Resultats de la cerca
Es mostren 7456 resultats
Sant Joan Fumat (Anserall)
Art romànic
El lloc de Sancti lohannis , esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, degué ser el centre de la vall de Sant Joan, possessió de la família Caboet, en feu de l’església d’Urgell i després dels seus hereus, els vescomtes de Castellbò Al final del segle XV, la vall de Sant Joan era una de les batllies del quarter de Ciutat d’aquest vescomtat En la visita pastoral del 1758, Sant Joan Fumat era sufragània d’Asnurri, amb cementiri propi L’església actual és d’una sola nau, amb un campanar de torre de planta quadrada i pis superior vuitavat adossat al mur de tramuntana La nau acaba amb…
Casa de la Pia Almoina (Banyoles)
Art romànic
L’actual Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles ocupa un edifici conegut amb el nom de la Pia Almoina Comprèn dues cases romàniques dels segles XI i XII, que foren unides en una de sola a la primeria del segle XIV, per tal que fos la seu del consell de la vila, que acabava d’ésser creat Alhora, s’installà al mateix edifici la casa de la caritat de Banyoles, d’on li ve el nom de Pia Almoina Aquesta institució, fundada el 1306 per Guillem Reixac, es dedicava a la distribució gratuïta d’aliments als pobres, i perdurà fins a la desamortització del 1833 L’edifici fou la casa de la vila fins al…
Torre de Can Sant-romà (Tiana)
Art romànic
Adossada al casal o edifici actual del mas Sant-romà, bastit en les seves parts més essencials als segles XV i XVI, hi ha adossada una torre rodona reforçada amb un petit contrafort, que indica, a l’igual que altres elements visibles en la base del mas, que en la construcció o refecció de l’actual es van aprofitar notables elements de l’edificació anterior És feta de pedruscall i argamassa sense tenir cura de les pedres no presenta fibles ni cap característica especial, cosa que fa difícil assignar-li una datació concreta Al cim té petites finestres d’arc de pedres verticals, que…
Sant Francesc de l’Hospital (Vilafranca del Penedès)
Art romànic
L’església de Sant Francesc i el convent foren fundats per frares franciscans l’any 1283, al lloc on hi havia una església anterior i una casa de malalts El convent sofrí moltes transformacions a través dels segles, amb la incorporació de nous afegits, fins que fou abandonat l’any 1823 i posteriorment les seves dependències foren convertides en hospital L’església fou restaurada el 1891 El claustre s’està restaurant actualment Un dels elements més preats d’aquest temple són els set sarcòfags del segle XIV, de meritori valor artístic, que corresponen a l’antiga noblesa del Penedès…
Santa Maria de Fraga
Art romànic
El que sembla el primer esment d’aquesta capella és de l’any 1199, que el rei Pere el Catòlic donà a Déu i a Santa Maria, per a l’obra del pont de Fraga, tots els drets que tenia als banys de Fraga Segurament aquesta donació anava dirigida a l’orde militar de Santa Maria de Montgaudi, que usufructuava el pont de Fraga 1189, tenia la senyoria del castell i que hauria bastit a la vila de Fraga una capella en honor de la Mare de Déu i potser també els hospitals fragatins de Santa Maria i Sant Jaume, d’acord amb les seves advocacions La vitalitat de l’orde fou efímera, i molt aviat s’incorporà a…
Castell de Sant Cebrià de Rosselló
Art romànic
L’aparició d’aquest castell va lligada a l’existència d’una família senyorial d’aquest nom, que en tenia el domini als segles XI i XII Els seus membres llegaren successivament una part dels seus béns a l’església d’Elna aquest és el cas de Berenguer de Sant Cebrià, el 1124, a la vigília de la seva anada cap a Terra Santa o encara d’Arnau Ponç de Sant Cebrià, el 1142 El castell i la senyoria foren finalment comprats pels bisbes Guillem de Ceret 1187-després del 1197 i Guillem d’Hortafà 1202-09, segons el que diu l’epitafi d’aquest darrer Els bisbes l’infeudaren posteriorment a la…
Francesc Fornells i Vilar
Música
Compositor, musicòleg i violinista català.
Fou deixeble de Lluís Millet i d’Antoni Nicolau a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Harmonitzà una quantitat important de cançons populars, compongué música coral, música escènica i sardanes, i feu nombroses transcripcions d’obres dels segles XVII i XVIII Malgrat la poca popularitat del seu nom en l’àmbit sardanista, la qualitat lírica de les seves sardanes el feu mereixedor de més de vint premis, entre els quals cal citar els Jocs Florals de Girona per De bon matí 1917, els Jocs Florals de Figueres per Flor de neu 1917, el Premi Barcino per Vela al vent 1953, el Premi S’…
mandeisme
Religió
Doctrina de caràcter gnòstic i dualista professada per la secta dels mandeus, coneguts també per natzarens o cristians de sant Joan, per tal com es pretenen deixebles de Joan Baptista.
Sembla que el seu origen arrenca d’una petita comunitat de Transjordània que al segle I o II perdé contacte amb les esglésies judeocristianes de Palestina i evolucionà sota influència gnòstica i maniquea Els escrits mandeus actualment conservats daten dels segles VII i VIII El principal és el Ginzà o ‘Tresor’, dividit en Ginzà de dreta i Ginzà d’esquerra Ensenyen que l’ànima humana resta empresonada en el cos i és perseguida pels dimonis a la fi serà deslliurada per Manda da Hayyé, o ‘Coneixença de Vida’, el qual, en la seva estada a la terra, vencé els dimonis Professen una ascensió de l’…
Madrigalistes de Praga
Música
Conjunt vocal txec fundat el 1956.
Ha tingut com a directors, entre d’altres, Miroslav Venhoda 1956-81, Svatopluk Janys 1981-87 i Pavel Baxa, que assumí la direcció de la formació el 1987 Des del 1977, formen part del conjunt de cambra de la Filharmònica Txeca Inicialment, la formació estigué integrada per un conjunt de vuit cantaires i, ocasionalment, per instrumentistes El seu repertori abraça des de la música antiga especialment la corresponent als segles XV-XVII fins a composicions contemporànies Han estrenat, entre d’altres, peces de compositors d’origen o nacionalitat txeca com P Borkovec, J Rychlík, L…
Finn Viderø
Música
Organista i compositor danès.
Estudià al Conservatori de Copenhaguen, on es diplomà l’any 1926, i a la universitat d’aquesta mateixa ciutat cursà musicologia, disciplina en què es doctorà el 1929 Fou organista titular de diverses esglésies de la capital danesa Parallelament desenvolupà una tasca pegagògica molt significativa a la Universitat de Copenhaguen, on fou professor de teoria musical 1935-45 i d’orgue i clavicèmbal 1949-74 Fou convidat a impartir cursos a les universitats nord-americanes de Yale i North Texas Compaginà les nombroses aparicions com a solista a Europa i els Estats Units amb la publicació de diversos…