Resultats de la cerca
Es mostren 10975 resultats
alvernès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte occità
que, amb el llemosí i el provençal alpí, forma el nord-occità, és a dir, un conjunt caracteritzat essencialment per la palatalització de ca ga
llatins: capra > chabra,
gal·lus > jau/jal
.
Dins aquest conjunt l’alvernès es distingeix, sobretot a la baixa Alvèrnia, per una evolució fonètica molt avançada El fenomen més notable és la sèrie de palatalitzacions condicionades que afecten tota mena de constants Així, a l’occità mitjà llibre, dire, vinha, nud, cuba, quitar , corresponen en baix alvernès pronúncies amb la consonant inicial palatalitzada que podría ésser transcrita ly ibre , dy ire , vy inha , ny ud , ty uba , ty itar / tx itar / ts itar , etc Un segon fenomen característic és la reducció dels diftongs de la llengua clàssica per exemple paire, aiga, fau, pèira , es…
Yosef Caro
Judaisme
Talmudista.
Emigrà de Castella arran de l’expulsió del 1492 i, després d’una curta estada a Lisboa, anà a Turquia, on estudià a l’escola talmúdica d’Adrianòpolis El 1536 s’establí a Palestina, on influí en la creació de l’escola mística de Safed càbala La seva obra és essencialment jurídica durant més de vint anys treballà —seguint la tradició de Maimònides i d’Iṣḥaq al-Fasī— en la redacció de Bet Yosef ‘Casa de Josep’, comentari crític a l' Arba'a Turim de Ya'aqob ben Asěr Però la seva fama és deguda al compendi que en féu, titulat Šulḥan Aruk ‘Taula parada’ 1565, que ha constituït el…
Francesc Bañeras
Música
Flautista i compositor.
Amplià els estudis a Milà, on fou primer flautista a l’orquestra del Teatro della Scala Abans i després fou músic de l’exèrcit Visqué el setge de Girona, i fou ben considerat per Ferran VII fins el dia que es negà a tocar el Trágala himne antiliberal, i fou destituït de músic major, amb la concessió del retir El 1831 obtingué el lloc de primer flautista a la catedral de Santiago En aquesta ciutat fou mestre de música al convent de San Martín, i organitzà diverses bandes Entre les seves composicions hi ha un drama sacre, titulat Canciones al nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo…
,
Castell palau de Bellcaire d’Empordà
Art romànic
El castell palau de Bellcaire fou construït cap a l’any 1300 El 1303, fou redactat un document on s’assenyalen “ los torts quel comte d’Empúries fa al senyor rey Primerament que a ffeth la força de Bellcayre en loc no degut, ço és a saber entrel castell de Torroella, que és del senyor rey, e el castell d’Alborns, qui és feu del senyor rey, e segueixen gran dan al castell de Torroella ” En aquesta data, sembla que la construcció de l’edifici, fet per ordre del comte Ponç V, ja era pràcticament enllestida Ens trobem, doncs, davant un edifici la data de construcció del qual és ben…
Castell des Torrent (Llers)
Art romànic
Aquest castell, proper a la població de Llers, fou possessió d’Arnau de Cabrera, que l’havia obtingut pel seu casament, esdevingut al segle XIII, amb Berenguera des Torrent, néta d’Arnau Roig de Llers Pel testament de Jordi Assalit, de l’any 1488, aquesta fortificació passà a dependre de l’hospital de pobres de Llers Segons Gregori Pallisser, sembla que al segle XVIII ja en restava ben poca cosa De la major part dels altres deu castells que envoltaven Llers a la baixa edat mitjana, no en resta ara gairebé res, o bé no surten documentats fins a una època molt tardana Segurament,…
Sant Feliu de Vilamflor (Sort)
Art romànic
Aquesta església, de la qual resten uns vestigis escadussers, es trobava en l’indret on hi ha el despoblat de Vilamflor, a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa Vilamflor s’ha intentat identificar amb el lloc anomenat Villa Furoris en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell La seva història, gairebé del tot desconeguda, devia anar vinculada a la del castell de Vilamflor, ben documentat En el recorregut per les esglésies parroquials del deganat de Montenartró realitzat pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, els anys 1314-15, s’hi inclou l’església de Sant…
Domus de Campsentelles (Sant Fost de Campsentelles)
Art romànic
Tot i que probablement aquesta casa senyorial ja existia de ben antic, no se’n té cap notícia fins al segle XIII, quan n’eren els propietaris la família Campsentelles Al segle XIV el casal passà a la nissaga dels Sentmenat, fins que l’any 1432 Jofre de Sentmenat, senyor de Campsentelles, vengué la domus a la cartoixa de Montalegre pel preu de 1 231 lliures, incloent-hi diversos censos i rendes entre els quals hi havia el terç del delme de la parròquia de Sant Fost Sembla que el casal de Campsentelles era situat a la zona de la Conreria, dins el terme parroquial de Sant Fost, i…
Santa Maria de les Parrelles (Balaguer)
Art romànic
Aquesta església, que era situada a l’oest del terme de Balaguer, fou la seu d’un convent de trinitaris Els seus orígens es remunten al 31 de març de 1293, quan el comte Ermengol X de Cabrera confirmà la donació de béns i propietats a l’orde dels trinitaris per tal d’iniciar la fundació d’un convent i la seva església L’església es construí d’acord amb els cànons estilístics del romànic amb tot, fou un centre de poc interès i poca rellevància Presidia l’altar major una bella imatge gòtica de la Mare de Déu El convent fou abandonat amb la guerra del Francès i enderrocat després de…
José María Valle Riestra
Música
Compositor peruà.
Durant la seva infància estudià música a Londres Entre el 1895 i el 1897 visqué a París, on rebé lliçons d’harmonia, contrapunt i orquestració d’A Gédalge Valle Riestra és recordat bàsicament perquè fou el primer compositor nacionalista peruà El 1900 estrenà a Lima Ollantay , una òpera basada en un episodi de la història dels inques que fou molt ben acollida Posteriorment inicià la composició d’una altra òpera, també de tema incaic i titulada Atahualpa , que restà inacabada Compongué, a més, Misa de Requiem 1913, Elegía , per a orquestra, peces per a piano i cançons, i escriví…
Jan Rychlík
Música
Compositor i escriptor musical txec.
Estudià composició amb J Rídký al Conservatori de Praga 1939-46, i ben aviat s’interessà per la música cinematogràfica, en què desenvolupà procediments que després aplicà a altres gèneres Destacà també pels seus amples coneixements en teoria i història de la música, i en altres camps com el folklore i les ciències Motivat pel jazz i la música contemporània, és autor de diversos textos de recerca i crítica La percussió en l’orquestra contemporània , 1947 El paper de l’orquestració , 1948, i essencialment Elements de les noves tècniques de composició en la música del passat, l’…