Resultats de la cerca
Es mostren 2432 resultats
Ecologia i medi ambient 2012
Ecologia
Rio+20, aniversari marcat per la crisi El secretari general de les Nacions Unides en la celebració de la conferència Rio+20 sobre el creixement sostenible © UN Photo / Mark Garten La ciutat brasilera de Rio de Janeiro va acollir, entre els dies 20 i 22 de juny, la quarta Conferència de les Nacions Unides sobre Desenvolupament Sostenible, una trobada coneguda com Rio+20 en record de la cimera celebrada en aquesta mateixa ciutat el 1992 Els eixos principals de debat en la nova reunió van ser el desenvolupament de la denominada economia verda en el context de la lluita contra la pobresa, així…
La civilització de la imatge
Anàlisi d’una frase feta Vivim en la civilització de la imatge Vet aquí una frase que sovint sentim pronunciar o llegim en els diaris Una expressió que, de vegades, estem temptats de repetir a l’hora de comentar alguns fets diversos o d’intentar explicar determinats fenòmens i modes propis del nostre temps Amb tot, i com passa sovint, aquesta frase tan usual és més aviat vaga Si ens preguntem què significa exactament, haurem de reconèixer que probablement té diversos significats i que cap d’ells no és prou precís ni ben definit Qui parla de “civilització de la imatge” ho fa, en alguns casos,…
L'atmosfera terrestre i el clima
L’aire que respirem El planeta Terra és el lloc on viuen milers de milions d’organismes que neixen, creixen i es reprodueixen gràcies als productes que han sabut aconseguir del medi Però, què hi permet la vida i el manteniment de les funcions vitals de tots els éssers vivents Doncs, les substàncies nutritives obtingudes del sòl o dels animals Però no solament això L’escalfor i la llum del Sol També, però no n’hi ha prou Invisible, impalpable, lleugera i absolutament indispensable, una mescla de gasos ens dóna vida cada vegada que penetra dins el nostre cos acomplint el procés de la respiració…
sòl

Dos perfils dels sòls del Montseny, amb els horitzons A i R (a l’esquerra) i A, B i C (a la dreta) i les profunditats respectives en cm
© Fototeca.cat
Geologia
Capa externa de l’escorça terrestre, originada per l’alteració de les roques sota la influència dels agents atmosfèrics i dels éssers vius.
És un cos natural complex i dinàmic en el temps i en l’espai, que sorgeix de la interacció de la biosfera, l’atmosfera i la hidrosfera amb la litosfera L’àmbit ocupat pel sòl és anomenat pedosfera El sòl no és estàtic, ans evoluciona amb el temps, i, bé que no és un ens viu, es forma gràcies a la vida i alhora n'és suport Les plantes troben en el sòl l’aliment, la ciència que estudia el sòl és la pedologia, i la unitat bàsica de descripció dels sòls és el perfil , successió d’horitzons que es fan visibles en practicar un tall vertical en el terreny fins a uns dos metres de profunditat, des…
Era Purificacion de Maria de Bossòst
Art romànic
Situació Vista de conjunt de l’edifici des del costat de migjorn F Junyent-A Mazcuñan L’església d’Era Purificacion de Maria, l’edifici més eminent de l’arquitectura romànica de la Vall, és situada al bell mig de la població, la qual s’allarga a la riba dreta de la Garona, a la banda nord-occidental de la Vall, en un sector proper a la frontera francesa Mapa 148M781 Situació 31TCH113399 S’hi arriba fàcilment per la carretera N-230 Bossòst és a uns 16 km de Vielha, vers el costat nord-occidental FJM-AMB Església L’església d’Era Purificacion de Maria és un magnífic edifici romànic que adopta,…
L’escriptori de Santa Maria de Ripoll i els seus manuscrits
Art romànic
Introducció als còdexs de l’escriptori de Santa Maria de Ripoll El treball que emprendem tot seguit pretén d’ésser una aproximació des del punt de vista artístic al vell llegat de manuscrits dels segles X, XI i XII, nascuts a l’antic escriptori del monestir de Santa Maria de Ripoll Alguns d’ells perduts pel pas del temps, la majoria desapareguts en l’incendi que destruí una bona part del monestir i la seva Biblioteca l’agost de l’any 1835, la major part dels còdexs ripollesos restants són conservats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó Diversos atzars històrics fan que, d’altra banda, haguem d’anar…
La tensa qüestió agrària
Els anys de la Segona República foren un període d’intensa agitació social en el món rural català Hom podia preveure que la reforma agrària que projectava el govern de la República, encaminat a solucionar el problema estructural més important de l’economia espanyola, podia suscitar els majors enfrontaments socials i polítics Però com ja va observar Emili Giralt, no deixa de sorprendre que en la Catalunya industrialitzada, la “qüestió agrària” no sols generés un enfrontament obert entre classes socials d’unes dimensions desconegudes durant molt temps, sinó que constituís al mateix temps el…
El simbolisme i l’art popular
Si és difícil de diferenciar la cultura popular de la cultura pròpiament dita en un sentit genèric i universal, és evident que aquesta problemàtica és extensiva a l’art Pel que fa al cas, els diferents punts d’anàlisi adoptats solen variar, encara que dins una línia interdisciplinària els resultats no tenen per què ser discordants En efecte, veiem que, des de l’òptica de la història de l’art, l’art popular ha estat el gran absent, i això també es pot fer extensible a la perspectiva antropològica o etnológica, on es veu que l’art té molt poca cabuda, i perquè sol considerar-se com una…
Llenguatge comú i llenguatge científic
Característiques del llenguatge científic El llenguatge exerceix una funció absolutament indispensable en la ciència, en totes les ciències Només cal pensar que tots o gairebé tots els estadis d’una operació científica qualsevol afecten el llenguatge Llevat potser de l’observació pura i simple, totes les altres fases característiques de l’activitat científica, des de l’anotació de les mateixes observacions fins a l’explicació dels fenòmens, passant pel càlcul i la previsió, necessiten un llenguatge per a arribar a bon port L’activitat científica, que inclou des de la investigació pura fins a…
Les unitats estructurals: els Pirineus centrals i orientals
Les unitats estructurals dels Pirineus s’han establert segons el sentit de desplaçament dels encavalcaments principals o segons la direcció cap on s’inclinen els plecs principals vergència Per això, hom distingeix els Pirineus septentrionals, amb vergències fonamentalment cap al N, dels Pirineus meridionals, que ho fan preferentment cap al S Els Pirineus meridionals estan constituïts per un conjunt de mantells de corriment, entre els quals podem diferenciar uns mantells superiors , constituïts només per roques de la cobertora, i uns mantells inferiors , formats per roques del sòcol hercinià i…