Resultats de la cerca

El seu origen és el pagus de probable origen romà i visigòtic, unit de primer al comtat de Cerdanya i després amb categoria de comtat L’expansió natural del comtat de Cerdanya feu que aquest traspassés molt aviat, al començament del segle IX, la barrera muntanyosa del Cadí, la Tosa d’Alp, el Puigllançada i el Mogrony a mesura que avançava l’obra de recuperació aparegué en la documentació el pagus de Berga, que els comtes de Cerdanya organitzaren com a comtat al començament del segle X el primer vescomte, Branduí, apareix el 905 El 1035 tenia ja una marca o terreny fronterer amb els musulmans…

Fou ja conegut pels imperis antics des del quart millenni, i el seu ús es generalitzà a l’imperi Romà, on la matriu era l’anell personal, amb iconografia mitològica Els papes utilitzaren la butlla de plom des del s VI A l’edat mitjana, els reis, els senyors laics i eclesiàstics i les corporacions usaren segells de cera, d’or o de plom, pendents del mateix pergamí, d’un cordill o d’una cinta de pell o de seda i també segells de placa, aplicats sobre cera i paper La iconografia s’anà ampliant en el curs del temps i adoptà les representacions majestàtica, eqüestre, heràldica, topogràfica o…

És el resultat de la fusió de diversos libelli missarum parcials, i l’exemplar més antic que es conserva és el manuscrit de Verona Biblioteca Capitolare, LXXXV 80, del principi del segle VII, erròniament anomenat sacramentari lleonià Aquest sacramentari conté una recopilació de libelli procedents dels arxius pontificis del Laterà, feta a la fi del segle VI per a ús de Verona o d’una altra església del nord d’Itàlia, en introduir-s’hi el ritu romà Sembla que tots els sacramentaris romans coneguts depenen d’una altra recopilació feta a mitjan segle VI, de…

El 1229 acompanyà el seu pare a la conquesta de Mallorca, on Hug IV trobà la mort, i ell el succeí Intentà de sanejar l’economia i refer les finances comtals el 1231 vengué els alous de la vila de Tonyà a l’abat de Santa Maria de Roses per 4 080 sous el 1248 lliurà a Jaume I les terres que tenia al Rosselló en canvi de la veïna població de Banyuls, que el rei havia ocupat el 1252 reuní a Castelló una magna assemblea de nobles i prelats, on es dictaren diverses ordenances per al bon regiment del comtat el 1261, després de permutar amb Ponç de Vernet la vila de Cadaqués pels…

Entrà a l’escolania de Montserrat el 1886, i hi restà fins el 1894 Ingressà després a la comunitat, professà el 1900 i fou ordenat a Barcelona, el 1902 Juntament amb d’altres companys, inicià 1906 la “Revista Montserratina”, de la qual fou redactor i administrador El 1907 passà a Roma, on exercí càrrecs de govern en la congregació benedictina de Subiaco Elegit coadjutor de l’abat Deàs 1912, rebé la benedicció abacial el 1913 Promogué l’ús del català com a llengua de relació dins el monestir i impulsà la cultura dels seus monjos i la renovació de la vida monàstica creà pràcticament l’actual…

El tortell és un element molt important de la tradició culinària catalana, i apareix en diverses celebracions festives al llarg de l’any Era tradició que el padrí regalés un tortell al seu fillol o fillola En algunes comarques catalanes regalava el tortell quan la criatura acabava de recitar el verset de Nadal --tortell de Reis--, i altres el regalaven per Pasqua, amb la benedicció de la palma El tortell de Rams encara és vigent en alguns indrets de les comarques gironines, tot i que la mona de Pasqua ha anat guanyant popularitat a tot el territori Tortell de pasta de brioix i farcit de…

Des de Zenodot d’Efes, bibliotecari d’Alexandria, fins al s XIX, la cura de biblioteques solia ésser encomanada a persones que sobresortien en algun aspecte científic o literari Amb les grans biblioteques públiques hom reconegué el bibliotecari com un professional, però fins el 1885 la Library Association no establí un sistema de proves per a obtenir-ne el títol Arreu del món hi ha escoles de bibliotecaris L’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona fou creada el 1915 per la Mancomunitat de Catalunya amb el nom d’Escola de Bibliotecàries Escola…

Tot i que la història del culte que tingué a Barcelona durant els segles IV i V és encara desconeguda, ja es pot rastrejar documentalment a les acaballes del segle VI, i la tradició escrita que tramet els fets principals de la seva vida i el seu martiri es remunta al segon terç del segle VII La identitat del nom amb una altra màrtir cristiana de Mèrida Eulàlia de Mèrida i la semblança dels martiris, així com la manca de monuments que donin suport als primers passos de la història d’Eulàlia de Barcelona, han fet dubtar de la seva autenticitat Tanmateix, els estudis recents han desvirtuat la…

La cella monàstica de Sant Fruitós és al poble de la Vall de Santa Creu Hi ha l’opinió que aquest poblat aparegué quan fou abandonat el poble de Santa Creu de Rodes Tanmateix, l’ocupació d’aquest indret té un origen més antic, puix que la seva església, dedicada a Sant Fruitós, ja apareix esmentada en documents del segle IX La cella de Sant Fruitós era una de les quatre que hi havia al comtat de Peralada, la possessió de les quals fou objecte de llargues disputes entre els monestirs de Banyoles i Sant Policarp de Rasès N’hi ha notícies indirectes de vers l’any 780, que el futur fundador de…

Situació Vista de conjunt de l’església des de migjorn La construcció, molt moderna, ha deixat encara algun vestigi romànic del qual pot ésser una mostra el fragment de mur que resta sota el campanar F Junyent-A Mazcuñan Aquesta església es trobava, segurament, dins l’antic terme del castell de Seguers, al raval de les i Coromines, al sud-est del municipi d’Aguilar de J Segarra Long 1°34’44” — Lat 41°43’00” Per a arribar-hi cal agafar la carretera que, originada a Manresa, mena a Calaf Poc després d’haver passat el quilòmetre 27 cal desviar-se, a mà esquerra, per seguir una carretera que es…