Resultats de la cerca

Situació El castell de Torena, situat al cim del tossal de Torena, a 1699 m d’altitud, és al nord del poble de Llessui i al mig de la vall d’Assua Vista del tossal on hi ha les ruïnes del castell, situat al mig de la vall d’Àssua ECSA - J Bolòs Mapa 33-10214 Situació 31TCH419026 De l’est de Llessui surt una pista que porta a les bordes d’aquest poble Havent fet 1 km, ens hem d’enfilar per la carena, cap a l’oest, fins a arribar al cim de la muntanya, on s’alçava la fortificació Castell L’any 1994, els qui signem aquestes ratlles vam fer un estudi sobre el poblament i l’organització del…

L’església de Sant Julià d’Ainet de Besan és situada a la Vall Ferrera i les seves vicissituds històriques generals són comunes als altres pobles de la vall, i queden explicades en el capítol de Sant Vicenç d’Alins, centre de la vall La primera menció, concreta, del lloc i parròquia d’Asnet data del 1075 quan Elliarda, muller de Guitard Isarn de Vallferrera, donava a Santa Maria de la Seu la dècima de la parròquia d’Asnet Els límits donats en el document, l’església de Sant Martí a llevant —referència a la capella de Santa Martí d’Alins— el riu de Virós a ponent —referència que…

Tot i que el topònim del lloc apareix esmentat en la documentació al segle X, no és fins a la següent centúria que trobem les primeres mencions del castell Així consta que l’any 1042, Adaleis, filla d’Ermemir i esposa de Guillem de Castellvell, vengué al seu fill Ramon diversos territoris maresmencs, entre els quals figura el “ kastrum que dicunt Mata ubi dicunt lavaneres ” A partir d’aquest moment i tot al llarg dels segles XI i XII, es documenten com a senyors del castell de Mata la família Castellvell Un altre membre d’aquest llinatge, Bonfill Guillem, l’any 1062 convingué amb el seu nebot…

Situació Església tardana i molt transformada que té a la façana de ponent un rosetó del final del període romànic ECSA-X Solé L’església de Santa Maria és al petit nucli de població del Vilet, a l’extrem de ponent Mapa 33-15 389 Situació 31TCG391026 El poble del Vilet, a la riba esquerra del Riu Corb, és situat a 1, 5 km de Sant Martí de Maldà, al sud-est Un trencall que surt a mà dreta de la carretera L-201 hi porta També s’hi pot arribar des de Rocafort de Vallbona per un camí de terra XSB Història El lloc del Vilet, anomenat antigament Vilamanyanor o Vilamanyor , és esmentat…

Situació Vista parcial de l’absis, amb la finestra de doble esqueixada, únics elements que palesen l’origen romànic d’aquesta església ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Bartomeu és al centre del poble d’Albinyana, situat a uns 6,5 km del Vendrell JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF733674 Història Sant Bartomeu d’Albinyana fou una església lligada a Sant Cugat del Vallès des del segle XI L’any 1040 Guitard, abat de Sant Cugat del Vallès, establí a Bernat Odegarii el castell d’Albinyana amb els seus termes i les seves pertinences amb la condició que construís el castell, i que dins el…

Aquesta església es localitza a l’entrada del despoblat recent de Nocelles, a 1 033 m d’altitud, a la dreta de la riera de Vacamorta, aigua amunt de Terrassa i sota el poble de Merli En un primer moment l’església de Nocelles estigué relacionada amb el monestir d’Ovarra, on va anar a parar per motius que desconeixem La casa o petit priorat de Nocelles ja existia abans de l’any 981, ja que aleshores Eso confirmà a Santa Maria d’Ovarra i de Nocelles els delmes de la coma Domna i els altres donatius fets pels seus parents i, a més a més, pel remei de la seva ànima, concedí una vinya que tenia a…

El dessecament ha estat freqüent als Països Catalans en les èpoques de demanda de terres per colonitzar, especialment a partir del s XVIII Els dessecaments, sovint incomplets, perquè no s’ha pogut o no s’ha volgut eliminar tota l’aigua, s’han dut a terme a tres marcs fisiogràfics diferents El més abundant és el de les albuferes, sovint amb implicacions fluvials Han estat dessecades les de l’Empordà, navegables a l’edat mitjana Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, Torroella de Montgrí, Pals, el Barcelonès i el Baix Llobregat Sant Adrià de Besòs, Barcelona, l’Hospitalet de…

Els límits entre l'apòleg i la faula són imprecisos, però normalment, en aquesta darrera, l’aspecte narratiu predomina damunt el moralitzador Gènere popular, és present en la tradició oral de diversos pobles i en les literatures escrites més antigues els reculls hindús Pānchātāntra i Calila i Dimna i les faules d’Hesíode, d’Estesícor i sobretot d’Isop, molt difoses a l’edat mitjana Entre els escriptors romans autors de faules el més important fou Fedre, seguidor d’Isop A l’edat mitjana la faula atenyé una gran difusió i una gran importància d’una banda, foren traduïdes i imitades faules d’…

Desenvolupament enciclopèdic El consell de redacció el formaren els geògrafs Pau Vila, Lluís Solé i Sabarís, Josep Iglésies, Enric Lluch, Maria de Bolós, Lluís Casassas i Carles Carreras A partir del núm 5 1979 s’hi produïren alguns canvis, ampliant-lo amb la incorporació dels geògrafs Joan Vilà i Valentí, Vicenç M Rosselló i Verger, Bartomeu Barceló i Pons i Joan Becat Fins a la mort de Puchades 1982 se’n publicaren divuit números, de grandària i periodicitat molt diversa, i diversos treballs d’història de la població de Ramon Alberch, Antoni Simon i Jaume Dantí, entre d’altres…

Fou constituïda a Barcelona el 28 de juliol de 1928 amb el nom de Cinematográfica Nacional Española Sociedad Anónima pel comerciant Vicenç Montal i Comelles i el banquer Ernesto Carpi Gentilli També foren fundadors i membres del Consell d’Administració Mariano de Foronda y González-Villarino primer president, l’excapità general de Catalunya, Emili Barrera segon president, i gent del món cinematogràfic com Joan Verdaguer i Mota, Joaquim Cabot i Rovira, Pedro Sacrest Dusol, Eduard Vilaseca i Marín, Josep de Caralt i Sala, Antonio Ledesma Álvaro o Abelard Trilla i Balagué El…