Resultats de la cerca

L’església parroquial de Santa Maria, situada al centre del poble d’Algerri, pertangué jurisdiccionalment, almenys des del segle XII, a l’abadia de Sant Pere d’Àger La seva pertinença a l’esmentada canònica és ratificada per les dues butlles de confirmació de béns que el papa Alexandre III atorgà a favor de Sant Pere d’Áger els anys 1162 i 1179 en aquesta darrera butlla, s’especifica que l’església d’Algerri es dóna amb el delme de la dominicatura del vescomte de Cabrera, cinc masos i el delme de la dominicatura del comte Artau IV de Pallars Sobirà Amb anterioritat a les mencionades butlles,…

Possiblement el lloc de la Sentiu fou conquerit a la darreria del segle XI pel comte Ermengol IV d’Urgell Tanmateix, sembla que aquest indret no fou definitivament colonitzat fins l’any 1143, quan el comte Ermengol VI d’Urgell i la seva esposa Elvira el cediren a Pere i Arnau Bernat, a fi que el restauressin Una vintena d’anys més tard, concretament el 1166, hom té notícia que Rossa de Tarabau, la seva filla Anglesa i Ramon, fill d’aquesta darrera, feren donació a Arnau de la Guàrdia i a la seva muller Ermessinda del “ kastrum de la Sentiz ”, però especificaven que la donació no es faria…

La primera referència documental del castell de Montsonís és del 1131 Es tracta d’una devolució de béns atorgada pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera el 31 de maig de 1131 a l’abadia de Sant Pere d’Àger, en la qual ratificava anteriors donacions a la canònica del seu avi Arnau Mir de Tost, i n’afegia de noves, entre elles el “ kastrum vero de Montcenis ”, en propi alou, amb el seu terme, pertinences, delmes, primícies, oblacions, “ perguera ” i “ questa ” Disposà, així mateix, que el castlà posseís el castell sota la potestat de l’abat d’Àger, afegint que “ ipsum meum parentum…

Aquesta església era situada dintre de l’antic terme del castell de la Llavinera Sempre fou una capella rural vinculada al mas Casa Ollera o Cogollera, com finalment se l’anomenà, situat dins el terme de la parròquia de Sant Pere Sallavinera El primer document que parla de l’existència d’aquesta capella és de l’any 1072, data en la qual un feudatari del castell de Llavinera, Ot Miró, donà a la seva muller Gerberga l’alou que tenia a Llavinera, i una de les afrontacions corresponia a l’església de Santa Margarida Posteriorment l’església torna a documentar-se quan l’any 1224 l’…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Vilallonga, i posteriorment de la vila de Sant Martí Sesgueioles Inicialment fou una capella de la parròquia de Sant Valentí de Vilallonga, per passar posteriorment a parròquia I tenir per sufragània l’antiga parroquial El lloc de Vilallonga apareix documentat l’any 1022, en el testament de Seguí, senyor del castell de Castellar, el qual deixà al seu fill Company la torre de Vilallonga L’església apareix en un document de l’any 1068, en el qual Eriball i la seva muller Ermengarda vengueren al comte Ramon Berenguer I…

Situació Edifici romànic restaurat fa pocs anys, molt transformat i cobert amb embigat ECSA - JA Adell L’església de Sant Elies es troba al cim d’un turó, al centre de la urbanització Sant Elies, situada sobre la carretera de Vilafranca del Penedès a Igualada, a uns 14 km d’Igualada JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF888944 Història El primer document trobat fins ara que parla de l’indret és de l’any 1301, quan Ramon de Soler, clergue i rector de Santa Maria de Capellades, llegà dos sous a Santa Magdalena de Sant Elies El 1304, el rector de Mediona, mossèn Bernat Sapossada, establí…

Aquesta església es trobava prop de la Carrerada, al camí que surt de davant les cases d’en Mitjans, prop del Grabuac, i va a Puigdàlber, en un insignificant monticle que hi ha a l’esquerra del camí Se l’anomenà de Pinells, perquè el lloc on era situada l’església es deia així L’indret formava un vast territori de conreu on tenien alous la catedral de Barcelona, el monestir de Sant Cugat del Vallès i la canònica de Santa Maria de Solsona Pinells s’esmenta per primera vegada l’any 988 en la donació d’un alou establert al terme d’Olèrdola, al monestir de Sant Cugat L’alou o lloc de Pinells era…

El lloc de Tivenys, d’origen andalusí, és esmentat en la documentació per primera vegada l’any 1149, quan en la concessió d’una carta de poblament feta pel comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, als jueus de Tortosa, els cedí, entre molts altres béns, l’”honorem de Abenxeri in Tivenx ” Molts dels documents concernents a Tivenys durant la dotzena centúria fan referència a vendes de peces de terra, horts, etc, i també reflecteixen alguns topònims i antropònims andalusins Tot això, ha fet pressuposar que aquest indret degué tenir una nombrosa comunitat sarraïna que conreava la terra, fins i tot…

Situació Damunt dues penyes properes al mas Forner de Serrateix hi ha sengles tombes excavades a la roca Aquestes sepultures figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 98,8 — y 44,2 31 TCG 988442 Aquestes dues tombes són separades l’una de l’altra un centenar de metres s’hi pot arribar des del mas Forner, baixant cap a migjorn uns 500 m o, potser, encara més bé, des del mas Cots, anant, també, uns 500 m vers l’est Totes dues són situades entremig dels camps, damunt d’una codina i d’una roca la més propera al mas Cots…

L’actual església del Cint no conserva cap testimoni de la primera construcció romànica o preromànica Fou totalment transformada els segles XVII i XVIII El lloc fou un dels primers repoblats a la Vall de Lord, entre els anys 872 i 878, per iniciativa del comte Guifré el Pelós juntament amb els llocs repoblats de Sisquer, Castelltort, Tentellatge, la Selva, la Mora, Travil, Terres i la Pedra, el Cint Cincto fou objecte de l’organització parroquial per part del bisbe urgellenc Galderic, el qual adquirí drets en aquest lloc Més tard, el comte Sunifred II d’Urgell usurpà a la Seu urgellenca…