Resultats de la cerca

Vida Nen prodigi, a quatre anys ja demostrà els seus dots per a la música Es formà al conservatori de la Societat d’Amics de la Música de Viena en el període 1888-94, centre on estudià violí amb JM Grün, S Bachrich i J Hellmesberger, piano amb L Ernst i harmonia, contrapunt i composició amb R Fuchs Traslladat a París el 1894, prosseguí la seva formació musical al conservatori d’aquesta ciutat sota el mestratge de J Massenet i G Fauré L’estrena a París del seu Poème roumain 1897 el donà a conèixer en els cercles musicals de la ciutat Durant tota la seva vida dugué a terme una important tasca…

Agustí, S La portalada de Santa Maria de Ripoll , collecció Informes y trabajos del Instituto de Conservación y Restauración , vol I, Madrid, 1964 Alcolea Gil, S Alcolea Blanch, S Escultura Catalana del segle XIX Del Neoclassicisme al Realisme catàleg d’exposició, Barcelona, 1989 Alcoy, R El cementiri de Lloret de Mar Indagacions sobre un conjunt modernista , Lloret de Mar, 1990 Amades, J El Pessebre , Barcelona, 1935 Arco, R del Sepulcros de la Casa Real de Aragón , Madrid, 1945 Baltrusaitis, J Les chapiteaux de Sant Cugat del Vallès , París, 1931 Bastardes i Parera, R La representació del…

Fill de Domènec Sert i Rius Format amb Benet Mercadé i amb Pere Borrell Soci del Cercle Artístic de Sant Lluc i deixeble d’Ade Riquer, amplià coneixements a Roma i a París El 1900 Torras i Bages li concedí la catedral de Vic per a una gran decoració mural, de la qual presentà esbossos i teles preparatòries el 1905 i el 1907 a Barcelona i a París A través de les exposicions a l’estranger, aviat assolí un prestigi extraordinari en el món de l’aristocràcia francesa i anglesa, per a les quals feu sumptuoses decoracions El 1908 decorà la Sala dels Passos Perduts del Palau de Justícia de Barcelona…

Consta de diversos trofeus, la majoria dels quals atorgats per les diferents seccions del FAD segons l’especialitat premis FAD d’Arquitectura i interiorisme, instituïts el 1958, que actualment són concedits per l’ARQUINFAD en els apartats d’arquitectura, interiorisme, espais exteriors i espais efímers premis Delta concedits per l’ADI-FAD des del 1961 premis Laus de disseny gràfic i comunicació visual, concedits des del 1964 per l’ADG-FAD premis Habitàcola per a estudiants d’interiorisme de l’ARQUINFAD des del 1988 premis Enjoia’t, de l’Associació d’Orfebres FAD des del 1996 Medalla ADI-FAD…

S’aplica a àrees amb ecosistemes terrestres o marins, o amb una combinació d’ambdós El seu origen data d’una conferència intergovernamental d’experts del 1968 durant la qual hom posà les bases científiques per a dur a terme un ús racional dels recursos naturals Les primeres reserves de la biosfera de la xarxa mundial es designaren l’any 1976 L’any 1983, la UNESCO i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient PNUMA, amb la cooperació de la FAO i la Unió Mundial per a la Natura UICN, organitzaren el Primer Congrés Internacional de Reserves de la Biosfera a Minsk Bielorússia Un any més…

Arxius Arxiu del Capbreu, amb trenta lligalls de pergamins amb uns 2 400 documents i altra documentació de la catedral i propietats seves Arxiu Capitular de Vic, especialment el calaix 6, amb 3 021 perg calaix 7, amb 1 500 perg calaix 9 o Episcopologi calaix 10 o Papes i reis calaix 37, Butlles i privilegis calaix 54 i 55, Beneficis amb 5 096 pergamins Arxiu de la Curia Fumada o Notaria eclesiàstica, amb 3 318 volums o lligalls per notaris 33 intitulats anònims del segle XIII Sèries de Testaments i capítols matrimonials des del 1240 Documentació de Capbreus de monestirs i vària Arxiu de la…

Són monoics, amb flors estrobiliformes Les flors femenines en madurar es lignifiquen i constitueixen cons o estròbils pseudocàrpics les pinyes Els cons dels pins tenen les esquames tectrius atrofiades i es componen solament d’esquames seminíferes lignificades i terminades en una apòfisi sovint prominent, cadascuna de les quals duu dues llavors pinyons El pollen de pi, dispersat pel vent i produït esponerosament, té els grans amb dues vesícules aeríferes El gènere comprèn més de 100 espècies, distribuïdes per l’hemisferi nord, de les quals només sis es fan espontàniament als Països Catalans…

Mestre de professió 1953-91, fou professor en diverses escoles, entre les quals a l’Escola Graduada de Maó 1957-79 L’any 1974 es llicencià en història per la Universitat de Barcelona amb la tesi de graduació La vila de Maó i el seu terme al segle XVI 1984, inèdit i es doctorà el 1997 amb la tesi L’Institut de batxillerat de Maó durant la Guerra Civil inèdit Exercí de professor d’història a la Universidad Nacional de Educación a Distancia 1984-2000, a l’Institut de Ciències de l’Educació 1983-90 i a l’extensió de Menorca de la Universitat de les Illes Balears 1998-2001 Fou director del Centre…

Periodisme Resident a Barcelona, combina la literatura amb el periodisme escrit i radiofònic, especialment en el camp de la cultura, la crítica literària i el comentari redactor del diari Avui , concretament de la secció de cultura i espectacles i especialitzat en l’àrea de teatre i en el suplement de cultura literatura infantil i juvenil en el 1989, collaborador del setmanari El Temps 1987 i de les revistes Time Out Barcelona i Time Out Cultura des del 2008 i crític teatral de Catalunya Cristiana des del 1996 En el camp de la radiodifusió ha estat columnista, conductor de diversos programes…

Bibliografia general Ramon d’Abadal i de Vinyals Com Catalunya s’obrí al món mil anys enrera , Barcelona 1960 Ramon d'Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans 2 a edició, Barcelona 1965 Ramon d’Abadal i de Vinyals Dels visigots als catalans La Hispània visigòtica i la Catalunya carolíngia , Barcelona 1969 Ramon d’Abadal i de Vinyals Dels visigots als catalans La formació de la Catalunya independent , Barcelona 1970 Anselm M Albareda Història de Montserrat 5 a  edició, Montserrat 1972 Pedro de Argaiz La Perla de Cataluña Historia de Nuestra Señora de Montserrate , Madrid 1677 J Ballaró…