Resultats de la cerca

L’any hidrològic 2015-2016 Revisant els darrers cinc anys de dades, tot i els alts i baixos propis de les variacions interanuals, es pot afirmar que la tendència general és que la quantitat d’aigua que circula pels rius disminueixi Aquest any hidrològic no en va ser cap excepció, i es van repetir els cabals inferiors a les mitjanes històriques a la majoria d’estacions d’aforament La manca d’episodis de pluja destacables i, per tant, la manca d’aportació d’aigua dels rius van deixar les reserves hídriques de les conques internes a les portes del llindar de sequera Les conques internes de…

Bacteris per a reparar el formigó Amb la incorporació de bacteris al formigó, es podria aconseguir que aquests reparin el material a mesura que es va degradant © Fototecacat / Gabriel Serra El formigó, la mescla de ciment amb sorra, grava i aigua, és un dels materials de construcció més versàtils que ha desenvolupat la humanitat Una de les seves propietats més apreciades és la durabilitat, de la qual donen testimoni alguns edificis romans que segueixen dempeus 2000 anys després de ser construïts Malgrat les seves excellents propietats de resistència enfront de les condicions ambientals…

L’any hidrològic 2016-17 Les mitjanes de cabal dels rius catalans de l’any 2016-17 van ser superiors a les dels darrers anys, però força allunyades, encara, de les mitjanes històriques Els rius van mostrar símptomes d’exhauriment i de canvis en els règims hidrològics que poden tenir conseqüències sobre el llit i el canal del riu, la fauna i la flora fluvial i de ribera, i els recursos hídrics en definitiva, sobre el paisatge fluvial Les conques internes de Catalunya El 2017, els rius de les conques internes van mostrar dos períodes clarament diferenciats un de relativament humit, però breu, i…

L’any hidrològic 2018-2019 Si l’any 2017-18 va ser plujós i abundós d’aigua, l’any 2018-19 va tornar a mostrar l’extremisme del clima mediterrani En poc temps es va passar de valors superiors a les mitjanes d’aigua a les portes d’una nova sequera El 2018 va acabar amb pluges i episodis de crescuda importants, però no va ser fins al final de setembre del 2019 que es va tornar a produir un episodi de pluges destacable És a dir, van passar uns deu mesos entre els dos episodis més importants de tot l’any, i aquest darrer ni tan sols va tenir efectes sobre els llits fluvials El fantasma de la…

Dels inicis al moviment massiu Als Països Catalans, contemporàniament amb el fenomen del rock i de la cançó pop, sorgí un gènere nou —diferenciat del cant coral, del cuplet i de les cançons de muntanya—, de clares arrels franceses —Brassens, Montand, Brel, etc— i articulat com a moviment entorn de la reivindicació idiomàtica i d’uns pressupòsits ètics de caràcter democràtic, l’anomenada Nova Cançó En el context d’un cert relaxament de les polítiques repressives del franquisme, la Nova Cançó sorgí, de fet, com una més de les iniciatives per a donar continuïtat a la llengua i la cultura…

Vida S’inicià en la música a Vilafranca del Penedès amb Rosa Lara Al principi del 1960 es traslladà a París, on entrà en contacte amb René Leibowitz , però el principal mestratge el rebé de Cristòfor Taltabull entre el 1960 i el 1964 Des de la seva primera estrena — Polifonías para piano 1956—, el seu llenguatge estigué en constant evolució Les primeres obres reflecteixen clarament la seva admiració pel camí estètic i ideològic iniciat pels autors de la Segona Escola de Viena, utilitzant el dodecatonisme com a recurs compositiu però, lluny d’estancar-se en un únic camí tècnic i estètic, els…

Vida Figura clau en la música avantguardista a partir del 1945, ha estat un dels pioners de la música electrònica, de l’anomenada ’música intuïtiva’ i dels nous usos de l’espai físic en la música i altres innovacions aparegudes durant la segona meitat del segle XX Tingué una infantesa i adolescència tortuoses la seva mare morí en un hospital mental el 1941, i el seu pare el 1945, en la Segona Guerra Mundial Del 1947 al 1951 estudià al Conservatori de Colònia, on tingué com a mestres Hans Otto Schmidt-Neuhaus piano i Hermann Schroeder formes musicals i on es graduà en pedagogia musical i…

Situació Vista exterior de l’absidiola nord, avui dia amagada per un cortal ECSA - JL Valls Aquesta església és la parròquia de Torrelles de la Salanca, poble situat a la riba dreta de l’Aglí, prop de la seva desembocadura, a banda i banda del rec del Bordiu La part més antiga del poble és a la dreta del rec i és centrada per l’església de Sant Julià i Santa Basilissa Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 44’ 37,8” N - Long 2° 59’ 36,6” E Torrelles dista de Perpinyà 11 km Hom hi arriba des de Perpinyà per la carretera D-31 Història D’aquesta església no es disposa de notícies històriques documentals…

Situació Vista exterior de l’església des de llevant, amb l’absis en el qual fou oberta la porta actual d’entrada J M Melció Aquesta petita església es troba a l’extrem meridional del terme, al vessant septentrional del Collet de Bas-tarra, a l’aiguavés de la riera de Llémena, en un lloc que centra el veïnat de la població esparsa Per arribar-hi cal agafar el camí que surt de sota l’església de Sant Pere de Mieres, per la seva banda de tramuntana Al cap de 200 m, després d’haver passat dues cases, hom trobarà una cruïlla Cal agafar el camí carreter de mà esquerra, el qual tot seguit travessa…

Plànol de la ciutat i dels seus suburbis a l’antiguitat tardana i en època altmedieval JM Nolla i J Sagrera Els primers anys del darrer terç del segle III, entre el govern de Claudi II el Gòtic 268-270 i d’Aurelià 270-275, es va cloure un llarg i espectacular procés d’adaptació de la ciutat d’Empòrion a unes noves circumstàncies econòmiques, socials i polítiques de gran abast, que la van dur, per tal de sobreviure, a la necessitat de deixar anar el llast, que, com plom a les ales, amenaçava de collapsar la supervivència mateixa de la ciutat Primerament s’abandonà el barri més pròxim al mar —…