcid i opac— a Catalunya L’exposició que feu a Barcelona el 1901 imposà el ressò de l’estil de René Lalique en la joieria catalana Plàsticament és, doncs, representant del més típic Art Nouveau, tot i que generacionalment ja pertanyia al postmodernisme Participà, com a orfebre o com a pintor, en diverses exposicions de Belles…
,
La Trinca
La Trinca
© AVUI
Música
Conjunt musicovocal creat l’any 1969, a Canet de Mar.
Format per Toni Cruz i Llauna Girona, 14 de juliol de 1946 — Barcelona, 11 de juliol de 2025, Josep Maria Mainat i Castells Canet de Mar, 24 d’octubre de 1946 i Miquel Àngel Pascual i Llinàs Mataró, 4 de gener de 1949, conreà el gènere humorístic i satíric, i assolí un alt nivell de popularitat arreu del país amb cançons i espectacles musicals Esdevingué el màxim venedor de discs del país i per aquesta mateixa projecció, un cas singular dins de la Nova Cançó Ultra les seves pròpies cançons, musicà texts d’altres autors — Jaume Picas , Maria Aurèlia Capmany , Terenci Moix , Jaume Vidal i…
,