Resultats de la cerca
Es mostren 4168 resultats
home de Mechta-el-Arbi
Antropologia física
Paleontologia
Individu pertanyent a una varietat d’Homo sapiens que habità al Magrib en un període aproximadament comprès entre el final del Paleolític superior i el Neolític.
N’han romàs nombrosos testimonis fòssils, d’entre els quals es destaca l’esquelet descobert per G Arambourg el 1928 Caracteritzats per un crani massís, generalment dolicocèfal, de volta elevada, arcs superciliars pronunciats, cara ampla i ortògnata i considerable alçària entre 1,72 m i 1,80 m, crearen nombroses indústries, entre les quals hi ha la iberomauritànica de l’Àfrica septentrional Per la seva similitud amb l’ home de Cromanyó , hom els suposa un origen comú, possiblement localitzat a la Mediterrània oriental Hom creu que foren desplaçats progressivament cap a l’E per altres formes d…
Joan Alexandre de Larrard i Claveria
Economia
Comerciant matriculat (1794).
Segurament fill de Josep Larrard, que, el 1719, s’interessà per l’explotació d’una de les quatre illes del delta de l’Ebre, a Tortosa Obtingué privilegi d' hidalguía 1775 Formà part d’una comissió destinada a l’estudi de la represa del comerç català amb els països de Llevant Installà uns locals al port de Salou, seguint el pla del capità general Philippe de Cabanes, per a constituir un nucli de població a la platja Fou director de la Companyia d’Assegurances Marítimes de la Mercè, de Sant Antoni de Pàdua i Sant Ramon de Penyafort El 1799 comprà, per 120 000 lliures catalanes, el…
Oleguer de Taverner i d’Ardena
Història
Noble i erudit.
Com a hereu del seu llinatge matern adoptà el nom d' Ardena i Darnius , amb el qual és generalment conegut Fou segon comte de Darnius i cinquè comte de les Illes en successió del seu germà Miquel Joan, i cavaller de l’orde de Sant Joan Participà, com a coronel de cavalleria, en les lluites civils i efectuà missions diplomàtiques però fou més important la seva feina de recerca històrica, principalment centrada sobre la genealogia i l’heràldica catalana Adarga Catalana Fou així mateix un cartògraf notable Mapa de los condados de Rosellón y Cerdaña Perpinyà 1707 i la seva obra…
Lluís de la Cerda
Història
Príncep de la Fortuna o sobirà nominal de Canàries (1344), senyor de Puerto de Santa María pel seu matrimoni (1306) amb Leonor de Guzmán.
Armat cavaller per Alfons XI de Castella, figurà en l’exèrcit reial que anà a socórrer Gibraltar 1333 Passà a França i participà en les empreses militars de Felip VI —el 1340 li fou confiada la defensa de Lilla— el rei el nomenà comte de Talmond 1339 i almirall de França 1341 El 1344 rebé del papa Climent VI, a Avinyó, el títol de príncep de la Fortuna o de les illes Afortunades Canàries El papa incità en favor seu diversos sobirans, entre ells Pere III de Catalunya-Aragó, que li prometé de collaborar en una empresa que Lluís de la Cerda no dugué a terme el drets a les Canàries,…
Nova Zelanda 2014
Estat
El 2014, el Govern de Nova Zelanda va admetre que la policia controlava un grup d’entre 30 i 40 persones vinculades a la violència islamista En conseqüència, va afirmar que reformaria la llei de seguretat per tal de permetre excepcionalment “detencions immediates i retirades de passaport” a ciutadans del seu país que podrien estar planejant unir-se a l’Estat Islàmic Les eleccions legislatives, celebrades al mes de setembre, van donar un tercer mandat consecutiu al primer ministre John Key, del Partit Nacional, el qual va quedar a un pas de la majoria 47%, 60 escons de 121 de possibles i que…
Aigüestortes

Riera al parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
© Fototeca.cat
Petit pla (1.818 m alt.), a la vall de Sant Nicolau (municipi de la Vall de Boí, Alta Ribagorça), entre l’estany Llong i l’estany de la Llebreta.
És cobert de bosc pins i avets i de prat natural, en el qual el riu forma una sèrie de meandres i d’illes, en una de les quals es troba la petita capella, moderna, del Sant Esperit Té l’origen en un antic llac reblert per les aportacions de sediments procedents del barranc de Morrano Al final del pla hi ha una presa que desvia les aigües del riu de Sant Nicolau cap a la central de Caldes, a través d’una galeria a pressió de 5746,6 m de longitud Els seus valors paisatgístics han estat protegits amb la declaració de parc nacional a favor de la zona on es troba inclòs aquest indret…
monkhmer
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües pertanyents al grup austroasiàtic parlades principalment a la Indoxina i a l’Índia.
Són d’estructura bàsicament monosillàbica i se serveixen de nombrosos prefixos Les més importants són el khmer o cambodjà i el mon o talaing, parlat al SW de Birmània Tenen escriptura pròpia, que donà naixença a l’alfabet birmà en el cas de l’escriptura mon i a l’alfabet laosià i siamès en el cas de l’escriptura khmer Posseeixen una important literatura escrita que data del segle VIII D’altres llengües són el txam, el jarai i el balmar, parlades al SW del Vietnam el semang i el sakai, a la península de Malaca el nicobarès, parlat a les illes Nicobar el palaung, el wa i el riang,…
Cefalònia
Illa
Illa de la mar Jònica, Grècia, a l’entrada del golf de Patres.
Constitueix el nomós de Cefalònia, a les Illes Jòniques La capital és Argostólion El relleu és molt muntanyós, i els conreus es limiten a vinya panses i vi, olivera i cotó Conquerida pels romans el 189 aC, passà sota el govern de Bizanci i hi restà fins el 1082, que fou ocupada pels normands, els quals hi fundaren el comtat palatí de Cefalònia Esdevingué vassalla de Venècia i del principat de Morea 1194-1324 Presa pels angevins, recuperà l’autonomia sota els Tocco, els quals, davant el perill turc, demanaren el protectorat de Venècia 1482, que la integrà al ducat de Corfú…
corona de Castella

Evolució de la corona de Castella
© fototeca.cat
Història
Estat format originàriament amb la unió definitiva (1230), sota Ferran III, dels regnes de Lleó (amb l’antic regne de Galícia) i de Castella (amb la terra de Guipúscoa i la ciutat de Vitòria) i el conjunt de territoris conquerits als musulmans per ambdós regnes: el regne de Toledo (1085) i Extremadura (1229-30).
La corona amplià aviat els seus territoris amb la conquesta dels anomenats regnes de Còrdova 1236, de Múrcia 1243, de Jaén 1246, de Sevilla 1248 i de Niebla 1262, i posteriorment, dels de Tarifa 1292, de Gibraltar 1309, d’Algesires 1344 i de Granada 1492 Incorporà també el comtat d’Àlaba 1200, 1332, la senyoria de Biscaia 1379 i el regne de Navarra 1515, així com les places africanes de Melilla 1497 i el Peñón de los Vélez de La Gomera 1508, les illes Canàries 1500 i els territoris de les Índies Occidentals 1492 Jurídicament, la corona de Castella desaparegué amb les primeres temptatives…
Man

Vista aèria de l’illa de Man
mariusz kluzniak (CC BY-NC-ND 2.0)
Illa
Territori no independent
Illa de l’arxipèlag britànic, situada a la mar d’Irlanda.
La capital és Douglas Morfològicament, constitueix un bloc de materials metamòrfics que culmina al Snaefell, de 620 m La llengua pròpia d’aquestes illes és el manx, una varietat del cèltic, que els anys noranta només era parlada per uns dos centenars de persones Jurídicament és una dependència de la Corona britànica, però no del Regne Unit, i gaudeix d’una considerable autonomia en els afers interns mitjançant una institució legislativa pròpia Tynwald Els recursos tradicionals són l’agricultura i la ramaderia, bé que les especials condicions fiscals sobretot des del 1958, que hom…