Resultats de la cerca

Fou alumne de N M’askovskij i SE Fejnberg al Conservatori de Música de Moscou, on a partir del 1936 impartí classes La seva llarga carrera com a compositor i mestre li valgué el títol d’Artista del Poble el 1966 Foren alumnes seus A Šnitke i A Ešpaj, entre d’altres La seva música, melòdicament rica, treu profit de l’ús del contrapunt en el tractament dels temes Sabé conciliar la riquesa creativa amb la fàcil adaptació a les exigències dels dirigents soviètics, com a Ukrainskaja rapsodija ’Rapsòdia ucraïnesa’, 1937, per a piano, posteriorment orquestrada 1982, i sobretot en els…

Estudià orgue al Conservatori Reial Danès, on es diplomà el 1943, i musicologia a la Universitat de Copenhaguen, on es doctorà el 1958 Fou deixeble de JP Larsen Fundà l’orquestra de cambra Collegium Musicum 1943, de la qual fou organista i clavicembalista fins que es dissolgué el 1976 Fou professor de musicologia a la Universitat de Copenhaguen 1958-90 i al Seminari Pastoral d’Århus 1977-88 Presidí la Societat Danesa d’Organistes i Mestres de Capella 1953-59, fou membre del consell de la Societat Internacional de Musicologia 1964-72 i presidí la junta de l’Òpera Jyske a Århus…

Fou alumne de Baillot del 1802 al 1805 al Conservatori de París Els seus primers èxits com a concertista els obtingué arran de les interpretacions de concerts de GB Viotti a l’Odéon i d’un concert que D Auber li dedicà el 1808 Fou contractat al Théâtre-Italien, on romangué fins que el 1811 inicià una llarga sèrie de viatges que el portaren a Espanya, Itàlia, Rússia, Anglaterra, Bèlgica, Holanda i Alemanya Tornà a París el 1829, i a partir del 1831 fou primer violí al Teatre du Palais Royal, tasca que alternà amb la seva activitat d’ensenyant a Orléans Del 1837 al 1841 dirigí l’…

Estudià al Conservatori Nacional de l’Havana, on es graduà amb la Medalla d’Or el 1913 Posteriorment feu una sèrie de viatges per Europa i Amèrica liderant una companyia de dansa, Los Cuban Boys Visqué alguns anys a Nova York, on escriví música per a pellícules, comèdies musicals i ràdio Pel que fa a la seva producció per al cinema, Leucona treballà per a la 20th Century Fox i la Warner Brothers anys trenta i quaranta De les seves obres per a piano 176 peces, una de les més conegudes és la Suite Andalucía 1930 També compongué sarsueles, com El cafetal i Lola Cruz 1943 A més, és…

Combinà els estudis musicals amb els de dret i treballà en el món de les finances fins el 1836, any en què, després de l’èxit obtingut per un concert amb obres seves, decidí de dedicar-se a la música Tingué relacions d’amistat i collaboració amb alguns dels músics més importants del seu temps Així, per exemple, R Wagner escriví el llibret de la seva òpera Bianca und Giuseppe 1848 Entre el 1843 i el 1864 fou director del Conservatori de Praga Moltes de les seves obres orquestrals es difongueren fora del seu país d’origen i assoliren un èxit notable, com és el cas de la primera i…

Estudià enginyeria a Delft i música al Conservatori de Frankfurt Fou alumne del teòric Heinrich Schenker a Viena 1925-34, les idees del qual l’influïren fortament Schenker l’incità a crear un arxiu fotogràfic de manuscrits musicals 1927 al departament de música de la Biblioteca Nacional de Viena Aquest arxiu conté una gran quantitat de còpies fotografiades de manuscrits autògrafs de grans compositors, des de JS Bach fins a J Brahms A partir del 1919 començà a formar-ne una collecció monumental, que, a part de contenir nombrosa música des de l’època clàssica fins al Romanticisme,…

Després d’estudiar amb GF Malipiero a Venècia, es diplomà al Conservatori de Santa Cecília de Roma el 1944 i posteriorment es perfeccionà amb I Pizzetti Crític musical dels diaris "L’Unità" i "La Giustizia", el 1966 fou nomenat director artístic del Teatre Verdi de Trieste, càrrec que després exercí a l’Òpera de Roma i al Teatro Lirica Sperimentale di Spoleto Interessat a assolir, en l’àmbit musical, un equivalent del neorealisme literari i cinematogràfic, Zafred establí en la seva obra un equilibri entre els elements provinents de l’avantguarda i d’altres propis de la tradició…

Músic força reconegut durant l’època anterior a la Segona Guerra Mundial, la seva carrera com a compositor i com a docent es consolidà durant el règim nazi Membre del partit nacionalsocialista des del 1933, l’oratori Der grosse Kalender 1933 fou rebut com "el nou oratori del poble alemany" El 1936 fou nomenat director del Conservatori de Frankfurt, on treballà fins al final del conflicte bèllic També fou professor de composició a l’Escola Superior de Música de Stuttgart i de la qual fou director en 1956-66 Tot i que són notables les obres per a instruments i per a orquestra, en…

Passà pel Conservatori de Peterburg, on estudià amb N Cerepnin i MO Štejnberg fins el 1917 Molt aviat centrà el seu interès en l’ús dels dotze tons i canvià l’escriptura dels sostinguts per una creu A París, estudià amb M Orban i M Ravel, i finalitzà el gran oratori Le livre de vie 1925 El 1926 construí amb P Dauvillier un instrument de sons electrònics, precedent de les ones Martenot, que anomenà croix sonore La seva música, deutora de les concepcions universalistes d’A Skr’abin, mostra una voluntat de millora de la condició humana i representa un cant a la pau i a la…

Rebé del seu pare la primera educació musical i l’any 1799 ingressà al Conservatori de París El 1801 obtingué els primers premis d’harmonia i piano Inicià llavors les seves gires com a virtuós per Europa L’any 1814 anà a viure a Londres, on es guanyà una gran reputació, i el 1824 tornà a París, per continuar la seva carrera musical A la capital francesa esdevingué soci de IJ Pleyel en la seva fàbrica de pianos Kalkbrenner fou un dels grans pianistes del seu temps, admirat i imitat a tot Europa i autor d’obres pedagògiques molt difoses F Chopin li dedicà el Concert per a piano…